VIATGE AL FONS DE LA COVID
Núria Maynou, de 49 anys, és demògrafa i la tècnica responsable de l’Observatori Centre d’Estudis del Vallès Oriental, l’eina del Consell Comarcal per radiografiar el que passa a la comarca en l’aspecte estadístic.
Els demògrafs han tingut molta feina aquests dos anys, oi?
La veritat és que sí. A l’Observatori del Consell Comarcal, des de l’esclat de la pandèmia que vam començar a treballar per al Pla de Reactivació Social i Econòmica. De bon començament, doncs, havíem de recollir dades del que estava passant. Calia estar al cas dels indicadors d’ocupació, empreses afectades…
Quina és la funció de l’Observatori del Vallès Oriental?
A banda de recollir de dades, essencialment de mercat de treball i activitat econòmica, cada cop ens vinculem més en assumptes de desenvolupament local. Ens calen dades de treball, però també ens calen dades de salut, com ara amb la pandèmia; o ens calen dades de demografia, com edat i sexe… Tot això serveix per planificar i respondre les preguntes de quines polítiques públiques caldran en 10, 15 o 20 anys. Per exemple, caldran més escoles bressol? Caldran més residències per gent gran?
La comarca d’ara és diferent a la comarca de fa dos anys, la d’abans de la pandèmia?
Els elements claus que definien el caràcter de la comarca pel que fa a estructura econòmica no han canviat. Ara estem tancant l’Informe de conjuntura econòmica anual de l’Observatori i una de les conclusions serà que el Vallès Oriental, davant de la pandèmia, s’ha sostingut gràcies a la seva diversitat productiva en un context econòmic de crisi. Però és que això ho diem de fa molts anys. Ser una comarca diversa, que no té una dependència molt gran de cap sector concret, fa que en moments de crisi sigui beneficiós. Hi ha altres comarques, per exemple, les molt dependents del turisme, que s’han hagut de reinventar molt amb la pandèmia. La diversitat productiva del Vallès Oriental ens ha servit i ens està servint per superar la coronacrisi. Ara bé, això no vol dir que no hi hagi sectors que han notat molt la pandèmia.
Per exemple?
Els serveis a les persones, els serveis comunitaris. O sigui, potser cal fer un replantejament de l’atenció a la gent gran. O el petit comerç i al detall. Allà costava que entressin les tecnologies de la informació (TIC) i amb la pandèmia s’ha accelerat. Això pot ser positiu per transformar el nostre comerç de proximitat, donant-li més valor afegit. O el sector de l’hostaleria i la restauració.
A efectes demogràfics pesen més els fluxos migratoris, que la famílies tinguin pocs fills o una pandèmia com la de la covid?
La majoria de la població a Catalunya s’ha concentrat als punts més tecnològics i financers, o sigui, el Barcelonès i l’àmbit metropolità, tot i que Girona i Tarragona han crescut també. Què ha facilitat el teletreball a causa de la pandèmia? Doncs el trasllat a comarques més rurals amb bona infraestructura de comunicacions. Per tant, ja no dependria tant de viure a prop dels centres de finances o de decisió. La pandèmia hauria afavorit una més gran dispersió territorial. Molta gent ha decidit deixar de viure a nuclis molt saturats i semblaria que hi ha una dispersió territorial. Ara caldrà veure, però, si això es manté. Està clar que els moviments migratoris interns estan influint. El Vallès Oriental creixerà per l’arribada de gent que ve del Barcelonès.
El Vallès Oriental es pot convertir en una comarca dormitori?
No es tracta només d’on dorm aquesta gent, és que també hi ha activitat econòmica que s’està redistribuint. El teletreball afavoreix que per a certes ocupacions –és clar que no totes– i per a certs sectors sigui més fàcil viure i treballar fora de l’àmbit metropolità. Per tant, no seria tant un fenomen de ciutats dormitori, més aviat seria una redistribució de població i activitat.
{{ comment.text }}