La PAH va fer el seu particular comiat d’un mandat en què la lluita per l’habitatge ha marcat l’acció, no només de la plataforma sinó també dels consistoris, les administracions que més a prop viuen la realitat de les persones que han perdut o estan a punt de perdre el seu habitatge o no poden pagar els subministraments bàsics com la llum, el gas i l’aigua.
L’acció de la PAH ha estat una constant al llarg del mandat. El setembre de l’any passat, la PAH va celebrar el seu tercer aniversari i destacava que ha ajudat unes 300 famílies en risc de desnonament. Les concentracions per evitar desnonaments i les ocupacions d’entitats bancàries, que a vegades, com és el cas de Catalunya Caixa a l’Ametlla, acaben amb denúncies judicials, han estat una constant.
Moltes vegades a instàncies de la PAH, els ajuntaments han aprovat mocions i plans per donar suport a les famílies en risc de perdre el seu habitatge. Un exemple és el que va aprovar Granollers a principis de l’any 2013, en què es preveia demanar als jutjats la suspensió dels processos de desnonaments; reforçar l’Oficinal Local de Mediació Hipotecària i la borsa de lloguer social; mantenir la taula d’adjudicacions conjunta entre Serveis Socials i habitatge per a famílies amb rendes baixes; mantenir el tractament individualitzat per als contribuents que han pagat les plusvàlues per una dació en pagament; crear una comissió de seguiment amb Càritas, el Col·legi d’Advocats i la PAH; expressar el desacord amb l’obligació dels ajuntaments d’enviar la policia en els processos de desnonament, i instar les entitats bancàries perquè frenin els desnonaments i facilitin la relació de pisos de la seva propietat, així com prioritzar la contractació amb les que suspenguin els processos.
El compromís municipal amb les famílies afectades es va fer evident a finals de novembre de l’any 2012, quan uns 25 consistoris de la comarca van subscriure un document dirigit al govern de l’Estat en què demanen que se’ls alliberi de portar policies locals a les execucions hipotecàries.
Alguns ajuntaments han fet un pas més i han aprovat l’aplicació de sancions a les entitats bancàries i grans empreses immobiliàries que tinguin pisos buits i sense voluntat de vendre’ls o posar-los a lloguer en un termini de dos anys. Ho van fer ajuntaments com Granollers, Mollet o Montornès. De moment, ha estat el consistori de la capital de la comarca qui ha anat més lluny i al febrer d’aquest any imposava les quatre primeres multes a Renthabitat Penedès, una societat lligada a la desapareguda Caixa Penedès, que posteriorment va ser absorbida pel Banc Sabadell. L’Ajuntament havia obert fins a una trentena d’expedients per habitatges desocupats a la ciutat. Segons la Llei d’Habitatge, les multes poden anar dels 3.000 als 900.000 euros.
Altres mesures impulsades pels ajuntaments han estat la compra de pisos per destinar-los a lloguer social. Sant Celoni va aprovar una partida de 437.000 euros per a la compra d’habitatges i Montornès una altra partida de 170.000 euros per comprar pisos al barri de Montornès Nord amb un cost màxim de 35.000 euros per habitatge. Els ajuntaments també han fet servir la fórmula del lloguer de pisos per cedir-los després a famílies amb pocs recursos. I altres han posat a lloguer pisos que estaven a la venda, com els 11 que no s’havien venut a Ca l’Artigues i Can Salgot a Lliçà d’Amunt.
{{ comment.text }}