Parets ha culminat aquest dissabte el procés participatiu engegat fa un mes per debatre com ha de ser el projecte per a la recuperació paisatgística, ecològica i social de l’entorn del riu Tenes en el seu tram més urbà, entre la zona esportiva i el pont de l’avinguda Josep Tarradellas, Inclou el sector de les masies de Can Cabassa i preveu una nova passera sobre el riu a l’altura del camp de futbol. “Es tracta que els paretans i paretanes visquin de cara al riu”, diu la regidora d’Urbanisme i exalcaldessa de Parets, Rosa Martí.
L’inici del procés ja va començar la tardor de l’any passat amb els treballs de neteja de la llera i la retirada de canyes americanes, una espècie al·lòctona molt estesa que afecta la biodiversitat vegetal. També es van retirar residus sòlids. Paral·lelament, el consistori va obrir un concurs perquè diferents empreses presentessin un projecte de recuperació del riu i de l’entorn que va guanyar l’Estudi Marc Franch d’Arquitectura i Paisatge, de Girona. És una empresa amb experiència que ja ha fet, entre d’altres, els projectes de recuperació de la platja del Castell, de Palamós, i la recuperació del paratge de Tudela, al cap de Creus.
El projecte preveu tres escenaris possibles que van de major a menor impacte de la presència humana al sector. S’estructura en quatre eixos. El primer és potenciar el valor ecològic diversificant els hàbits fluvials amb canyissars, herbassars i albereda, zones humides amb basses temporànies que experimenten períodes d’inundacions i sequera.
El segon eix és el de connector urbà. Es crearà un passeig fluvial de quatre quilòmetres de punta a punta del municipi com a nou eix cívic al marge dret del riu i la via del parc de la carena, a l’altura de la masia de Ca l’Isidre Coix, de 2,5 quilòmetres, que actuarà com a eix panoràmic entre la ciutat i la plana fluvial. Connectarà l’Eixample amb el nucli antic a rasants diferents, i crearà un doble camí segregat per a vianants i bicicletes. Es preveu un entramat de camins que enllaçaran el passeig Fluvial amb la trama urbana i resoldran la desconnexió històrica entre barris de Parets: l’Eixample, l’Escorxador i el nucli antic.
El tercer eix és el de punt de trobada, lleure i joc. Es crearà una gran zona central de parc fluvial de 7,5 hectàrees que combinarà espais enjardinats i naturals i que convergirà en un gran prat, gran com un camp de futbol, pensat per desenvolupar-hi activitats esportives. Tocant al barri del Quarter del Migdia (Can Cabasses) es crearà una successió de prats a primera línia de riu, de mida mitjana i petita, emmarcats per franges arbrades i que permetran una transició graonada entre el riu i el nucli urbà. Aquí es poden preveure usos per als veïns, com jocs infantils de diverses edats, tirolines, pícnic, fonts o blocs de roca (boulders).
I el quart eix és el del patrimoni municipal. A l’era de Ca l’Isidre Coix es projecta una plaça com a punt intermedi entre el parc i l’Eixample i mirador del riu. L’espai que formen els diversos masos, avui deshabitats, el pou, les feixes i la mina de Can Berenguer i la verneda actual pot esdevenir testimoni del passat rural de Parets.
“El repte és convertir el Tenes en un eix vertebrador de la infraestructura verda i blava de Parets i convertir-lo en el major equipament públic del municipi per fer front a les noves demandes socials de lleure i gaudi de la natura en el temps lliure dels ciutadans i, alhora, restaurar i posar en valor l’espai fluvial com a ecosistema natural a preservar”, diu Gemma Batllori, biòloga i paisatgista de l’Estudi Martí Franch.
Batllori explica que el projecte que van presentar al concurs és “un híbrid entre l’ecologia i l’ús social. Pretén vertebrar el sistema d’espais lliures que relliga el riu Tenes i federar-los com un gran parc fluvial recosint la ciutat i el riu. Es proposa donar igual prioritat a l’ús social i a la natura, i fer del riu un espai social on els ciutadans puguin gaudir d’un entorn natural com a punt de trobada, lleure i esport i, al mateix temps, observar i respectar la natura. Al mateix temps, es restauren i es diversifiquen els hàbitats fluvials de la llera, ribes i zones verdes de l’entorn del riu. L’accés al públic i ús social es prioritzarà a la riba dreta, i es deixaran la llera i riba esquerra com a refugis naturals”.
{{ comment.text }}