ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
Pere Clos, de 82 anys, té el mas a Cardedeu i presideix l’organització que gestiona l’aigua que es guarda a l’embassament de Vallfornès, a Cànoves. Mai des que es va fer l’embassament hi havia hagut una secada com aquesta.
Vostè és pagès.
Sí, igual que el meu pare.
I què conrea?
Pastures i cereals a l’hivern i blat de moro a l’estiu.
I ara amb la sequera?
Aquest any tinc colza, que es collirà cap a mig juny. Si arriba aigua, llavors sembraria blat de moro, però no tant com altres anys, només la quantitat amb garanties de poder regar.
Com està l’embassament?
Ara mateix, sota mínims. Mai en aquesta època havia estat tan al límit com ara. És el pitjor any de sequera.
Més i tot que la de l’any 2016?
Sí, sí. Les anteriors secades volien dir deixar de regar el blat de moro a finals de l’estiu perquè no hi havia prou aigua a l’embassament. Que es perdi la collita d’hivern, des que existeix l’embassament, no havia passat mai, i ara ha passat.
Els camps estan gaire castigats?
Des de primers d’any que vam veure que, si tothom regava el cereal, hi havia per gastar 200m3 per hectàrea i que si es gastaven aquests metres l’embassament quedaria a zero. Vam optar, doncs, per guardar l’aigua per al maig i juny per ajudar que el cereal pogués granar bé. El cas és que no ha plogut gens i ara tenim la mateixa situació crítica de fa quatre mesos.
Situació crítica que al Vallès Oriental es pateix de l’any passat, oi?
Des de l’any passat que nosaltres donem el 50% de la concessió a cada regant que dicta l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que són 4.000m3. L’any passat només vam tenir 2.000m3 a repartir per hectàrea.
Hi ha una mena de llegenda que diu que l’aigua ix per sobre del mur de Vallfornès cada set o vuit anys, després d’una sequera.
Ha passat molts anys que això ha estat matemàtic. El problema que ens ve ara és que no sabem ben bé com reaccionarà el temps perquè l’aigua ha vessat per dalt tres anys seguits.
Després del temporal del Glòria?
Sí. I no sabem, doncs, si tornarem a recuperar els set anys o si ara hauran de ser-ne més. Potser ens faran pagar els que ens van donar de més? El que està clar és que hem tingut una llarga temporada de 30 anys de cicles repetitius a l’embassament. No em fico en l’assumpte del canvi climàtic perquè no soc ningú per parlar-ne. En tot cas, ara no sabem si el cicle de Vallfornès tornarà a produir-se.
S’està parlant molt aquests dies que s’han de modernitzar els instruments de reg dels pagesos. Em fa la sensació que els de Vallfornès ja ho tenen solucionat.
L’embassament es va fer de manera moderna a finals dels anys 80 i principis dels 90 del segle XX. Vallfornès es troba a 240 metres per sobre de la terra que reguem. Això vol dir que hem de tenir vàlvules reguladores per a la pressió de l’aigua. Si no les tinguéssim, ens arribarien a 24 quilos de pressió i rebentaria totes les canonades. La pressió que tenim ens serveix per regar amb les màquines que tenim, que necessiten uns nou quilos de pressió, i el que és més important: sense gastar ni un kilowatt de corrent. Si en lloc de com ho fem ara baixés en reg, com es feia antigament, la pressió es perdria. Molts països estan fent instal·lacions de bombeig de l’aigua de la comunitat per elevar l’aigua uns 100 metres d’altura i que tingui pressió per a tots els regants. Una altra cosa és que Europa promou la digitalització de l’aigua. Això vol dir que els comptadors haurien de ser electrònics en lloc de mecànics. I jo em pregunto: si el blat de moro necessita X litres d’aigua, el blat de moro sap si li donem l’aigua amb un comptador mecànic o digital? Aquesta pregunta l’he feta a la Federació Espanyola de Comunitats de Regants.
I què van respondre?
Que tenia raó i que abans de posar comptadors nous potser calia millorar moltes sèquies.
{{ comment.text }}