La Fatou Dyabi va néixer al Seneral fa 42 anys, va arribar a Catalunya en fa 23 i té la nacionalitat espanyola. Té feina fixa i estable a Granollers des de fa uns 10 anys i ho pot demostrar amb el corresponent contracte i les nòmines. El seu marit treballa de jardiner a Badalona. També té contracte fix i feina estable des de fa més de 10 anys.
Malgrat tot, la parella, que té cinc fills, d’entre 3 i 21 anys, tots nascuts a Catalunya, no troba ningú que els vulgui llogar un pis a la ciutat.
Cansada d’aquesta situació, la Fatou s’ha decidit a fer-la pública i li fa costat la Rosa Viñallonga, d’Amics de l’Àfrica, que assegura que no es tracta d’un cas aïllat i que ja fa temps que aquest fenomen es produeix.
“Volem denunciar que aquesta situació no és nova. Ens hem trobat casos concrets. El de la Fatou és un però n’hi ha més. Quan una persona d’origen immigrant ha de canviar de pis, perquè el propietari el vol vendre o pel motiu que sigui i va a una agència immobiliària per trobar un pis de lloguer, li demanen la nòmina, el paper d’empadronament i ella ensenya el document que acredita que té la nacionalitat espanyola, però, tot i així, gairebé mai no li volen llogar el pis pel fet de ser d’origen immigrant”, diu la Rosa.
La família de la Fatou vivia en un pis de lloguer, però se li acabava el contracte i el propietari se’l volia vendre. Per això va començar a buscar un altre habitatge. La primera vegada, fins i tot van anar al lloc on treballava per comprovar si es tractava d’una persona de confiança.
Malgrat tot, no va ser suficient perquè li lloguessin el pis. “La primera vegada, una hora abans de firmar, quan el meu marit havia demanat festa a la feina, ens van trucar dient que el propietari no volia estrangers al pis”, diu la Fatou. La segona es va trobar amb una situació semblant. “Em van dir: ‘ho sento molt, Fatou’, però no volen estrangers”. Ni tan sols va servir l’informe d’una companyia asseguradora que s’encarrega de comprovar que les persones que volen llogar l’habitatge estan en situació de poder pagar.
Davant la impossibilitat d’aconseguir un altre pis, el propietari va accedir a prorrogar el contracte de lloguer amb la Fatou durant un any, tot i que amb un augment de preu de 430 a 500 euros al mes. Un contracte que acaba al desembre. És el temps que la família té per trobar un altre lloc on viure.
La Rosa Viñallonga explica que des de la seva associació han pogut comprovar la discriminació que es produeix en el lloguer de pisos. “Hem fet la prova, he estat al costat d’una persona africana que truca a una agència i li diuen que no hi ha cap pis de lloguer. Després truco jo mateixa i em pregunten que quin tipus de pis vull. Això passa a Granollers, però també ho expliquen persones de Mollet, Canovelles o altres llocs.”
I alerta que aquesta situació pot donar lloc a guetos. “Creiem que aquesta situació porta que aquestes persones només puguin trobar pisos en guetos, on els blancs no llogarien mai un pis perquè estan en males condicions, són vells o senzillament és un barri on tu ja no hi aniries.”
Tant la Rosa com la Fatou insisteixen a deixar clar que el tracte amb els treballadors de les immobiliàries on han anat ha estat molt correcte. “El noi de l’agència s’ha portat molt bé”, remarca la Fatou.
L’Amina Hachmi, nascuda al Marroc fa 48 anys, va arribar a Catalunya l’any 2000 i va estar més de tres anys sense papers. Viu en un pis de lloguer social a Canovelles, però fa tres anys va viure una situació semblant quan buscava un pis de lloguer.
“Teníem feina estable i dues nòmines, el meu marit i jo. Buscava pis a Granollers o a la rodalia; Canovelles, les Franqueses… Anàvem a immobiliàries, complíem els requisits i fins i tot ens ensenyaven el pis, però després posaven alguna excusa, com ara que ja hi havia una altra persona abans o que l’amo havia decidit no llogar. Fins i tot, demanaven l’aval d’alguna persona, però tot i que havíem trobat una amiga disposada a fer-ho, no ho van acceptar.”
Ramon Bosch, de Granollers Vol Acollir, explica dos casos de discriminació a l’hora d’intentar llogar un pis. “Un home de Granollers de més de 30 anys, que en fa 15 que viu a Catalunya, està tramitant la nacionalitat espanyola i el reagrupament familiar per portar la seva dona i el seu fill. Per fer-ho, ha de tenir un pis al seu nom. Presenta les nòmines, però quan diu que és de Gàmbia, li diuen que no.
Diu que no sap on anar per aconseguir un pis.” El segon cas és el d’un pare i un fill d’origen marroquí que vivien en una habitació a Canovelles. “L’home té feina de paleta i podia pagar el lloguer, però no s’han entès amb l’amo, van haver deixar l’habitació i ara no troben ningú que els vulgui llogar. El pare ha anat a viure a Terrassa, però el fill, com que estudia, no vol marxar de Granollers i ha de viure, temporalment, a casa d’un amic. Diu que el pare li pot pagar el lloguer sense problemes, però no troba qui li vulgui llogar un pis.”
