ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
Pilar Comes, de 65 anys, és professora emèrita de la Universitat Autònoma (UAB) i impulsora de la Xarxa Parc de les Olors. Conrea plantes aromàtiques i medicinals al Serrat, a Santa Eulàlia de Ronçana.
De professora universitària a pagesa de plantes medicinals…
M’agrada molt, que em digui pagesa, i encara m’agradaria ser-ho més. Soc filla de pagesos que van haver d’emigrar cap a Barcelona als anys 60 i, a 7 anys, vaig passar de viure al camp a viure a un piset de 60 metres quadrats a ciutat. Per una banda, doncs, sempre he patit una mica de la síndrome de Heidi; i, per altra banda, el meu activisme ambiental i ecològic fa anys que dura.
Com neix el Parc de les Olors?
Per aquesta trajectòria vital i com a pla de jubilació. Quan vaig fer 50 anys em vaig autoregalar aquest pla de futur i vaig plegar de fer classes a la universitat.
I no ha parat de créixer.
Va començar a Riells del Fai, a casa meva, com un jardí visitable de plantes aromàtiques. Ha anat creixent i ara n’hi ha 16 a Catalunya i 1 a Mallorca. Es tracta no només de viure al camp sinó, sobretot, de viure del camp. Aquella meva idea inicial ha resultat ser un estil de vida.
Per què va triar les plantes aromàtiques i no la vinya o els fruiters?
Perquè les plantes aromàtiques i medicinals (PAM) són la quarta pota de l’agricultura mediterrània. La primera pota són els cereals; la segona, la vinya; la tercera, l’olivera, i la quarta, les PAM. Pensi que les altres tres potes són monocultius i jo no volia fer monocultiu.
Per què?
Perquè el monocultiu implica pèrdua de biodiversitat. El que ens sembla normal –per exemple, tot, tot, tot vinya– ambientalment és una merda perquè només hi ha una espècie. En termes de biodiversitat, això és un desastre. Antigament no es feia així. Els pagesos tenien un tros de vinya i, al costat, oliveres i, entremig, un hortet. I entremig de les oliveres plantaven cebes… La terra s’aprofitava molt, fins i tot els marges, amb fruiters… Fer-ho així vol dir potenciar la biodiversitat i controlar, al mateix temps, les plagues. Només que plantis moltes espècies, ja tens garantida la biodiversitat. Si plantes ametllers i a sota romaní, sap que passarà?
Ni idea.
Doncs que les abelles estaran felices i es multiplicaran. Per què? Doncs perquè hi ha un ecosistema: el romaní floreix quan floreix l’ametller; el romaní aporta nèctar i els ametllers, pol·len per a les cries d’abella. I què es garanteix amb aquesta combinació? Més ametlles, més romaní, més abelles…
Ara hi ha menys abelles, oi?
Perquè es fa monocultiu. El pagesos agroecològics el que hem de fer és muntar ecosistemes equilibrats. Si ve al Parc de les Olors no trobarà mosquits, i això que hi ha una bassa!
I doncs?
Perquè a sota de les jardineres amb les planes aromàtiques habiten els gripaus… I a dins la bassa hi ha peixos, granotes, libèl·lules… i tota aquesta fauna controla la població de mosquits. El problema de moltes coses rau en el fet que no tenim coneixements d’ecologia. Els pagesos, si no som ecòlegs, perdem bous i esquelles. La biodiversitat no és per fer bonic ni perquè volin maques les papallones. No, no, no. Gràcies a tenir biodiversitat tenim equilibri ecològic, gràcies a l’equilibri ecològic tenim més grans produccions i gràcies a tenir més grans produccions podrem anar tirant endavant.
Nosaltres, al Parc de les Olors, no fem servir cap tractament químic, ni encara que siguin permesos en agricultura ecològica. El foment de l’agroecologia no consisteix a fer vinya ecològica, per exemple. L’agroecologia vol dir combinar molts tipus diferents de conreu i erradicar els camps homogenis d’una sola espècie. Això pot semblar una revolució, però en els fons només representa el retorn al que feien els nostres avis.
Pilar Comes, impulsora de la Xarxa Parc de les Olors i doctora en Geografia / Griselda Escrigas
{{ comment.text }}