Alba Barnusell és alcaldessa de Granollers des del 2022. A les eleccions de l’any següent, va revalidar per al PSC la majoria absoluta. Repassa l’activitat després de superar l’equador del mandat i parla del futur.
L’estat dels paviments a l’illa de vianants genera queixes. Quins plans tenen?
Treballem per cuidar la ciutat i això vol dir fer aquest manteniment. Ens trobem que els processos jurídics són cada cop més complicats i lents però tenim en marxa una licitació per treure un contracte de manteniment i rehabilitació dels paviments del centre històric.
Es plantegen canviar tot el paviment d’Anselm Clavé?
Ara mateix, no. Arranjar-lo i aixecar trams, sí.
I fora del centre?
Als barris ja tenim en marxa 12 plans d’ocupació que es van incorporar a la Unitat Operativa de Serveis des de principi d’any i es complementaran amb aquest contracte de manteniment. Vol dir arranjar voreres, espais verds… a tots els barris.
Aquest vincle amb barris i espai públic és el que porta a assignar a Rudy Benza regidories com les de Serveis o Gestió de Residus?
Sí. El regidor Rudy Benza està molt en contacte amb els barris. La convivència, la seguretat i l’espai públic és clau en el dia a dia.
Aquests canvis anticipen com serà la llista de 2027?
Estem centrats en aquest 2026. Els canvis responen a la renúncia de la regidora Andrea Canelo que tenim, amb molt d’orgull, al Congrés dels Diputats fent molta feina i obrint portes a la ciutat de Granollers.
Citava Andrea Canelo però també va plegar Jordi Terrades, dos regidors de llarga trajectòria que han estat substituïts per altres que en tenien menys o no en tenien.
Això ha estat un problema?
En qualsevol mandat, hi ha la possibilitat que alguns dels regidors ho deixin. Eren dues persones clau però n’hi ha d’altres que també ho són, com el primer tinent d’alcalde, Álvaro Ferrer, Gemma Giménez, Francesc Arolas i el mateix Rudy Benza i que porten 10 anys a l’Ajuntament i són grans coneixedors de la ciutat i del projecte però tenen una mirada nova.
Es presentarà a les eleccions municipals de 2027?
Jo i tot l’equip de govern estem centrats en un any clau, que és aquest 2026. Ha de consolidar grans transformacions, com la de l’entorn del riu Congost i la de l’avinguda Sant Esteve i ha d’encarar-ne de noves com la nova passera, el desenvolupament del Lledoner, la nova línia de bus, la construcció de nous habitatges protegits, la del centre històric que està convertint uns darreres en uns davants amb la intervenció a les muralles… I molt pendents dels nous fons de cohesió que ha de treure Europa i de les aliances amb la Generalitat per a projectes com la rehabilitació dels equipaments esportius que ens ha donat 1,2 milions i permetran accelerar el pla que ja teníem.
Però té la intenció de presentar-se?
Sí. En tinc ganes, tinc il·lusió i hi ha equip. Lògicament, quan arribi el moment, necessitaré la confiança del meu partit i, després, de la ciutat. Però, sí. El projecte és mirant Granollers al futur, més enllà de 2035.
Les baixes d’agents de la Policia Local han deixat la ciutat en alguns moments sense prou policia?
La seguretat ha estat sempre garantida i la ciutat ha estat tranquil·la. La seguretat ciutadana és competència dels Mossos d’Esquadra i amb ells hi ha una excel·lent coordinació i col·laboració, sobretot des de fa un any i mig. Quan les policies locals tenen alguna crisi com la que hi ha hagut aquí, destinen recursos i donen suport.
Com està evolucionant el volum de baixes?
S’han reduït. Tothom hi ha posat de la seva part per arribar a bon port. Voldria destacar la gran professionalitat de la majoria dels agents i donar un missatge de tranquil·litat. Des de fa poc més d’un any tenim la plantilla coberta al 100% amb 97 places exceptuant una que fa tot just dues setmanes que s’ha jubilat. Feia temps que no passava i s’ha assolit per l’esforç d’aquest govern.
Quin objectiu es fixen?
Desplegar un model de policia de proximitat basat en la prevenció. Això és seguretat, convivència, diàleg… Volem treballar amb les associacions de veïns, comerços, empresaris… Conèixer el territori i saber què passa. És la feina que des de ja fa uns anys hem anat fent i va ser l’encàrrec per al nou inspector.
Com entén el rebuig dels sindicats al nou inspector Lluís Funes?
Els ho hauria de preguntar a ells però és un rebuig d’una part petita.
També han tingut protestes del personal de l’Ajuntament i d’escoles bressol.
En qualsevol negociació de conveni, hi ha moments de tensió, d’acord i desacord i d’escenificació de les diferències. Feia 10 anys que no es modificava el conveni i havien passat coses com una pandèmia. El nostre tarannà és de diàleg. Hem parlat amb el comitè unitari, amb els sindicats i amb treballadors de l’Ajuntament. No hi ha cap conflicte obert. Les relacions amb el personal de l’Ajuntament són bones i posem en valor la seva feina. I tenim un nou conveni que beneficia treballadors i treballadores i els ciutadans i ciutadanes i ens permet afrontar el repte de modernitzar l’organització.
Un dels elements que critiquen els sindicats és la contractació de càrrecs de confiança i els sous.
Les crítiques van ser en un origen i d’uns col·lectius molt determinats, no de la majoria dels treballadors. Tota organització ha de tenir una estructura jeràrquica i això hi és en aquest i altres ajuntaments i empreses.
La confrontació que s’ha vist als carrers o als plens, l’ha afectat personalment?
Som persones i hi ha actituds que no m’han agradat però forma part de la nostra responsabilitat. També continuar parlant amb tothom.
Què passa a les rampes mecàniques de la Font Verda?
El problema és al tram de baix, que és el que va deixar penjat una empresa constructora de la ciutat que tots coneixem, com també ho va fer amb les obres de la piscina. Hi ha una avaria mecànica complexa. Els tècnics de la casa i d’empreses externes –la de manteniment i la que va acabar l’obra– treballen per solucionar-la. No és fàcil, necessita temps sumat als processos jurídics de l’administració. Hem demanat comprensió i treballem intensament. Les rampes han de funcionar i aquest és el nostre compromís.
El problema ve de com Abolafio va deixar l’obra?
Efectivament.
Demanaran responsabilitats a l’empresa?
Estem encarats a solucionar l’avaria perquè s’ha vist que, per als veïns, les rampes són un mitjà de transport que ajuda a la mobilitat i que té molt ús. Després, adoptarem les accions que correspongui i que creguem.
En quin punt estan les obres de les piscines?
A punt d’acabar-se. És una molt bona notícia.
Obriran el debat sobre la gestió de l’equipament?
Sí i hi estem treballant. Els propers mesos, podrem explicar com s’ha treballat i què s’ha decidit amb la prioritat de garantir el servei públic i tenint sempre molt presents els més de 6.000 usuaris de les piscines municipals i un Club Natació Granollers històric i amb esportistes d’elit.
Com serà la gestió?
Encara no s’ha decidit.
Descarten la directa?
S’estan treballant totes les opcions.
Com està funcionant la mobilitat a l’eix de l’avinguda Sant Esteve després del problemes circulatoris dels primers dies?
Bé. La voluntat era transformar una avinguda de cotxes en una per viure-hi. Tot canvi necessita un assentament però està complint les expectatives de model de ciutat més tranquil·la, més per a les persones i amb més verd.
Amb quin termini treballen per fer la nova passera al parc del Congost?
S’està redactant la licitació per començar l’obra enguany.
La transformació al parc del Congost ha de seguir en altres espais de la ciutat?
Continuarem plantant arbres i estenent aquest model de parc. S’han aixecat 600 metres lineals d’asfalt i això es diu molt ràpid. És un canvi de concepte extraordinari i per això va rebre fons europeus. Marca la línia d’aquest model de ciutat per a les persones, més verda i més saludable. Ens estem preparant per obtenir fons de finançament i aliances que ens permetin tirar endavant nous projectes transformadors.
Els nous fons de cohesió que farà Europa ajudaran?
Com ho han fet els Next Generation. Hem estat dels ajuntaments de Catalunya que n’hem aconseguit més. A banda del riu i les muralles, s’ha renovat el mercat de Sant Carles, s’han instal·lat plaques fotovoltaiques, una caldera de biomassa…
Treballen un pla per introduir arbres en carrers que no en tenen guanyant espai verd a la calçada?
Teníem el compromís de plantar 2.000 arbres i ja se n’han plantat un miler. Els dos propers hiverns, se’n plantaran mil més. Estan repartits estratègicament i són espècies que s’adapten bé al canvi climàtic.
També en carrers on ara no n’hi ha?
Sí. Tal com ja es va fer en algun cas. No és fàcil i s’ha de fer quan hi ha capacitat econòmica i d’acord amb els veïns.
Els arbres s’han de regar i amb la darrera sequera hem vist que l’aigua és limitada.
Treballem per augmentar l’aigua regenerada. Aquest any farem els dos quilòmetres de xarxa que falten per cobrir tota la zona nord i tenim el projecte de la planta potabilitzadora. Ens preparem per a noves sequeres com ho hem fet amb temes d’inundacions amb la renaturalització del parc del Congost. Continuarem adaptant la ciutat a les noves condicions climàtiques que han de venir en 10, 20, 30 o 40 anys. És la nostra responsabilitat.
Ja saben si l’escola Joan Solans tindrà grup d’I3 el curs vinent?
Aquesta és una competència del Departament d’Educació. Ells ens hauran de comunicar la decisió. La nostra responsabilitat és vetllar per l’equitat educativa i perquè no hi hagi segregació.
No hi tenen res a dir?
A totes les taules compartides amb la Generalitat o altres administracions, aixequem la nostra veu. Entenem les necessitats de cada moment perquè entre tots hem de fer possible que els serveis públics siguin més rigorosos, eficients i responguin a les necessitats.
La natalitat baixa…
S’ha vist amb la preinscripció d’I3 d’aquest any. Educació ha d’estructurar-ho i des de l’Ajuntament posarem les necessitats sobre la taula i treballarem braç a braç.
Passa el contrari amb l’FP.
Hi ha una necessitat de places de formació professional i això en el seu dia no es va preveure bé.
Quins plans tenen per als nous cicles formatius que s’estan fent a l’edifici de l’escola Turó de Can Gili?
Les 90 places que s’han obert eren imprescindibles i més en l’àmbit de l’atenció sociosanitària i a la dependència. S’ha de poder ampliar l’oferta de places d’FP encara més perquè les necessitem. Hi ha sobre la taula un tercer centre de formació professional però no està concretat.
Amb un nou edifici?
Es veurà en el seu moment.
L’obertura de la quarta escola bressol solucionarà la manca de places actual?
Amb les dades que tenim, sí. Els dos darrers cursos, hem incrementat les places públiques en 30 i 30 cada curs amb el concert amb les escoles bressol. I ara apostem per una quarta escola bressol amb 60 places més.
I per a la gent gran?
Ens toca preveure molts més espais i serveis. Continuarem reclamant la residència a la Generalitat. Però també pisos dotacionals. Hem posat un solar a disposició del govern.
Residència o pisos dotacionals. Què és més prioritari?
Van en paral·lel i són complementaris. I hi ha una tercera pota: l’augment del servei d’atenció domiciliària perquè la gent pugui viure a casa seva fins que ho desitgi.
La residència la continuen plantejant al carrer Tetuan?
Sí. Tenim terreny, estem disposats a cedir-lo. Ho sap el govern de la Generalitat.
Es plantegen fórmules com la dels habitatges socials i que sigui l’Ajuntament qui faci l’encàrrec de la construcció?
Tot està obert. La residència és una necessitat. Som dels llocs amb més dèficit de places públiques. És una llarga reivindicació i insistirem.
Per què no han començat les obres que Adif va adjudicar lligades al cobriment de les vies a l’entorn de l’estació de Granollers-Centre que havien de permetre tirar endavant la cobertura?
Adif ho té sobre la taula. Estem pendents que es liciti la segona fase. L’Ajuntament ha complert i insistirem setmana a setmana, mes a mes perquè Adif compleixi.
Quins plans tenen per a l’espai de l’antiga estació de mercaderies?
És un espai d’Adif, no de l’Ajuntament. Continuarem parlant amb ells de manera insistent perquè és un estratègic per al desenvolupament del sector de la Bòbila. És una peça clau per a la ciutat i per això vam lluitar per aconseguir el trasllat a l’estació de mercaderies. Hem de posar en valor que, després de desenes d’anys amb una estació de mercaderies perilloses, ja no estigui operativa. També implica reduir el pas de camions de mercaderies perilloses per la ronda Sud.
El desenvolupament de la Bòbila ara és més fàcil?
Efectivament.
La promoció que l’Incasol farà al Lledoner té data per arrencar?
El dia 31 posarem la primera pedra.
Per què han optat per fer directament les promocions de lloguer social al solar de l’antic hort del Lledoner i al carrer Berenguer III?
Perquè podrem marcar condicions que beneficiïn més els ciutadans i ciutadanes de Granollers. Tenim els equips preparats i l’Ajuntament sanejat per fer-ho. I comptem amb el finançament de la Generalitat. Ara encarregarem els projectes.
La ciutat afronta dos esdeveniments internacionals: el Congrés de Ciutats Educadores i la sortida d’etapa del Tour. Què deixaran?
Situaran Granollers i ens permetran explicar-la al món com una ciutat oberta, activa, vital, amb ambició i visió de futur. Treballem perquè deixin llegat en l’àmbit de l’esport, la mobilitat sostenible i l’educació.
Tenen previst crear nous carrils bici en eixos principals com es va fer a l’avinguda de l’Estació del Nord?
S’estan plantejant, sí, però per a més endavant.
Treballen per acollir altres esdeveniments?
Sempre. Si podem acollir-ne és perquè som una administració fiable. Però també una ciutat capaç de generar aliances i on tothom s’hi bolca. També generen activitat econòmica.
L’oposició pregunta
[ERC] Durant aquest mandat, l’oposició ha presentat propostes de ciutat, com un pacte per l’educació, iniciatives per millorar el verd urbà, sol·licitar la titularitat de la ronda Sud, invertir en recursos econòmics propis en la construcció d’habitatges o accions concretes per impulsar el català a la ciutat, però aquestes propostes no han estat mai acceptades. Per què un govern que fa bandera de les aliances i el diàleg té tantes dificultats d’arribar a acords amb l’oposició?
El govern dialoga, i molt. Sempre ho ha fet. I hi ha exemples com l’aprovació del pacte pel català, els fons Next Generation o el Pla Estratègic. Habitatge o verd urbà són temes on hem tingut en compte l’opinió dels grups de l’oposició en el dia a dia a través de les comissions informatives o les converses. Com també ho fem amb els ciutadans o diferents agents.
[Junts] En quins dos àmbits creu que Granollers hauria de treballar per millorar?
En la cura de l’espai públic. Aquest 2026 ja hi destinem força recursos econòmics. I el segon també té a veure amb la ciutat construïda als anys setanta i vuitanta: la posada a dia dels equipaments d’aquest període, sobretot els esportius.
[Primàries] L’any 2021, el nostre grup va donar suport a les prioritats dels fons Next Generation perquè incloïen la construcció d’un Centre de Formació Professional sociosanitària, una necessitat reiterada pel Consell Municipal de la FP i coherent amb el paper de Granollers com a ciutat sanitària. Avui, amb els fons Next Generation ja exhaurits, no existeix cap projecte per a aquest centre, mentre que l’Ajuntament ha destinat més de 5 milions d’euros de fons propis a la reforma de l’avinguda Sant Esteve. Pot explicar per què el govern municipal ha prioritzat aquesta obra davant d’un equipament educatiu estratègic que havia estat objecte d’un acord polític explícit?
Des d’aquest curs tenim dos cicles formatius de grau mitjà amb 90 places d’especialitat sociosanitària. Aquestes 90 places són l’inici d’aquest centre, que segueix sobre la taula de qui en té la competència. Ha de començar a créixer a partir d’aquests dos cicles diferents. Segur que en dos, tres anys caldran nous espais i estem treballant per buscar-los.
[PP] La seva formació governa amb una majoria absoluta que els permet aprovar qualsevol iniciativa sense necessitat de pactes. Tanmateix, l’oposició critica que aquesta comoditat numèrica s’ha traduït en una manca de voluntat real de consens. No creu que, en prescindir sistemàticament de les propostes de la resta de grups, estan deixant de representar aquella part important de la ciutadania de Granollers que no els va votar?
Governem per a tothom, hagi votat a qui hagi votat. Tenir 13 regidors ens permet governar amb estabilitat però hem buscat els acords amb tothom. I hi ha temes estratègics per la ciutat votats per unanimitat.
[Vox] La caiguda del mur socialista és imparable a Granollers ja que no afronten els problemes reals del municipi, com per exemple la inseguretat. La realitat al carrer és que els socialistes perdran la majoria per no tractar els problemes prioritaris. Com ho afronta?
Hi ha partits de la ultradreta que volen sembrar desacords i posar a l’agenda temes per generar por. No ens hi trobaran. Estem concentrats a treballar amb diàleg i aliances i per la convivència i la cohesió, sempre.
