José Giménez Gris. Aquesta és la identitat del granollerí desaparegut a Mallorca l’estiu de 1936 quan formava part d’una expedició de combatents catalans que van viatjar a l’illa per defensar la República. Giménez Gris és en una llista de 372 milicians morts o desapareguts que podrien estar enterrats a les fosses de la platja de sa Coma, a Sant Llorenç d’Escardassar, o en el cementiri de son Coletes, a Manacor. El govern balear està intervenint actualment en aquestes fosses per exhumar cossos, informa Imma Juncà.
La identificació dels soldats ha estat possible gràcies a un estudi recent portat a terme per l’historiador Gonzalo Berger i promogut per la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat, en què s’han contrastat diferents fonts documentals. De González Gris se sap que va néixer a Almeria, que vivia a Granollers i que va morir a Sant Llorenç d’Escardassar el 2 de setembre de 1936, un dia abans que finalitzessin les operacions militars al nord-est de l’illa.
Amb aquesta informació els seus familiars s’haurien d’inscriure en el cens de persones desaparegudes de la Generalitat per poder aportar una mostra genètica i facilitar la possible identificació de les restes, si s’acaben localitzant. D’aquesta manera es podria donar un repòs digne a les despulles, reparar la família i facilitar-los tancar el dol.
Giménez Gris tenia un germà que també vivia a Granollers, Indalecio, que després d’un judici sumaríssim l’any 1939 va ser sentenciat a sis anys i un dia de presó, pena que se li va commutar per dos anys a la garjola.
La pista sobre la presència d’un veí de Granollers combatent a Mallorca la va donar l’historiador i tècnic de la Direcció General de Memòria Democràtica Juli Cuéllar fa uns dies. Cuéllar va participar amb l’historiador Joan Garriga en la xerrada organitzada per ERC “La memòria soterrada. Les fosses de la Guerra Civil, 1936-1939”. Es tractava del segon acte que programava la Comissió 31 de maig, que agrupa partits polítics i entitats, amb motiu del proper 85è aniversari del bombardeig de Granollers.
L’historiador Joan Garriga va dir que, tot i que s’ha avançat molt a recuperar la memòria silenciada de la Guerra Civil, “hi ha encara molt per fer”, alhora que va denunciar la dificultat vigent per accedir a documentació “obstaculitzada pels hereus del franquisme”. Garriga va insistir que descobrir les fosses de la Guerra Civil no és obrir ferides, “perquè les ferides no estan tancades”.
Per Garriga la transició democràtica espanyola va apartar tot el que tenia a veure amb la memòria i avui encara estan poc documentats els centres de detenció, l’exili i els camps de concentració.
Garriga va assenyalar la feina feta per recuperar la memòria històrica de la Guerra Civil que a Granollers va començar ell mateix i diversos historiadors a finals de la dècada dels vuitanta.
Juli Cuéllar va centrar la seva explicació en un dels àmbits d’actuació de la Direcció General de Memòria Democràtica: la localització de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme i de les fosses comunes. En el cens de persones desaparegudes, ja hi ha inscrites 7.000 persones, de les quals el 71,9% eren soldats, bona part desapareguts al front de l’Ebre.
Només un 2,3% són dones. El 60% són desapareguts a Catalunya i un 40% fora. Cuéllar va explicar que per “absència o deixadesa de l’Estat, la Generalitat està fent un treball de suplència” buscant desapareguts de fora de Catalunya. S’estima que a tot l’Estat el nombre de desapareguts és d’uns 120.000.
Cuéllar va explicar els diferents tipus de fosses identificades. El mapa de fosses es pot consultar dins la web del Departament de Justícia, Drets i Memòria. S’actualitza a mesura que avança la recerca historiogràfica i conté la descripció de la fossa, la localització, l’estat de conservació, el tipus de jaciment, les intervencions fetes, l’estat de dignificació, el context històric, la quantitat d’inhumats, documentació bibliogràfica i fotografies. A dia d’avui només s’han identificat 31 persones desaparegudes en les 903 fosses que s’estima que hi ha a Catalunya, una xifra que tot i que és petita “porta al darrere una feina ingent”, indica Cuéllar.
{{ comment.text }}