Joan Galiano, d’ERC, va assumir l’alcaldia de Bigues i Riells del Fai l’any 2015 per primera vegada. En les darreres eleccions, va mantenir la majoria absoluta al plenari. Amb tot, els republicans van obrir el govern a la resta de grups de l’oposició i van acabar tancant un acord amb el PSC, segona força al consistori amb dos regidors.
El 2023 van perdre dos regidors però van mantenir la majoria absoluta. Tot i això, van pactar amb el PSC, que és la segona força amb dos regidors. Per què?
Ens vam quedar amb dos regidors menys però vam sumar més del 50% dels vots i això ens va fer estar contents. Però, de seguida, vam veure que seria un mandat on caldria adoptar decisions molt importants: el final de la concessió de l’aigua, la gestió de residus, la neteja viària, la d’equipaments… Vam fer un oferiment a tots els partits excepte el PP. De tots, el PSC va ser l’únic que ens van dir que es volien incorporar al govern perquè volien ser útils. Hem anat mantenint tot el mandat les portes obertes per debatre però sí que és veritat que arran del pacte hi va haver més friccions i feia complex que tothom participés.
Com els va amb el PSC?
Tenim moltes sinergies. Ja havíem treballat plegats. Dialoguem molt i és fàcil poder treballar amb ells però hauria estat igual de fàcil amb Veïn@s Bigues i Riells o amb Junts. Al final, tothom que entra per aquesta porta ha de tenir clar que les sigles del partit han de quedar fora. Hem de treballar pel municipi. És la mentalitat que hem tingut. De la mateixa manera que a la comarca hem estat capaços d’unir totes les forces per gestionar els organismes supramunicipals, als municipis també hem de començar a plantejar-ho. Les realitats requereixen aquest tipus de pactes, tinguis o no majoria.
Tenir un exalcalde com Joan Moreno dins del govern ho fa més complicat?
Ens va bé perquè té coneixements a l’hora d’afrontar determinades coses. Com també ho fa la Natàlia de Fabián, que és diputada al Parlament, tot i que ara no té regidories assignades.
Tenen capacitat al municipi de generar habitatge de lloguer social?
Tenim moltes dificultats perquè el 83% de la gent viu en cases aïllades. Això ens complica entrar als plans de la Generalitat. Hem de buscar altres fórmules: apostem perquè als àmbits que estan per desenvolupar puguem destinar a habitatge protegit els espais d’equipaments.
Això no és immediat…
Hi ha la necessitat i demanda i sembla que els promotors volen desenvolupar-ho en els propers anys. Des de l’Ajuntament, acompanyarem posant les màximes facilitats.
De quin sectors parla?
N’hi ha encara diversos per desenvolupar. Un és al voltant del Centre Cívic de Bigues. També hi ha un sector a la plaça Catalunya amb quatre blocs d’habitatges i un altre a Riells on se’n preveu una dotzena d’unifamiliars. S’estan bellugant i seran una opció properament.
La població de Bigues i Riells del Fai actualment no creix…
No. Ens movem entre els 9.000 i 10.500 habitants fixos. Sí que hem detectat que les segones residències ja s’han convertit en primeres però tenim la necessitat que la gent jove del nostre territori es pugui quedar. I no només la gent jove. Tenim molta gent gran que viu en una casa aïllada que li resulta complex gestionar-la. Cada vegada és més comú veure gent que canvia una casa en una urbanització per un pis al centre. Això ens porta gent nova als barris i la gent gran al centre on tenen els serveis més pròxim.
La creació d’equipaments reforça els nuclis de Bigues i Riells?
Era l’objectiu de baixar La Cova al centre del poble, posar l’Ajuntament al costat del pavelló, la plaça i el centre cívic… Tot això forma part d’un intent perquè la gent baixi al centre i hi tingui totes les necessitats cobertes. També hem intentat que hi hagi molta dinamització d’activitats tant a Bigues com a Riells per atreure la gent de les urbanitzacions i ajudar al comerç o la restauració. Ens està donant molt bons resultats.
Estan entre el grup d’ajuntaments de l’ACM que demanen a la Generalitat facilitats per poder recepcionar les urbanitzacions que encara no ho estan. Ho veu possible?
Estem molt contents perquè per primer cop veiem una petita llum al final del túnel. Fa molts anys que reclamàvem actuacions a la Generalitat i flexibilitat a l’hora de modificar el planejament i sempre topàvem amb la llei d’urbanisme. Unir-nos amb aquests 83 municipis ens ha ajudat a posar en comú una realitat que és molt igual a tots amb petites singularitats.
Quines urbanitzacions els queden per recepcionar?
Tres. Castell de Montbui, Can Travé i Font de l’Alzinella. Tots van per cooperació i, per tant, els veïns han de pagar les obres i l’Ajuntament pot aportar, com a màxim, un 10%. Les quotes que surten en la realitat actual no són factibles. El canvi de la llei ens ha de donar flexibilitat perquè la gent pugui fer front al cost. Per exemple, fent un pagament a 50 anys a través de l’IBI o de qualsevol altra forma que trobem.
Aposten per aquesta via?
Podria ser una de les opcions. És la més comuna que vam plantejar tots els ajuntaments. Aquests àmbits ja tenen un IBI reduït perquè no tenen tots els serveis. Recuperant la part de l’IBI, es podrien compensar, en certa manera, les inversions per part dels veïns. Lògicament seria insuficient, però seria un punt de partida.
L’aportació municipal podrà ser superior al 10%?
La nostra intenció és poder-hi destinar més diners. Sobretot, per la capacitat que tenim d’endeutar-nos amb un ajuntament sanejat. També es poden rebaixar del preu algunes actuacions si s’arriba a acords, per exemple, per fer el clavegueram amb el Consorci Besòs Tordera. Són les petites coses que volem que la llei ens permeti afrontar.
Cal implicació econòmica de la Generalitat?
El dia 20 tenim reunió amb la Generalitat. Vull agrair la feina de la delegada del govern de la Generalitat, Pilar Díaz. Quan va venir aquí li vam explicar la situació i s’hi va interessar. S’ha posat a fer feina i ens ha donat un cop de mà. Però és important que el tema estigui damunt de la taula i els ajuntaments anem a la una per donar-hi resposta. Si no, tenim el risc que puguin passar 50 anys més i no es pugui desencallar. Ens interessa poder urbanitzar-les i poder dotar a tots els veïns de Bigues i Riells del Fai dels mateixos serveis. Al final, estàs generant com guetos i ciutadans de segona categoria quan no és veritat perquè tothom paga els seus impostos. Els ajuntaments no estem acabant de donar la resposta que mereix la situació.
I cada any que passa, l’actuació deu ser més costosa perquè les clavegueres o els altres serveis estan pitjor…
És que hi ha molts llocs on no hi ha ni clavegueres! Encara van amb fosses sèptiques. És una actuació que, ambientalment, ens convé a tots que tiri endavant.
Passa una mica el mateix amb el polígon?
Tenim un polígon que està en molt mal estat i que, per fi, les propietats s’han posat d’acord per fer una aportació molt important per fer la reurbanització d’una primera part. Quedarà pendent la següent, que vindrà darrere. L’Ajuntament hi posa els diners que li pertoquen pels terrenys que hi tenim.
La tipologia d’habitatge dispers els genera problemes de seguretat com ocupacions, robatoris amb força en habitatges o plantacions de marihuana?
L’any 2015 hi havia 65 habitatges ocupats a Bigues i Riells del Fai i hi havia la sensació que hi havia un cert descontrol. Però vam fer un decàleg que van traslladar a la Generalitat i que avui és el model que els Mossos fan servir per fer front a les ocupacions. A Bigues i Riells del Fai, no s’ocupen cases. Els Mossos i la Policia Local ja sabem què han de fer. I, per altra banda, intentem que ningú perdi casa seva. És la nostra obligació com a ajuntament. Els veïns tenen un assessorament amb un advocat que assessora família per família. Hem aconseguit que cap família hagi perdut casa seva i, a la vegada, no hem afavorit que hi hagi ocupacions. Amb el tema de robatoris, treballem amb els Mossos amb dispositius com el Vikus. Ens trobem, però, que la gent cada vegada més construeix castells i això dificulta molt poder enxampar algú robant en una casa. Hem perdut aquell punt de complicitat entre veïns que trucaven a la policia quan veien alguna cosa estranya a casa del veí.
Han fet una aposta per fer créixer la Policia Local…
Vam marcar un full de ruta a 10 anys vista i cada any hem anat aplicant millores. Avui tenim la plantilla més gran de Policia Local que s’ha tingut mai al municipi amb una estructura de sergent, caporals i agents. Tenim dues patrulles de matí, de tarda i de nit. Per a nosaltres és primordial. I a cada franja hi ha un caporal. Tenim una de les taxes de rotació de plantilla més baixes de la comarca i no parem d’enviar agents a l’Escola de Policia a formar-se. I hem anat completant l’equipament dels policies. Això repercuteix en benefici de tothom.
Les càmeres amb lectors de matrícula els ajuden?
A nosaltres i a tota la comarca. No hi ha ni un sol punt d’entrada a Bigues i Riells del Fai que no tingui càmera de control de seguretat d’entrada i sortida. Aquelles èpoques de 20 i 30 robatoris queden molt lluny.
Quins plans tenen per millorar els percentatges de recollida selectiva?
La directriu europea ens va caure com una llosa als ajuntaments. Hem fet bé els deures. Ens vam esperar fins al darrer moment per repercutir el cost del servei al veïnat. Això ens ha permès analitzar els millors sistemes de cara a eficàcia i cost per als veïns. A partir d’aquí, apostem per mantenir els contenidors però tancats amb camions de càrrega lateral.
En quin punt està?
Ho estem implementant, tot i que encara els contenidors estan oberts. Hem apostat per bateries senceres amb contenidors de totes les fraccions. Fins ara, les teníem separades i tot anava a parar al contenidor verd. Els resultats eren nefastos. Estàvem en un 37%. Ja veiem que la cosa va funcionant força bé i les sensacions són positives. Veurem les primeres dades del Consorci de Residus.
El porta a porta…
Hauria estat inassumible. Sortia al voltant de 800 euros el rebut per cada habitatge.
Van implantar un servei d’agent cívic per fer transport de la població. Com els està funcionant?
És molt ben valorat i estem molt satisfets. Anem a buscar els avis a la porta de casa i els portem al metge o allà on cal en un procés que es gestiona des de Serveis Socials i la regidoria de Gent Gran. Tenim dos vehicles i estan funcionant matí i tarda.
Sorli té un projecte per fer un supermercat i un espai esportiu a Can Barri. En quin punt està?
En tramitació. La Generalitat ja ho té sobre la taula i els promotors han hagut de fer una adaptació perquè es volia tramitar com un pla especial i s’ha de fer una pla de millora urbana. Això els va trastocar una mica els plans. És un projecte que cobreix les necessitats del municipi perquè un gimnàs és necessari.
Estan contents amb el servei de transport públic del bus exprés que els connecta amb Barcelona?
Funciona bé en línies general. S’han anat incrementant les freqüències i els usuaris. Però tenim un problema, sobretot, a la tornada a la tarda. És comú veure cues a Sagrera, a Barcelona, de gent esperant l’e7. El bus s’omple i, llavors, ja no hi pot pujar ningú més. La Generalitat té el compromís de millorar-ho. Tenim millor connexió amb Barcelona que amb Granollers i això s’ha de millorar. Estem pagant des de l’Ajuntament un transport que va fins a Granollers però que també dona servei a una part de Sant Feliu, Santa Eulàlia i Lliçà d’Amunt. Aquestes línies haurien de tenir més suport de la Generalitat perquè no només beneficia els veïns de Bigues i Riells del Fai. Llavors, seria més fàcil fer noves connexions cap a la Garriga o Caldes, on tenim connexions interessants amb el tren o l’e9.
El passeig fluvial del Tenes com està funcionant?
Molt bé. Calia una connexió entre Bigues i Riells. Només ens podíem moure entre els dos pobles amb vehicle. El passeig Fluvial ens ha donat la possibilitat d’anar-hi a peu o amb bicicleta. Ara, a més, s’ha acabat la via de connexió entre els dos nuclis pel costat de la carretera. Falta fer la segona fase, des de la rotonda de Riells fins a dalt del poble.
“No he decidit si repetiré de candidat. Ara mateix, seria ‘no”
Què ha d’aportar l’obertura de Sant Miquel del Fai de dilluns a diumenge?
Estem contents, sobretot pels escolars. També estem contents perquè ens està poblant, altre cop, d’un turisme sostenible i de gent que estima el territori i el patrimoni. Sí que tenim encara algun dubte amb les mesures contra incendis perquè coneixem l’àmbit i com actua el foc en aquell indret.
Això com es pot millorar?
No veiem la idea d’una columna seca que permetés fer baixar aigua en cas d’urgència perquè tindria afectació sobre el paisatge. Ara, hi ha sistemes de dipòsits elàstics que es poden posar sense afectar ni l’espai ni el paisatge. Si treballem junts, trobarem una solució i això ens permetrà no haver de tancar Sant Miquel del Fai quan hi ha risc d’incendi. De moment, encara es tancarà.
La gestió de la Diputació…
Valorem la implicació amb els tres municipis que hi tenim relació: Sant Quirze, on hi ha l’aparcament; Sant Feliu, on hi ha l’accés en vehicle, i Bigues i Riells del Fai, on hi ha l’emplaçament.
Què fan per limitar el perill que pot anar associat a un gran foc al municipi?
Estem en campanya de franges amb les subvencions que hem aconseguit. Tenim tot el perímetre de les urbanitzacions pràcticament fet. El nostre perill no és un foc que es pugui encendre al costat d’una cosa. El nostre perill és que agafi un front de 400 metres dalt de la muntanya i baixi. No ho podríem aturar. Per això, és important la prevenció, tenir els equips de vigilància atents i molta conscienciació ciutadania. Aquí es veu una columna de fum i hi ha 60 trucades a la comissaria. Vam aprendre del 1994. Cada any, fem una jornada de planificació amb Mossos, Agents Rurals, Bombers, Protecció Civil, Policia Local i brigada per analitzar com està tot i veure com actuarem en cas d’una alarma.
La gent de les urbanitzacions sap com caldria actuar?
Els nous sistemes d’alarma i els plans de protecció civil que tenim ens ajuden. La gent va agafant consciència.
Per què cal gestionar els cingles de Bertí?
Les activitats tradicionals han de quedar regulades i preservades perquè tenen tot el dret de ser-hi. Ens han ajudat a preservar els boscos i crear un espai únic. I han de conviure amb la protecció de l’espai i la funció de connectar entre el Montseny i Sant Llorenç del Munt.
La Mancomunitat de la Vall del Tenes hauria d’assumir més competències?
Serveis com el de prevenció de drogues, l’escola de persones adultes, l’escola de música, el servei d’ocupació… no els podríem assumir per nosaltres mateixos. En canvi, la Mancomunitat ens dona aquesta possibilitat. Ara tenim sobre la taula dues línies de treball molt concretes: generar un espai de serveis socials mancomunats i la gestió dels animals domèstics abandonats. Són dos projectes embrionaris.
Vostè té càrrec a la Diputació. Com ho compagina?
Amb moltes hores de dedicació però, sobretot, gràcies a l’equip que tinc a l’Ajuntament. Estic content i satisfet de poder traslladar allò que hem fet en educació a Bigues i Riells del Fai i la comarca a la Diputació i ho estem exportant arreu del país.
Sumarà l’any vinent 12 anys d’alcalde. Es tornarà a presentar?
Estic en fase de decisió i ho haig de rumiar amb la família i amb l’equip. A dia d’avui, crec que serà que no. Encara no he pres la decisió. Però hi dediques moltes hores i arriba un punt en el qual és difícil evitar pensar que no val la pena.
Quan?
Quan veus actituds de persones que haurien d’estar al teu costat i es dediquen a criticar-ho tot. Tinc l’esquena molt ampla i la crítica no m’afecta gaire. Veus que la política es converteix cada cop més en atacar i criticar però no en aportar solucions.
Per exemple?
Ara amb la recollida de residus. Vam triar entre tots un model i ara n’hi ha que ho critiquen perquè hi ha veïns que no hi estan a favor. S’agafen a això per anar en contra de l’equip de govern. Són maneres de fer política que no compartim i que no hem fet mai. Aquestes coses són les que fan pensar que no tot val la pena.
Es dona un temps?
Sabem que entre gener i febrer de l’any vinent hem de tenir candidat. El projecte hi és i ha de continuar.
Les preguntes de l’oposició
“El projecte de Sorli a Can Barri encaixa amb el que es pot fer allà”
[Veïn@s Bigues i Riells] Considera correcta la construcció de les oficines municipals a la casa de Can Corominas, tenint en compte que es tracta d’un sol d’aprofitament mitjà amb pla parcial, que encara no està urbanitzat, i tot i això s’hi està construint?
Trobem molt correcta l’actuació que s’hi està fent perquè forma part de la recuperació d’espais del nostre municipi i per intentar fer totes aquelles actuacions i obres sense tocar els impostos. El projecte compleix tots els requisits i ha obtingut ajudes de fons europeus, de l’Estat, de la Generalitat i de la Diputació. Segurament, quan es va valorar fer l’ajuntament on ara hi ha el Teatre Auditori no es va pensar això perquè, en el seu moment, es volia destinar a altres usos. Aquest govern ha valorat que Can Corominas ja era un espai on hi havia instal·lacions municipals, tot i que en pèssimes condicions, com és el cas de la comissaria de la Policia Local, amb un armer a la mateixa cuina.
[Junts] Molts veïns de Can Barri estan preocupats per l’impacte del nou projecte comercial de Sorli, especialment en mobilitat i model de poble. Per què s’ha portat a exposició pública un projecte amb mancances i sense garantir un estudi independent dels seus efectes reals?
El que ens traslladen els veïns és la preocupació del temps que s’està tardant a tirar endavant el projecte. Si en el seu dia Junts, en lloc de fomentar el tancament d’aquell espai, hagués treballat per mantenir-lo allà potser encara avui hi hauria una instal·lació esportiva. Esperem que la inversió privada que fa Sorli pugui donar i millorar aquests serveis. El projecte encaixa amb el que es pot fer allà. Es va explicar als veïns i no van fer-hi al·legacions. Les úniques que va rebre l’actuació van ser les que van presentar des de Junts. Entenem que tinguin interès a demorar les obres però tiraran endavant.
