Pol Cabutí: “Els detractors de la reforma de la plaça han usat informacions falses”

Pol Cabutí és alcalde de Sant Feliu de Codines per Primàries Codines des del juny de 2023. Va ser la força més votada i el pacte amb l’únic regidor de Junts per Catalunya els va donar la majoria absoluta al ple. Com els va el pacte? La valoració és molt positiva. Era important una fórmula que donés estabilitat al govern i així ha estat. Des de Primàries Codines, crèiem que era important que es produís el canvi i l’acord ha canviat la dinàmica de govern de les darreres dècades. I també que tingués sentit de país. Per això Junts i no el PSC? Treballar per la república catalana és un dels nostres eixos vertebradors i no tenia sentit fer govern amb el PSC. Quina valoració fa del paper de l’oposició? Decebut, una mica. L’oposició s’ha personificat molt en l’exalcalde Pladevall. Ens ha costat arribar a consensos. És normal perquè el nostre projecte era bastant antagònic al seu. Els quatre anys que vaig estar a l’oposició abans de ser alcalde, un dels nostres cavalls de batalla era fiscalitzar que el govern complís amb el seu programa. Nosaltres ens hem trobat amb una oposició que ha treballat incansablement perquè no puguem complir el nostre programa. En aspectes de poble, sí que hem trobat consens en temes com la variant, la gestió de la sequera o en les compres del Casal Cultural o la Nau Vallcorba. Però quan anem al moll de l’os del model de poble, aquí discrepem més. I amb el PSC? Al principi, es van alinear molt darrere de Pladevall però, recentment, han canviat l’actitud, que és més oberta. El PSC, des del primer any, han fet propostes per al pressupost. De l’exalcalde Pladevall encara esperem que en faci alguna. Com preparen el pas de la tercera etapa del Tour per Sant Feliu el 6 de juliol? Amb molta il·lusió. És una fita històrica. Ens ha vingut de rebot però evidencia que Sant Feliu està de moda i que hi passen coses i la nostra feina és facilitar-ho. Tindrem molts quilòmetres de recorregut urbà que seran una festa. Aprofitem el Tour per promoure el ciclisme. Serà un dia complicat per a la mobilitat? És un dilluns que passa a ser gairebé festiu. Tothom tindrà alternatives de mobilitat però durant quatre hores tindrem el poble col·lapsat. La gestió de la sequera ha estat una patata calenta que no esperava? Sí. La sequera haurà estat el tema estrella. Gestionar una sequera no és fàcil i crec que ho hem fet de forma molt solvent perquè no ha deixat de sortir aigua per les aixetes de les cases, que és l’important. Vam tenir clar que havíem de ser molt transparents i compartir la informació minut a minut. A Sant Feliu, han vingut més de 2.300 camions cisterna per portar aigua i el nostre compromís és que no s’oblidi perquè això ja havia passat. Com ho faran? Hem gestionat la sequera al mateix temps que gestionàvem la següent: hem fet el nou pou Flaquer 3, que és una infraestructura clau per al futur de Sant Feliu. Hem aconseguit recursos d’altres administracions per invertir 1,5 milions a la xarxa d’aigua per digitalitzar-la, millorar el rendiment renovant canonades i sectoritzant-la. Això culmina amb el desplegament total de telecomptadors. I, en paral·lel, no deixem de treballar per la connexió amb ATL. En l’anterior sequera, es van iniciar els tràmits però va començar a ploure i es va guardar en un calaix. Fa poques setmanes, ja ha sortit la licitació del projecte per tirar endavant la connexió. Des d’on arribarà l’aigua d’ATL? Des de Bigues i Riells del Fai pel Castell de Montbui. Ho hem treballant conjuntament amb ells perquè també els aportarà millores. L’objectiu és que els futurs alcaldes de Sant Feliu tinguin més eines de les que m’he trobat jo per gestionar les sequeres futures que vindran segur. El nou pou ja funciona amb regularitat? Augmenta entre un 30% i un 40% la capacitat de captació d’aigua. I en època d’abundància com ara tenim altres captacions més superficials com el Bògit, els pous Fitó 1 i 3 i la mina de Llobateres que ens permeten deixar descansar l’aqüífer. Amb tot, tenim totes les captacions en funcionament cada dia per tenir-les a punt. Les obres de la variant començaran al setembre. És una fita històrica? Hi hem estat a sobre des del primer dia parlant-ho amb dos governs de diferent color a la Generalitat. Hi hem treballat perquè adoptessin compromisos com també ho hem explicat a tots els grups del Parlament. Un dels elements que ha estat clau és aconseguir que s’entengués que no és la variant de Sant Feliu, és la variant que connecta el Moianès i el Vallès. Estic content del suport del Consell Comarcal i del Consell d’Alcaldies. Va ser clau. Les obres de la variant han retornat la il·lusió als codinencs i codinenques que és possible que les coses passin i això és mèrit de tots. Quan acabin, tindran un centre amb menys vehicles, però caldrà fer canvis a l’actual carretera perquè passi a ser un carrer més? Ja hem posat sobre la taula el que volem que passi a l’actual C-59 perquè passi a ser carrers del poble. Cal eixamplar voreres i que siguin accessibles perquè tenim 300 habitatges que donen a la carretera i han de trobar una vorera prou ampla. Cal resoldre l’entrada nord per millorar la seguretat i tenim a punt el projecte per la plaça Doctor Robert, que ara és un punt molt castigat per la circulació. Volem que l’espai torni a tenir aspecte de plaça. Entén les queixes per la reforma de la plaça i el procés de participació fet? Hi ha resistència al canvi però també hi ha molta il·lusió i ganes de tenir una plaça a un únic nivell. L’accessibilitat universal és l’objectiu de la reforma de la plaça i això facilita les activitats que s’hi facin ja siguin culturals, econòmiques… Els contraris, per exemple, diuen que no s’hi podrà fer l’escudella… Molts cops els arguments dels detractors de la reforma de la plaça s’han basat en informacions que eren falses. La sorra desapareix? La sorra no desapareix! Es transforma en una sorra més compacta com hi ha a altres pobles com Banyoles que permet complir amb els criteris d’accessibilitat i que una persona amb cadira de rodes es pugui desplaçar de forma còmoda i participar en les activitats que s’hi facin. Diuen que l’escudella o la dansa de Sant Antoni no es podran fer i tampoc és cert. No hi ha cap representant d’entitat que validi que això és així. Si no es poguessin fer, no tindríem persones individuals protestant, tindríem les entitats. És evident que encara hi ha persones que no ho veuen clar però tenim la mà estesa per explicar-los el projecte. Ens hi hem anat reunint per entendre els seus motius i esvair dubtes. Aquí també veiem un joc brut orquestrat per un sector de l’oposició política al projecte. Quin calendari tenen per a les obres? Comencen aquest dijous i està previst que durin quatre mesos i mig. Són els mesos amb menys activitat a la plaça. No afectaran la campanya de Nadal. Si tot va bé, estrenarem la plaça amb la dansa de Sant Antoni i demostrarem que no caldrà ballar-la amb fila índia. Ho diu per l’increment del nombre d’arbres que es preveu? És un element clau de la reforma: converteix la plaça en un refugi climàtic i fa que sigui més útil tot l’any. Han comprat el Casal Cultural. Quins plans tenen per a aquest espai? L’edifici era del poble perquè es va construir amb l’esforç i els diners de gent i no tenia sentit haver de comprar tot l’equipament al bisbat. Per això, vam negociar per comprar el terreny i vam arribar a un bon acord: l’adquisició per 60.000 euros. Com està l’edifici? Requereix molta inversió. Estem redactant el projecte i, després, buscarem subvencions. Hi haurà una fase 0 per millorar la seguretat i l’accessibilitat de l’edifici sobretot per acollir l’activitat teatral. I farem un procés participatiu per decidir la governança. Volem que es governi amb un format d’ateneu i que l’activitat sigui cultural. L’activitat de teatre i el Museu del Rellotge han de poder seguir i esperem que se n’hi puguin acollir moltes més. I per tot l’entorn de la Nau Vallcorba? Tenim el projecte dibuixat perquè el vam presentar a la primera convocatòria del Pla de Barris. És un projecte de 12,5 milions i per poc no va ser seleccionat. Proposa actuar a tot l’eix del torrent de l’Escletxa, on hi ha la gran majoria d’equipaments. El projecte els connecta, renaturalitza, transforma urbanísticament i pacifica des de la zona escoles fins al Centre Cívic passant per l’ajuntament, la plaça, el casal cultural i el casal de la gent gran. Tornaran a presentar-se a la segona convocatòria? Sí. Estem treballant per millorar-lo i estem convençuts que l’aconseguirem. El projecte és el nostre full de ruta. Amb el Pla de Barris, ho podrem materialitzar en cinc anys. Si no, ho farem en 10 o 15. Per a la Nau Vallcorba què proposen? Mantenir la nau principal i enderrocar les construccions auxiliars. És un edifici que té edificabilitat i no hi descartem habitatge públic per a gent gran o per a gent jove. Per començar, hi veiem un ús inicial d’aparcament que requereix menys inversió i ens permetrà solucionar la necessitat d’aparcament. Fa falta habitatge? L’habitatge és el repte principal. Estem creixent en població, ara rondem els 7.000 habitants I habitatge públic? Tenim l’espai de les antigues casernes, on es podrien rehabilitar els vuit habitatges que ja hi ha o enderrocar i construir d’acord amb l’edificabilitat prevista, que en permetria uns 30. Vam pensar que la forma més ràpida seria posar-ho a disposició de la Generalitat però, dos anys després, no està passant. És una llàstima perquè, si haguéssim fet un camí a nivell municipal, ara ja hauríem pogut posar a disposició de la gent algun habitatge. En aquest sentit, fem autocrítica. Ho estem repensant i estem valorant ser part més activa. Sabem que la gestió posterior és complexa i caldrà buscar aliances amb altres actors. Altres accions previstes en aquest sentit? La Nau Vallcorba o l’espai dels Horts del Viver, que també hem comprat, són terrenys edificables que, d’alguna manera, ens donen sòl edificable per fer habitatge públic al centre, que és on és més necessari pensant en col·lectius com la gent gran. Queden sectors per desenvolupar urbanísticament? Sí. A la zona Escoles o l’Era Nova. No preveiem créixer a les urbanitzacions. Sabent que tenim variant i que tindrem connexió a l’aigua, que són dos factors clau per al creixement, ens permet planificar com volem endreçar urbanísticament Sant Feliu. Serà el repte dels propers mandats. Caldrà obrir el meló de la reforma del pla urbanístic? Caldrà. Hem estat treballant en la diagnosi perquè això es pugui afrontar en el proper mandat. Què faran a la planta baixa de l’ajuntament, on hi havia la Policia Local? Han de ser per a la nova OAC. Primer, farem la reforma de la plaça i, després, adequarem l’espai. No hem volgut fer-ho tot de cop. Cal que l’atenció ciutadana estigui a peu de carrer. Serà la manera d’acostar l’atenció de l’Ajuntament a la gent. Han renovat l’estructura de la Policia Local i han estrenat comissaria. El pla de millora planteja una estructura amb un sergent, dos caporals i vuit agents, que ens permet cobrir les 24 hores i els 365 dies de l’any. L’objectiu és la professionalització del cos. Quan vam entrar, només hi havia un funcionari de carrera en actiu, que era el cap. A través de comissions de servei, convocatòria de places, enviar gent a l’Escola de Policia, l’objectiu és omplir les 11 places amb funcionaris de carrera. També hi ha la renovació del vehicle, la nova comissaria. S’està fent molt bona feina i es constata amb les dades. La Policia Local ha augmentat els serveis que fa. També ha millorat la coordinació amb els Mossos d’Esquadra. En tres anys, hem parlat poc de seguretat i això és bon senyal. Griselda Escrigas “Centrar el futur de Primàries en la meva decisió no és correcte. Som un equip” Han apostat per convertir l’antic ajuntament en la Casa de les Arts. Per què? Hem de tenir clar quin ús volem que tinguin els equipaments. Que n’hi diguem Casa de les Arts i els espais portin per nom Isidre Corderas i Àngels Rosés ja arrela molt l’edifici a allò que volem: que sigui un espai de formació en la música i les arts, que sigui un espai per als artistes locals, que sigui casa seva. A més, ja projectem la fase que falta, que són els locals laterals que donen accés al jardí. Sant Feliu necessitava un espai destinat a les arts. Fins i tot, pot ser la llavor per tenir aquí un Batxillerat artístic. I el projecte de l’antiga farmàcia a la plaça? També ha deixat de ser l’antiga farmàcia per ser Codines Emprèn. Serà un centre de dinamització econòmica. Tenim la reforma feta però ens falta la darrera fase, que és omplir-lo per dins. Buscarem finançament. Allà hi va un viver d’empreses, sales de formació, sales per fer conferències… Als baixos, volem posar el servei d’ocupació i el de dinamització econòmica. A més, hi ha dos locals comercials que posem a concurs. Ja en tenim un d’ocupat. Fins i tot, s’hi podrien fer els cursos de català, perquè aprendre català ajuda a inserir laboralment. És dins del Pla de Barris que ens permetria accelerar-ho. Quins plans de millora tenen per a la zona esportiva de Solanes? Per als equipaments, en general, pensem que no cal parar d’invertir per poder-los mantenir al dia. A Solanes, cada any hi hem fet inversions. Han obert abans. Gairebé tres setmanes. Era una aposta arriscada i està sent un èxit. La primera setmana vam vendre més de 250 entrades tot i haver plogut un parell de dies. També és un exemple d’aquest canvi climàtic que ens obliga a fer les coses diferent. Els visita més gent amb l’obertura de Sant Miquel del Fai? Sí. Sant Miquel del Fai és clau per a l’economia local. Volem aprofitar-ho al màxim com un espai que ens ha de promocionar turísticament però sempre amb equilibri amb el medi que volem preservar. Tenim el projecte per rehabilitar el Molí de Llobateres, un Bé Cultural d’Interès Nacional propietat de Sant Feliu i que està en terme de Sant Quirze, amb la idea de fer-hi un centre d’interpretació de l’aigua vinculat amb Sant Miquel del Fai. Tenim una subvenció per començar-lo a rehabilitar.Creuen que caldria buscar altres vies per facilitar l’accés a Sant Miquel del Fai?Ho hem posat sobre la taula de Diputació i el Servei Català de Trànsit. Proposem la fórmula de dos menys u per a la carretera que passa per deixar un sol carril que obligui els vehicles a creuar-se i, per tant, a circular a poc a poc compartint l’espai amb bicicletes o vianants. Sant Miquel del Fai és espectacular des de dins però també des de fora. I, des de fora, el veus quan et desplaces cap allà. Gaudir del recorregut seria molt interessant. Els faran cas? Intentarem. Tenim la idea clara i serem insistents. Repetirà de cap de llista? No és una decisió individual. La llista de Primàries Codines es decideix de manera col·lectiva i amb llistes obertes. És una particularitat nostra. El que és a les meves mans és si soc candidat o no a les primàries. I ho serà? Centrar el futur del projecte en la meva decisió crec que no és correcte. Governem en equip i és un projecte d’equip. Sempre hi ha pros i contres. Tinc clar que ser alcalde és una etapa i que l’exigència i la responsabilitat que representa no es poden sostenir durant més de dos mandats. Cal valorar-ho perquè no és una decisió per a un any, és per a quatre. Tots els regidors actuals seguirem vinculats al projecte d’una manera o altra. Cadascú amb el rol que vulgui i posarem tot allò que estigui a les nostres mans perquè el projecte segueixi. Repetiran com a Primàries? El projecte ha de seguir, és a llarg termini. Hem generat il·lusió a gent per participar-hi i les portes estan obertes. Personalment, també crec que l’experiència que hem adquirit ha de ser present en la llista de l’any 2027. Quan faran les primàries? Mig any abans. Pol Cabutí, alcalde de Sant Feliu / Griselda Escrigas Les preguntes de l’oposició “Amb millors condicions que ara, tindrem un millor arbrat a la plaça” [Junts per Sant Feliu] Les moreres de la plaça gran són joves i estan sanes. Fan molta ombra a l’estiu. Per mantenir el pacte Primàries Codines-JuntsxCat, a part de menystenir a qui no pensa com vostès, cal que facin arrencar-les? En cap cas no menystenim l’opinió de ningú. La reforma de la plaça és el projecte que ha tingut més participació dels que jo recordo d’aquest ajuntament i molta més de com es feien els projectes de quan governava Junts per Sant Feliu. La reforma de la plaça també pensa en l’arbrat. Aquestes moreres no tenen ni 20 anys. Per tant, l’arbrat de la plaça ha anat canviant. No pensem en el curt termini. Aquestes moreres tenen la zona per arrelar molt limitada. El projecte genera un major espai per a l’arbrat. Amb millors condicions, tindrem un millor arbrat amb més capacitat de creixement i capacitat de fer ombra. Volem pensar a llarg termini per tenir, d’aquí a uns anys, un arbrat sa i divers. A la plaça petita, hem vist com estan les moreres. [PSC] Si el govern es defineix com a participatiu i en tota la legislatura només ha acceptat dues mocions de l’oposició i alhora sovint molts veïns es queixen de no rebre resposta. Em pot posar tres exemples concrets d’aquest mandat en què hagi modificat una decisió arran de les aportacions dels veïns o dels grups de l’oposició? Si alguna cosa hem fet aquest mandat han estat processos participatius. Tres exemples: la compra del Casal Cultural Codinenc, que cap partit portava al seu programa; hem fet pressupostos participatius que han permès modificar part del pressupost, i la plaça. El projecte de plaça es va decidir en un procés participatiu. Molta gent es pensa que és el que nosaltres teníem al cap, però no. També estem fent participació per sectors. Per exemple, amb el projecte pati del barri de les escoles. Tot sense renunciar al nostre programa electoral, que va ser el més votat per la ciutadania l’any 2023 i volem complir-lo.

Pol Cabutí: “Els detractors de la reforma de la plaça han usat informacions falses”

El nou govern de Vilanova situa Yolanda Lorenzo de primera tinent d’alcalde

El PP demana a l’Ajuntament que instal·li una pantalla gegant per seguir la final del Mundial amb Espanya

Josep Casals, nou alcalde de Vilanova en prosperar la moció de censura

[VÍDEO] Ple de moció de censura a Vilanova

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

Granollers, Mollet, les Franqueses, Parets, Canovelles i Montmeló perdran els topalls als preus del lloguer el 2027

El Bisbat reforça la comarca amb cinc nous rectors joves

Bigues i Riells del Fai ha multat aquest any el mateix número de persones que en tot el 2025

Un veí denuncia actes vandàlics a la font ornamental que va donar al cementiri de Sant Esteve

Detenen dues dones i intervenen més de 45 quilos de marihuana en una granja abandonada en un bosc de Sant Celoni

Un incendi en un pis del carrer Navarra de Granollers obliga a desallotjar els veïns

Mor Miquel Prat, el capità de la Recopa del BM Granollers

Els espais naturals protegits de la comarca es reforcen per evitar el bany en rius i rieres aquest estiu

Normalitzada la circulació després de tres accidents a l'AP-7 entre Granollers, la Roca i Cardedeu

Troben un cadàver en estat avançat de descomposició a Santa Maria de Martorelles