Roser Colomé: “La nova piscina ha ofegat l’Ajuntament”

Roser Colomé és alcaldessa de Vilanova per Impulsem Vilanova, el partit que va guanyar les eleccions i que governa amb el PSC. Ha estat a l’oposició des del 2011, amb CiU i Junts i ha hagut d’esperar a ser alcaldessa amb un partit d’àmbit local. Ho interpreto a nivell nacional. Crec que molta gent ens sentim orfes de representació, que és el que actualment em passa a mi. Això ens va permetre obrir un ventall de molta gent que pensava exactament igual i anar a treballar per Vilanova. L’han decebut Convergència i el PDeCAT? Sí perquè penso que es va fer molt bona feina i aquesta feina s’ha quedat a l’aigüera i no hem sabut mantenir l’hegemonia que teníem com a país i sobretot el respecte. Però vostè és sobiranista. Sobiranista i independentista i tinc una manera molt diferent de veure les coses que anys enrere. Esperaven guanyar? Érem molt conscients que Unitat per Vilanova tenia un projecte molt consolidat i guanyar era un repte difícil. El poble ha demanat canvi, Impulsem i PSC sumem el 56% dels vots, i Unitat el 41%. Com s’han trobat l’Ajuntament? No esperàvem un nivell tant elevat de descontrol en alguns temes. Per això una de les prioritats és fer una auditoria completa a escala administrativa, comptable i econòmica i poder-ho explicar a la ciutadania. Em pot concretar més? Per exemple, en el moment en què entrem, al juny, ens trobem factures impagades des del mes de gener per valor de 600.000 euros. I en segon lloc, la piscina ha ofegat aquest Ajuntament. No hi hagut cap previsió econòmica a l’hora de construir-la. Anem pel voltant dels dos milions d’euros. Unitat per Vilanova governa des del 2003 i no s’ha fet cap nova infraestructura, cap nou servei, a excepció de la piscina. Ens hem trobat una manca de programa, de lideratge i especialment de previsió. Les factures estan fora de termini de pagament? Moltes sí. N’hi ha del gener, del febrer, de març… Algunes de maig i juny. Vostès van retardar l’obertura de la piscina en plena calorada al juliol. Nosaltres vam entrar el 19 de juny, un dilluns, i ens vam trobar que el govern anterior, abans de marxar, divendres, havia deixat una nota de premsa publicada en què anunciava que s’obria la piscina el dia 23, però no hi havia res preparat. Un exemple, el propi bar de les piscines no tenia com connectar per poder cuinar. Llavors, quan comencem a obrir l’expedient ens trobem que no hi havia totes les autoritzacions i que no havia passat la inspecció de la legionel•la. Sí que es va fer la recepció provisional el dia 14, tres dies abans del canvi de govern, amb un indicatiu que faltaven molts punts tècnics. No hi havia la caixa ni el TPV per poder cobrar, no hi havia la cadira del socorrista… No podíem obrir, primer perquè la responsabilitat seria del govern i segon perquè s’ha d’obrir amb un mínim de condicions. Vam parar màquines i tot l’Ajuntament es va dedicar en cos i ànima a poder obrir aquesta piscina. Esmenar els defectes més greus ens va portar deu dies. De fet, vostès ja van criticar el lloc escollit. La piscina, estructuralment és molt maca. Passa que és un error enorme posar-la en el lloc on és, a 2,6 quilòmetres del nucli urbà. No s’ha previst com s’arriba fins allà. La gent gran no hi pot arribar i els escolars, com hi arriben? Poses un nen o una nena a caminar 2,6 quilòmetres a les 12 del migdia a 40 graus i arriben KO total. Un altre tema és que quan es pretenia obrir, no s’havia ni tan sols tramitat la responsabilitat civil. No hi havia cap permís. Per a nosaltres era greu. Es va permetre anar els escolars a la piscina, amb el govern en funcions, abans que s’obrís oficialment i hi van anar sense assegurança. Ara tot està resolt? Sí, però hem de mirar què pot fer atractiva la piscina. Portem una mitjana d’unes 30 persones diàries. En un municipi on tenim més de 700 piscines amb 2.000 habitatges. Ens toquen 12,7 piscines per cada cent habitants. Vaja que hi ha un excés de piscines. Fins ara fèiem servir la piscina de Vallromanes, Montornès, la Roca o Granollers. Hem obert un meló que potser no calia. No calia la piscina? No que no calgui una piscina, sinó que no calgui una piscina allà o aquesta manera de fer la piscina. Potser s’hauria d’haver ubicat a la zona esportiva. I, en tot cas, estudiar fer-la coberta. Quines prioritats es marquen des del nou govern? Primer l’auditoria. Poder explicar i donar el que hem exigit sempre que és transparència. En segon lloc, els barris. Tenim els barris Rodes i Can Rabassa, que s’han d’urbanitzar. I sobretot, manteniment i seguretat. Som un poble on fa molts anys que hi manca manteniment. Les poques setmanes que portem hem hagut de repassar tots els contractes de manteniment que s’estaven incomplint. Per exemple? El cementiri feia mesos que no s’havia netejat. S’havia centralitzat tot tant en la piscina o el parc fluvial, que s’havia deixat de banda la resta. Quins barris estan pitjor? Rodes i Can Rabassa. Al barri Rodes, els camins són de sorra, no hi ha llum o és molt precària. I a Can Rabassa, de fet, no s’hi pot arribar amb qualsevol vehicle. Què tenen previst fer? Hem creat una taula de barris que dona una transversalitat a tota la resta de regidories. Volem crear una connexió entre tots els barris perquè, per exemple, Ca l’Alegre no està al corrent del que passa a Bosc Ruscalleda o les Roquetes, i el barri Rodes del que passa a Can Cebrià perquè són realitats totalment diferents. Això ens permetrà anar tots a l’una. Per exemple, acabar de consensuar tots els projectes d’urbanització i reparcel·lació al barri Rodes. Això costarà diners. Buscarem subvencions a fora. Està clar que hem d’urbanitzar, però hem de ser conscients que materialment és impossible posar-ho tot sobre la teulada dels veïns. Per exemple, al barri Rodes, on estem parlant de més de 250 habitatges i 800 habitants, hi ha molta gent gran i gent jove. Com els dius que urbanitzar els pot costar 30.000, 40.000, 50.000 euros? El parc fluvial és una altra de les realitzacions de l’anterior govern. Nosaltres ho haguéssim fet diferent. Requereix molt manteniment i hem de pensar com donar-li una volta. Què li troben? No hi ha ombra. Hi ha jocs infantils, però quan comença la calor no es pot utilitzar. Es va dissenyar l’espai del correcan, que és molt petit, al costat de la carretera. Hem rebut ja diverses queixes dels que fan servir la instal·lació de calistènia. El material està obsolet. L’any 2019 es va publicar que Urbanisme obligava Desguaces la Cabanya a allunyar el seu perímetre de la llera del riu. S’ha resolt? No del tot. Aquest és un tema que a dia d’avui està en diligències judicials. La comissió d’Urbanisme no ho va veure clar. Es va fer un canvi de cromos urbanístics que no s’hauria d’haver fet d’aquesta manera i ho tenim sobre la taula per poder-ho endreçar legalment, si es pot. Ara no es pot explicar tot, però no es van fer les gestions polítiques i urbanístiques com tocava. L’empresa anunciava la creació de 200 llocs de treball. Ho ha complert? No. A dia d’avui, com a molt, hi ha 5 o 6 persones de Vilanova treballant-hi. L’empresa va firmar un conveni amb l’anterior alcaldia en què es comprometia a arranjar la masia de can Safont, que està caient a trossos, i no ho ha complert. I urbanísticament es va arribar a construir fins més enllà de la llera, que no està permès. Llavors un dels punts és tirar endarrere aquest mur, però entenc que Desguaces la Cabanya també dirà que se li va donar llicència. Fa poc que Sertrans va fer una gran nau al poble. Per nosaltres, amb l’estructura sobredimensionada que representa per al paisatge i la benvinguda a Vilanova és un error fer-ho allà. Pensem que cal portar indústria a Vilanova perquè representa ingressos i ara pràcticament no en tenim. Vivim dels impostos i dels IBIS de la gent de Vilanova. Però la indústria ha de ser verda, que respecti el medi ambient i ubicar-la en polígons. Som el balcó de l’AP-7, la primera línia de sortida de l’AP-7 i, d’això, no se n’ha tret rendiment en els darrers vint anys. Som l’únic municipi que viu d’esquena al circuit de Catalunya. I al nucli urbà els queden zones per urbanitzar? Tota la part de sobre el camp de futbol que és el que estava previst per la segona fase de l’eixample. Però a dia d’avui, abans de poder créixer en tot aquest espai hem de poder donar els serveis que Vilanova necessita. Estem escanyant la gent amb els impostos i hem de poder revertir aquesta situació. Buscar ingressos que vinguin d’altres fonts. Roser Colomé, alcaldessa de Vilanova / Griselda Escrigas Què vol dir que estan escanyant la gent? L’IBI que es paga a Vilanova no és gens barat comparat amb tota la comarca. Que ho reconegui una alcaldessa és extraordinari. Evidentment no és la nostra prioritat apujar els impostos. Ni ho és ni ho farem, però és cert que en els darrers anys, com que no s’han anat a buscar fonts externes d’ingressos, hem hagut d’anar escanyant a nivell d’impostos. Afrontaran ara les ordenances per l’any que ve. Hi haurà augments? Hi estem treballant tenint en compte la situació econòmica que l’hem vist per sobre, però ens falta el detall i l’estudi acurat amb aquesta auditoria. Al costat del parc fluvial es preveien habitatges socials. Es faran? Per nosaltres, la prioritat és fer habitatge social. Però en aquell lloc no. Tenim molts locals comercials buits i una de les opcions és poder adequar un tipus d’habitatge per a joves de 18 a 30 anys i que puguin accedir a lloguer social. I també per a majors de 65 anys. Tenen resolta la comunicació amb bus amb els pobles veïns? Ens vam reunir al juliol amb Sagalés per estudiar les rutes. Per nosaltres, cal modificar horaris perquè, com que Vallromanes té institut propi, es van modificar les hores d’interconnexió amb els barris i molta gent jove que va a estudiar o treballar a Granollers, abans tenia un bus entre 7 i 7,20 del matí per poder arribar a les 8 a Granollers i això es va eliminar. I ara hi ha un bus a les 7 del matí o a les 7,50. Llavors o arribes massa d’hora o arribes massa tard. Per la seva situació són un poble dormitori? Sí. És un poble dormitori. El que passa és que a Vilanova a partir de la construcció de l’eixample, van arribar famílies que han tingut fills, que han crescut i fins i tot alguns ja són de la següent generació i això ens permet que la gent que abans només hi dormia, ara s’involucri a les escoles, les activitats socials… En els darrers anys, però, hem patit una davallada important de participació en les entitats. Vilanova sempre havia estat un poble molt ric en l’àmbit cultural i social. Per això tenim una regidoria de Promoció Cultural que treballa per ajudar a refer tots aquests ponts. Vull dir que sí que és un poble dormitori per la proximitat amb l’autopista de Barcelona i totes les connexions, però si aconseguim, com a govern, els objectius que són promocionar culturalment casa nostra, tornar a fer vives les entitats, no serà dormitori, sinó que s’hi viurà. No sembla feina fàcil. No, però, per exemple, tenim un comerç de proximitat, sobretot de primera necessitat, de menjar, que sempre ha sigut referent. Els diumenges havia vingut molta gent a comprar aprofitant que teníem el mercat. En els darrers deu anys el mercat ha perdut moltes parades, però hi passa molta gent. És el que també treballem des de Dinamització Econòmica.

Roser Colomé: “La nova piscina ha ofegat l’Ajuntament”

Mil accions incíviques al mes en el porta a porta de la Garriga

Eduard Vallhonesta, alcalde de Sant Celoni: “A l’Ajuntament, hi havia un desordre molt gran”

Tomeu Aspa: “Posem en qüestió que pugui tornar a obrir una embotelladora”

Dures crítiques de Comuns i Junts al pacte PSC-PP a Lliçà d’Amunt

LA PREGUNTA

Creu que Espanya ha d’incrementar la despesa en Defensa?

Cardedeu alerta del creixement de cabal a la riera de Vallfornès per l'imminent desembassament del pantà

Arresten el veí d'Aiguafreda que va provocar un accident mortal a l'Eix on va morir una parella

[VÍDEO] Cremen dues de les tres naus d’una empresa de pastisseria industrial a Caldes

Una avaria deixa sense llum 25.000 abonats del Vallès Oriental

Activitat comercial a Granollers en temps de pandèmia

El govern i Granollers pacten la instal·lació de lectors de matrícula a la ronda Sud

Bon Preu formalitza la compra de la planta de Danone de Parets

Mor a 53 anys, Lluïsa Mora, professora d’audiovisuals veïna de la Garriga

Llinars recorda els alumnes de l'institut de Haltern am See morts en la tragèdia de Germanwings de fa deu anys

La Roca neteja un gran abocament a la carretera de les Aigües