Xavier Castillejo: “El pavelló de l’escola Les Llisses va ser un error des de l’inici”

Xavier Castillejo va assumir l’alcaldia de Lliçà de Vall fa tot just un any en virtut de l’acord de govern amb Junts. És el primer cop que el municipi té un alcalde socialista. La setmana passada van posar la primera pedra del nou centre de producció de Grífols a Lliçà de Vall. Què representarà per al municipi? Va ser un dia històric per al poble. És una empresa que posa el municipi al mapa. Portarà 400 llocs de treball directes i 1.500 d’indirectes. És una oportunitat per al nostre poble, per als municipis del voltant i per a tota la comarca. A més, és una indústria que aporta un valor afegit i que se suma a altres indústries importants que ja tenim al municipi. En aquest sentit, s’està treballant amb Vallora, una associació empresarial que intenta agrupar totes les indústries del municipi i el comerç. Com a consistori, no ens interessa que vingui una empresa de logística que no aporta cap valor afegit, que no genera tants llocs de treball i que acaba portant molt més trànsit al municipi. Quines altres activitats es preveu que hi hagi en l’ampliació del polígon El Pla on va Grifols? Doncs no seran gaires empreses més, perquè una part molt important del polígon industrial és de Grífols. Hi haurà Gobain i una empresa logística. En canvi, aquests dies hi ha mobilitzacions per l’ERO a EGO. Els preocupa, en general, la situació de la indústria del municipi? Estem preocupats perquè la Generalitat i els ajuntaments hem ajudat aquestes empreses a implantar-se. Encara no coneixem la raó de l’ERO i per això tinc pendent una visita a l’empresa. Tenen una indústria potent però al comerç local li costa més? Tenim barris bastant disgregats i quan els veïns van a comprar els resulta indiferent agafar el cotxe per anar al centre o a un altre municipi com Lliçà d’Amunt. El comerç pateix moltíssim a Lliçà de Vall i ens passa de manera reiterada que acaba tancant. Per això volem fer el creixement del Molí del Roure, per intentar densificar la zona i que hi hagi més comerç. Han aprovat aquest mes de maig una modificació inicial del POUM en aquest sector que citava. Quins plans tenen? Lliçà de Vall té una manca d’habitatge plurifamiliar. És una anomalia respecte als pobles del voltant. Els governs anteriors no han engegat accions de desenvolupament d’aquest estil per por, però ho necessitem. Al Molí d’en Roure volem construir uns 400 habitatges, uns 200 de HPO i uns 200 de renda lliure. La promoció està situada entre l’avinguda Montserrat i el riu Tenes. La voluntat d’aquest projecte també és donar accés al poble al riu Tenes. En quin sentit? L’esplanada de Can Tabaquet, que és al costat del riu i té una categoria de zona verda, mantindrà en gran part l’ús agrícola actual. Però també tenim previst habilitar-hi un parc, de tal manera que els veïns puguin baixar de l’avinguda Montserrat fins el riu. Una diferència respecte a ara, que un mur separa els veïns de la riera. Un altre dels altres projectes d’habitatge que tenen entre mans és el de la Tèxtil Torres. En quin punt està? També hem fet l’aprovació inicial, però ara mateix el projecte està encallat per l’Agència Catalana de l’Aigua. Cal fer un estudi d’inundabilitat per la proximitat al torrent de Mardans que ha de determinar l’àrea inundable en una avinguda de 500 anys. De tal manera que hem d’establir una sèrie de mesures perquè això no passi. Quin tipus de mesures? Bàsicament, actuacions riera amunt que anirien a càrrec del propietari i que han de reduir el risc d’inundacions. Com està el procés per posar al dia l’equipament de Can Prat? Considerem Can Prat com a molt important, perquè ha de ser el gran equipament dels barris de La Miranda i Can Prat. La primera fase de les obres ja està acabada. Però la cuina encara no compleix i estem treballant per un contracte de subministrament d’uns 80.000 euros que ens agradaria tenir acabat a finals d’any per poder licitar la gestió del bar i ja obrir-lo. A banda, hem iniciat un concurs perquè arquitectes ens proposin millores de l’entorn de Can Prat. En aquestes obres s’inclouria la piscina? No, la piscina seria en el següent pas i jo crec que ja serà per al següent mandat. A Can Coll, han obert la zona de les cavallerisses. Quins terminis tenen per poder fer ús de la torre principal? Estem molt contents del desenvolupament de les obres de Can Coll que estem fent gràcies a les subvencions de la Diputació i la Generalitat. Les cavallerisses són el primer espai tancat que la ciutadania pot gaudir amb una sala d’exposicions. Ara mateix estem fent els treballs per fer l’altra cavallerissa que tindrà els banys i on es guardarà tot l’equipament necessari per al manteniment del jardí. També està previst que l’any que ve hagin acabat els treballs de remodelació de les façanes de l’edifici principal i la torre. Per a la casa noble què hi preveuen? Ja hem fet la reparació de les cobertes. La primera planta serà un museu, ja que Can Coll és un Bé Cultural d’Interès Nacional. Per la planta baixa, no hi ha un ús definit perquè encara trigarem a poder-lo utilitzar. Faran la reforma del pavelló? La idea és que a l’octubre comencin les obres de remodelació. És un pavelló molt antic i s’han de renovar les pistes, les grades i fins i tot la coberta. Mantindrem l’exterior de l’equipament però serà una reforma integral pel que respecta a l’interior. El cost acabarà sent de més de 700.000 euros, un import que cobrirem amb ajudes de la Generalitat. Mentre es facin les obres, caldrà que els equips facin la seva activitat a la pista exterior de El Kaliu. Tenen el pavelló de l’escola Les Llisses... El pavelló de les Llisses va ser un error d’inici. L’alcalde del moment tenia el compromís de construir un gimnàs per a l’escola i va acabar sent un pavelló petit. La pista és una petita cosa que fa que no es puguin practicar alguns esports i, a més, tenim goteres a la coberta per un problema constructiu. I a més, el gimnàs que es va fer al costat també ha quedat petit, hi ha molta llista d’espera per a algunes activitats. En el seu discurs de presa de possessió fa un any, també parlava de la necessitat de renovar la xarxa d’aigua a Ca l’Estapé i Can Salgot pels problemes de pressió que hi ha. Han avançat? Tenim un nivell elevat de fuites a la xarxa d’aigua que cal arreglar. Aquest any estem fent obres de sectorització i baixada de pressions per detectar fuites. És necessari abans de poder fer qualsevol obra a la xarxa. Els barris de Ca l’Estapé i Can Salgot ara formen part de la xarxa de Lliçà d’Amunt, que està gestionada per Agbar. Tenim previst signar un conveni aquest any per recuperar el control de Ca l’Estapé, que té la xarxa més malmesa. I, a partir d’aquí, començar a actuar-hi. Amb Can Salgot, haurem de fer el mateix però una mica més tard, perquè no podem fer-ho tot alhora. Recentment han introduït millores al servei de bus urbà. Com els funciona? Als matins tenim un servei de bus urbà que estem aconseguint que els estudiants el facin servir per anar a l’escola. I a les tardes, en canvi, tenim un transport a demanda que té un cost de 2 euros. El fan servir sobretot persones grans: les recollim a la porta de casa i les portem al centre, prop dels serveis principals. La connexió amb transport públic amb Barcelona a través de l’e7 és suficient? Estem treballant amb la Generalitat per millorar les freqüències. Els problemes de saturació es donen sobretot durant la tarda. És per això que hem demanat la inclusió d’una dotzena d’expedicions més a la tarda per millorar el servei. Crec que molt aviat tindrem notícies i que els problemes se solucionaran. També treballem amb la línia que connecta el poble amb la Universitat Autònoma, que només té tres expedicions al dia. Pel que fa als residus, com ha anat el tancament del contenidor dels envasos? No hem tingut gaires problemes, ja que només hem tancat els contenidors dels envasos. El reciclatge del vidre i el paper continua amb contenidors oberts i la resta i l’orgànica es fa amb porta a porta. La part de porta a porta els funciona bé? La gent està acostumada al porta a porta, però hem tingut algun problema amb els senglars. Hem notat més moviment d’aquests animals perquè agafaven els contenidors d’orgànica. Hem demanat a la gent que els pengin. No posen en dubte el model? Fa uns 20 anys que tenim aquest model i la gent ja hi està acostumada. Vam fer una participació ciutadana i va guanyar mantenir-lo. Recentment han fet una alerta per lloguer de piscines particulars. Hi han detectat un problema? Aquest any per ara no ha passat. És un avís preventiu. L’any passat hi va haver queixes per soroll derivat de piscines llogades a través de plataformes. Aquest any hem detectat alguns anuncis, però encara no hi ha incidències. Pel que fa a educació, també reclamaven tenir cicles formatius al municipi. Estem treballant per implantar formació professional ocupacional per a persones que ja treballen, amb classes a l’escola Sant Gervasi de Mollet i vinculades a empreses del municipi. La voluntat és orientar-la a sectors industrials químics i cosmètics. És un procés llarg i cal coordinar-ho amb instituts de referència. Com està funcionant la Mancomunitat de la Vall del Tenes? Ha estat una mica en crisi després del traspàs de l’institut a la Generalitat, però ara s’estudien nous serveis, com la gestió d’animals domèstics. Actualment manté serveis com l’escola de música, el centre de formació d’adults i el servei d’ocupació, que funciona molt bé. L'alcalde de Lliçà de Vall, Xavier Castillejo, durant l'entrevista amb EL 9 NOU | Griselda Escrigas “L’alcaldia d’un poble és com un forat negre perquè no s’acaba mai la feina” Personalment, com ha anat aquest primer any d’alcalde? La veritat és que m’ha passat molt ràpid i encara em sembla que estigui començant. Al cap i a la fi, l’alcaldia d’un poble com Lliçà de Vall és com un forat negre, perquè no s’acaba mai la feina. En aquesta segona part de mandat el govern està molt assentat i és el moment d’executar tot allò que portàvem al programa i fer mans i mànigues per engegar tot allò que no havíem pogut iniciar encara. Com és l’entesa amb Junts, socis de govern? La valoració del pacte amb Junts és bona. Sempre hi ha coses en què podem estar més d’acord o menys, però la relació és bona i sempre ha funcionat bé. No podria dir una altra cosa. I amb l’exalcalde Ferran Ballestà? En Ferran i jo som molt diferents de caràcter. Ell és molt més expansiu i de sortir a parlar que no pas jo, que soc més tranquil. Suposo que per això som complementaris i ens hem avingut. Per què van optar per pactar amb Junts i no amb ERC, amb qui potser haurien d’estar més a prop ideològicament parlant? Si abans de les eleccions m’ho haguessin preguntat, segurament els hauria dit que hauria pactat amb Esquerra perquè teníem més relació amb ells. Però la realitat és que la decisió al final va ser molt ràpida. Quan ens vam posar a parlar del programa va ser molt més fàcil amb Junts. En canvi, Esquerra ens van tancar determinades portes com, per exemple, el fet de compartir l’alcaldia, que ells no ho volien. I ara com és la relació amb ERC? Actualment parlem més, però el principi els va costar pair la nostra decisió de governar amb Junts. Jo amb el regidor Marc Rico hi tenia molta relació i això es va perdre i em va saber greu. El beneficiarà haver estat alcalde la segona part del mandat? No ho sé del cert però sí que és cert que tothom acostuma a voler la segona part del mandat. Però en el nostre cas no hi va haver cap mena de discussió, perquè en Ferran Ballestà preferia ser alcalde la primera part del mandat i nosaltres, la segona. Per tant, l’acord va ser immediat. Es tornarà a presentar com a cap de llista del PSC? Encara no em vull posar a pensar en les eleccions perquè al final només fa un any que soc alcalde. Per ara estic concentrat a millorar el poble i a tancar projectes com el del Molí d’en Roure, el pavelló o la sectorització de la xarxa d’aigua. No vull començar cap procés sense que es convoqui l’executiva del meu partit i fins que no pugui defensar la feina feta. Vostè és el primer alcalde del PSC a Lliçà de Vall, on durant molts anys va governar CiU amb majories absolutes i, després, ho van fer ERC i Junts. Què representa per a vostè haver assolit l’alcaldia? A títol personal ja és un orgull ser alcalde del teu poble i si a més ets el primer del teu color polític, encara més. Jo, com tot el partit socialista, entenc l’alcaldia com governar per a tothom, tenint el nostre poble al més cuidat possible. Els ha costat arribar a acords amb tots els grups del plenari aquest mandat? La meva voluntat és trobar un mínim consens entre els partits que formen part del govern i els de l’oposició, sobretot en els projectes de poble que van més enllà d’un únic mandat i que caldrà seguir en anys posteriors. De fet, això ho vam aconseguir en el projecte de la Tèxtil Torres, que va ser aprovat per majoria al ple, però m’hauria agradat que hagués passat el mateix amb la proposta del Molí d’en Roure. ERC no va votar a favor de la modificació del planejament urbanístic que van portar al darrer ple. No, no hi van votar a favor, perquè la seva proposta comptava amb uns 300 habitatges, i ara en són 400. Per mi no representa una diferència abismal. Les preguntes de l'oposició: “L’increment de població serà gradual però ja hi ha serveis preparats per assumir-lo” [ERC] Quins dels projectes estructurals que es van impulsar en el mandat anterior, com ara les instal·lacions solars fotovoltaiques en equipaments municipals, el suport directe a les escoles amb personal dedicat, la recuperació de la via pública amb la pacificació i la preservació del medi natural i històric del poble preveu continuar? Pel que fa a les instal·lacions fotovoltaiques en equipaments municipals, s’està continuant amb les legalitzacions de totes les instal·lacions que es van fer l’any passat per poder fer-les servir i poder traspassar energia entre el pavelló, l’Ajuntament i Les Llisses. El suport directe a les escoles s’està garantint, encara que de vegades ens hem endarrerit en els períodes de contractació, ja que en alguns moments hem anat molt curts de personal a l’Ajuntament. Estem treballant per la pacificació de la via pública sobretot a les zones escolars del municipi. Tenim previst que, de cara al setembre, algunes zones de voltant dels centres educatius siguin de vianants. I pel que fa a la preservació del medi natural i històric del poble, el projecte més gran que tenim entre mans és Can Coll i en aquest sentit continuem en la mateixa línia que els governs en anteriors legislatures. [Ciutadans] Després de l’últim ple en què es va aprovar la construcció de 396 habitatges nous, el poble està preparat per acollir 1.200 persones més? Malgrat que aquest increment de la població es produirà de manera gradual, que pot transcórrer en un espai de deu anys vista tranquil·lament, ara mateix ja estem preparats per assumir l’increment. Les escoles i el CAP estan preparats. A Les Llisses tenim cursos que no estan desdoblats, i al CAP hi ha consultoris que ara mateix no fem servir. En l’únic tema en què no tenim marge de maniobra és l’escola bressol, però ja estem estudiant com actuar. [FEM] Recentment, hem vist com l’Ajuntament anunciava a les seves xarxes la posada de la primera pedra de la nova planta que la companyia Grífols obrirà a Lliçà de Vall. Per què no li ha donat la mateixa importància a l’ERTO que afecta els treballadors d’EGO, empresa establerta a Lliçà des de fa molts anys, i a l’ERO que ha anunciat fa pocs dies? Per què no es posa del costat dels treballadors i exerceix una mediació entre aquests i l’empresa? No té res a veure una cosa amb l’altra. La primera pedra de Grífols és una fita molt important. Aquest govern ha treballat molt intensament perquè això es produeixi: hem treballat amb Parets per resoldre els límits territorials i per permetre que arribi l’aigua necessària al polígon per complir amb les necessitats de Grífols. També hem treballat amb Endesa. Respecte a EGO, intentarem mediar amb ells, encara que les decisions empresarials costen molt de tirar enrere. Com he comentat, tinc pendent una trobada amb ells.

Xavier Castillejo: “El pavelló de l’escola Les Llisses va ser un error des de l’inici”

Raül Valentín: “Tenim un pla urbanístic que, més que arreglarles coses, les espatlla”

El PSC confirma l’expulsió dels tres regidors de govern de Parets

Granollers Primàries rep cinc candidats al procés per escollir cap de llista

Ignasi Martínez, alcalde de Tagamanent des de 2011, no repetirà com a cap de llista

LA PREGUNTA

Quina valoració fa la de la visita del papa?

La història d'una nena de Gualba impulsa el municipi a recaptar 70.000 euros per a la recerca del càncer infantil

Una cafeteria a l'estil de la sèrie Bridgerton de Netflix a Granollers

Interrompuda la circulació de trens de l'R2 nord i l'R11 entre Granollers i Sant Celoni per un atropellament a Cardedeu

La cadira del papa, feta a Cardedeu

Granollers estrena la rehabilitació de la muralla medieval

Concentració a Granollers de clients d'Oral Studio pel tancament amb tractaments a mig fer

Interrompuda la circulació de trens de l'R2 nord i l'R11 entre Granollers i Sant Celoni per un atropellament a Cardedeu

Dues persones ferides i una d'identificada per una baralla al camp de l'Olímpic la Garriga

La Garriga celebra Corpus amb 32 catifes de flors a carrers i places

Restablerta la circulació de trens entre Granollers i Sant Celoni, interrompuda tres hores per un atropellament a Cardedeu