La seva història, però, ja estava vinculada perquè el Sant Baldiri va crear-se el curs 1993/1994 a partir d’una divisió del Països Catalans. Aquesta escola tanca una història que va començar l’any 1980 amb aquest nom, tot i que aquest centre va ser l’hereu de les antigues escoles nacionals de nens i nenes que hi va haver al poble i, des del curs 1971/1972 del grup escolar mixt que ocupava l’actual edifici dels Galliners i un altre al carrer d’en Bosc. L’any 1980, el centre es va reorganitzar per cursos i van incorporar-se una bona colla de mestres nous, amb un tutor per a cada curs. Les instal·lacions es van fer petites i l’Ajuntament va fer, primer, noves aules per als cursos de cicle mitjà al carrer Folch i Torres, a l’actual casal d’avis i edifici del segon institut, i, després, un nou edifici –l’actual Sant Baldiri– on es van situar els grups del cicle superior. Aquesta configuració es va mantenir fins al curs 1993/1994, quan del Països Catalans va crear-se el Sant Baldiri, que ja va ocupar les instal·lacions actuals. Per la seva banda, l’escola original quedava pendent de la construcció del nou edifici, el que ocupen actualment, que es va estrenar el gener de 1999. En aquest impàs, part de les aules i alguns serveis estaven situats en barracons.
Des de fa més de 20 anys, les dues escoles, tot i estar situades a pocs metres, han fet cadascuna el seu camí, que ara tornarà a unir-se creant una escola amb 22 grups –hi haurà alguns cursos triplicats– i més de 500 alumnes. Quatre mestres de l’escola Sant Baldiri han viscut tota la història del centre. Al Països Catalans, Dolors Xicota ha estat des del primer dia al Països Catalans, del qual en va ser directora entre els anys 2001 i 2010. En els darrers anys, ja s’han anat jubilant molts dels mestres que van veure néixer aquesta escola l’any 1980.
DIES DE COMIATS
A l’escola Sant Baldiri, els alumnes de cicle superior van representar dijous l’obra que treballen en el taller de teatre i que era un musical sobre la història de la pròpia escola a partir de la trajectòria d’un infant. Serà la darrera perquè amb la fusió deixarà de fer-se aquesta activitat. Els alumnes de cinquè van acomiadar els de sisè. També ho van fer els de primer, que són els fillols de l’activitat de tutoria. Tots els nens van rebre el seu diploma i un imant amb una fotografia del seu grup. L’endemà divendres, es van fer jocs i tots els nens van rebre una samarreta blanca amb el nom de l’escola. “Anàvem tots blancs, ja vam anar negres quan ens oposàvem al tancament”, diu Anna Rodríguez, directora.
Al Països Catalans, es va fer la cantata 50 milions de segons al pavelló, en què participen els alumnes de P3 a sisè amb la presència de les famílies i també va servir per fer el comiat als alumnes de sisè. A partir de les 5, es va fer l’activitat 35 anys fent escola amb diversos jocs. Al vespre, es van trobar famílies, mestres i alumnes d’aquest curs però també molts dels que havien passat per l’escola. Junts van cantar Que tinguem sort, de Lluís Llach. Després, es va fer un sopar amb espectacle de les Dames de Foc, de Granollers, i un castell de focs d’artifici. Al final, tots junts van cantar L’hora dels adéus.
