328 exemplars de tritó del Montseny s’han alliberat al seu habitat natural procedents de centres de cria. És l’únic vertebrat endèmic de Catalunya i és l’amfibi més amenaçat d’Europa, catalogat en perill crític d’extinció. Són 60 exemplars juvenils i 268 larves.
La reintroducció, que es va fer a finals de maig i primers de juny, se suma a la feta l’any passat, en la qual es van alliberar 235 individus més i, des del 2010, s’han deixat al seu hàbitat natural gairebé 1.500 d’exemplars de tritons, en sis torrents diferents.
L’objectiu del programa és, per una banda, mantenir un reservori genètic als centres per garantir el futur de l’espècie i, de l’altra, augmentar la seva àrea de distribució. Gràcies al programa, la cria en captivitat s’ha multiplicat en els últims anys.
Les primeres poblacions d’aquesta espècie, l’únic vertebrat endèmic de Catalunya van ser descobertes el 1980, però es van atribuir a l’espècie del tritó pirinenc. Més tard, el 2005, estudis morfològics van concloure que es tractava d’una espècie per si mateixa, el tritó del Montseny, amb dues subespècies, l’oriental i l’occidental. L’espècie tan sols viu en uns trams de set torrents, que posats linealment no fan ni 3,5 quilòmetres. Per tant, el perill d’extinció es molt alt.
Els centres que crien tritons, claus per a la seva supervivència
Dins els treballs coordinats entre diferents institucions de salvaguarda de l’espècie, el 2007 es va iniciar el programa de cria en captivitat de l’espècie al Centre de Fauna de Torreferrussa, depenent de la Generalitat situat a Santa Perpètua de la Moguda.
L’any 2013 i davant una situació d’alta vulnerabilitat davant problemes que pogués patir l’espècie en captivitat, el Zoo de Barcelona es va incorporar al programa coordinat de cria de l’espècie.
Poc després s’hi va sumar un tercer centre de cria també de la Generalitat i situat al Pont de Suert, així com el zoo de Chester, a Anglaterra.
{{ comment.text }}