La bassa de Can Dunyó, a Lliçà d’Amunt, ja no té peixos. La presència massiva d’exemplars d’espècies al·lòctones invasores –bàsicament carpes– van provocar la degradació d’aquest ecosistema a partir de l’augment de la terbolesa de l’aigua, que va generar un efecte dòmino que va anar perjudicant les plantes, macroinvertebrats, invertebrats, amfibis i les aus que hi havia en aquest espai natural situat al costat del riu Tenes i dissenyat per laminar l’aigua de pluja recollida al sector logístic i comercial de Can Montcau.
L’actuació ha estat liderada per la Societat Catalana d’Herpetologia, que és l’entitat que fa la gestió de l’espai natural de Can Dunyó a partir de l’acord que van tancar amb l’Ajuntament.
La retirada dels peixos es va fer a l’agost, quan es va bombejar aigua de l’interior de la bassa cap al riu Tenes per reduir la làmina d’aigua i facilitar-ne la captura. Es van retirar amb el sistema de pesca elèctrica que, a partir d’una descàrrega a l’aigua, deixa els peixos estabornits i en facilita la captura.
En el moment de retirar-los, es comprovava l’espècie de cada exemplar. Tots els que es van treure –n’hi havia milers– eren d’espècies invasores –sobretot carpes– que van tractar-se com a residu orgànic per fer compost. Es van treure uns 600 quilos de peix. Algunes de les carpes eren força grans i pesaven entre quatre i cinc quilos. Si s’haguessin trobat exemplars d’espècies autòctones sí que s’haurien salvat i s’haurien alliberat en un altre espai fluvial.
Can Dunyó no estava pensat perquè hi hagués peixos. “Feien que l’aigua fos molt tèrbola i es menjaven les plantes”, indica Oriol Baena, de la Societat Catalana d’Herpetologia. “La presència massiva de peixos limitava tota la resta”, afegeix. Tot i la manca de pluges, el nivell d’aigua de Can Dunyó s’ha recuperat força i l’aigua “ja és molt més transparent”, indica Baena, que considera que “els efectes reals” del pla de xoc aplicat a l’espai natural “es veuran a la primavera” que ve. Els seguiments de les poblacions d’ocells i amfibis que es fan a la bassa “serviran per veure si hi ha canvis o no”.
Com van arribar els peixos a Can Dunyó?
El riu Tenes no està connectat amb la bassa de Can Dunyó i, per tant, els peixos que hi havia no podien haver-hi arribat de manera natural. Per això, des de l’Ajuntament i l’SCH se sospita que van ser alliberats expressament, segurament per persones que hi volien pescar. “Al principi, s’hi havia trobat gent pescant i no és descartable que fossin aquestes mateixes persones les qui alliberessin els primers peixos”, comenta Xavier Junqueras, tècnic de Medi Ambient de Lliçà d’Amunt.
“Els primers anys, el soroll que feien les granotes era brutal però es va acabar en el moment que es va veure que hi havia peixos”, afegeix Junqueras. Ara esperen que les granotes i altres espècies d’amfibis colonitzin un altre cop de manera natural l’espai de Can Dunyó des del riu Tenes.
La intervenció de l’agost no va servir per retirar els exemplars de tortuga de Florida –els Agents Rurals van detectar-ne les primeres l’any 2015– i cranc americà, que també hi ha a Can Dunyó, que són invasores i que hi van aparèixer pels alliberaments incontrolats de particulars. Són animals que surten de l’aigua i que, per tant, no es van poder retirar en la intervenció de l’estiu.
Amb el buidatge, es va veure que des de 2013, quan es va començar a omplir, la bassa ha acumulat una gran quantitat de llims que han reduït la capacitat per a l’aigua. S’atribueix a l’elevada erosió de les parcel·les que hi havia pendents d’urbanitzar a tot el sector de Can Montcau i a l’erosió que hi ha hagut al canal artificial a cel obert que es va obrir per conduir l’aigua recollida als carrers fins a la bassa.
“El volum de llims és enorme. La gent que hi treballava es va trobar amb una espècie de fang molt líquid”, diu Junqueras, que apunta que és un tema que caldrà analitzar: caldrà veure si la reducció de la capacitat per emmagatzemar aigua de la bassa afecta la missió de la seva construcció, que era retenir l’aigua recollida als carrers i teulades de naus de Can Montcau en moments de pluja molt intensa per evitar una aportació directa al riu Tenes que provoqués un creixement sobtat del cabal.
Des de 2014, Can Dunyó forma part de l’inventari de zones humides de Catalunya de la Generalitat. L’any 2017, un cens d’aus hi va detectar 59 espècies diferents entre les del període tardo-hivernal (27) i les del reproductor de la primavera (44).
