Sant Antoni celebra els 200 anys de la seva independència

Al llarg d’aquest any 2022 Sant Antoni de Vilamajor celebra el bicentenari de la creació del primer Ajuntament del que es deia fins llavors Vilanova de Vilamajor i la seva segregació de Sant Pere. Dilluns de la setmana passada, diada de Sant Antoni Abad, es va donar el tret de sortida a la celebració amb una ruta per conèixer la Vilanova de Vilamajor i el seu passat medieval. Durant tot l’any s’aniran fent diverses activitats per donar a conèixer diferents aspectes històrics i culturals del municipi, informa Joan B. Mauri. El 29 de desembre de 1822 el municipi de Sant Antoni de Vilamajor es va segregar de Sant Pere de Vilamajor i, a partir de llavors, va ser oficialment un municipi independent amb el seu propi ajuntament. Un any abans, l’1 de desembre de 1821, una comissió de Vilanova de Vilamajor, formada per Josep Fàbregas, Miquel Farrés i Josep Bertran en nom de 150 veïns avalats pel rector, van presentar una sol·licitud al president de la Diputació de Barcelona, en què explicaven que “malgrat el considerable nombre de veïns residents en el barri de Vilanova, estimat en 641 habitants, estan obligats a dependre civilment de la Sagrera”, el nom vulgar de Sant Pere. “Aquesta dependència és perjudicial, ja que tant el batlle com els regidors són de Sant Pere i hi viuen” i això comportava, entre altres perjudicis que “per connectar amb un regidor cal fer hora i mitja o dues hores de camí”. També es queixaven que eren “penats econòmicament” perquè havien de pagar 30 rals al mestre de Sant Pere per completar-li el sou. Finalment denunciaven l’opressió del batlle de Sant Pere, que “va prohibir que es fes la convocatòria general per elegir els representants que iniciessin el procés de desmembrament”. El 13 de desembre de 1822 la Diputació Provincial aprovava que el primer Ajuntament de Sant Antoni havia de funcionar a partir de l’1 de gener de 1823. El 29 de desembre de 1822 es va convocar a Can Prepunter 170 veïns de la parròquia i terme de Vilanova de Vilamajor, per tal de procedir a la votació dels electes, que van ser Pau Català, Joseph Casanovas i Rafael Farrerons. Una dada curiosa és que el 13 de desembre de 1822 la Diputació va encarregar al batlle de Cardedeu posar les 27 fites que delimitaven els dos termes, que anaven des de Palautordera fins can Castellà i formaven un angle obtús amb la intersecció de línies a l’altura de Sant Lleïr. Bonaventura Baró, Jaume Valder, Salvador Casanovas, Esteve Planas, Joan Baladia i Joan Farrerons van ser els veïns elegits per formar el nou consistori, que després de la votació va quedar amb Josep Bertrán (pagès), alcalde; Josep Bataller i Moragas (pagès) regidor primer; Francesc Ballescar (jornaler), regidor segon, i Joan Bertrán (ferrer), procurador síndic, mentre que Josep Clos, alcalde de Cardedeu, era el comissionat de la Diputació. A l'església, la primera independència Però la independència de Sant Antoni respecte de Sant Pere va ser primer eclesiàstica i després administrativa. El 23 de desembre de 1796, a la Vilanova de Vilamajor, es va crear una vicaria perpètua i des de llavors va poder tenir el Santíssim.

Sant Antoni celebra els 200 anys de la seva independència

La benzinera EsclatOil de la Garriga estrena un minimercat

La Policia Local de Cardedeu deté dos menors per una agressió durant la festa major

Cues de vuit quilòmetres per un accident entre quatre vehicles a l’AP-7 a l’alçada de la Roca

Quan el clima colla, la cistella tremola

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

Un ratpenat del nord, al sud

Més de 160 figurants participen en un rodatge a Granollers de la productora dels Javis

"Ja coneix els nostres costums"

Les obres d’urbanització del nou centre de Lliçà d’Amunt començaran el 15 setembre

Els Bombers treballen en un petit incendi a l'interior de l'Ocine de Granollers

Dos detinguts a Sant Feliu per l'ocupació d'un pis al carrer Josep Rossell

Troben un cadàver en estat avançat de descomposició a Santa Maria de Martorelles

El fotògraf de Granollers Juank Casado capta el Crist d’Otero de Palència durant l’eclipsi

Territori construirà 495 pisos protegits en 17 solars cedits per ajuntaments a la comarca

"Amb la industrialització de la comarca hem oblidat les arrels"