Des del segle XVIII, l’edificació pertany a la família Riu de Can Moix, que hi ha fet obres de neteja i restauració després de dècades d’abandonament. Amb la inclusió en el catàleg de masies, els propietaris busquen una cobertura legal per fer-hi obres de restauració.
Una de les més detallades descripcions del Molí d’en Moix la dóna un article de Xavier Calam publicat a la revista Reguissol. Segons aquest autor, la primera referència de l’existència del molí data del segle XIV, amb el nom de Molí d’en Codolet i es va trobar en uns documents legals de l’any 1318. No se’n sap la data, però, la construcció va passar posteriorment a propietat del mas Bou (Can Moix), tal com demostra un document del segle XVII on diu que els propietaris eren Antoni Riu i de Moix i la seva dona Teresa de Riu i de Fluvià.
L’edifici era molí i habitatge al mateix temps i disposava de dues moles, una per al blat i l’altra per a totes les altres granes. A partir de l’any 1912, l’arrendatari va ser en Josep Font i Ventura i durant bastants anys la feina va ser molt intensa fins a l’extrem que, segons explica l’article de Calam, “ni els sacs que portaven per moldre no cabien a dins la sala i els havien de deixar a fora tapats perquè no es mullessin. El molí funcionava pràcticament les 24 hores del dia, havent de fer torns perquè no parés mai”. L’aigua que movia el mecanisme provenia d’una bassa que s’omplia a partir d’un rec procedent de la Tordera. Aquest és un dels elements arquitectònics que s’ha començat a restaurar.
Durant els anys vint, i davant la competència de noves indústries de molta de gra, l’arrendatari va planificar un canvi en el negoci i hi va instal·lar una petita fàbrica tèxtil amb sis telers que funcionaven amb maquinària moguda per la mateixa roda d’aigua del molí. Es feien bàsicament llençols i peces per perfeccionar roba de vestir. El personal eren dones de Granollers i Sant Esteve. Aquesta activitat va durar uns tres anys.
La darrera persona que va llogar el molí va ser un veí de Campins, però l’activitat va durar molt poc i va quedar abandonat. Les moles es conserven al pati de Can Moix.
