“La gent quan pensa en el Montseny pensa en Santa Fe, però no en Sant Pere. Volem que també pensin en nosaltres”, assegura l’alcalde, Martí Artalejo.
Perseguint aquest objectiu, el Parc Natural del Montseny ja ha actuat a la Font de Borrell, situada al camí que puja cap a Sant Elies, principal punt d’accés al massís des de Sant Pere. Per aquesta font, hi passa la ruta del Pi Novell –de 13 hores de durada– que es promociona des del punt d’informació de la Mongia. A més, hi ha compromesa una segona actuació a la Font Fresca, situada al camí cap a la muntanya de Samont, el punt més alt del terme municipal de Sant Pere. “És un espai molt deixat que també es recuperarà”, celebra l’alcalde, que agraeix les inversions fetes des del Parc Natural al municipi. La recuperació de la Font Fresca també es vincula al programa de millora dels hàbitats on viu el tritó del Montseny, una espècie endèmica del massís i que està en perill d’extinció.
A la Font de Borrell s’ha actuat amb l’objectiu de facilitar l’accés de les persones al raig d’aigua que, abans de la reforma, sortia a escassos quatre dits del terra. “Estava més pensada com un abeurador per als animals”, comenta Higini Herrero, informador de La Mongia. Ara, s’ha rebaixat el terreny perquè el broc quedi més alt. A més, s’ha revestit la caixa de formigó amb un mur de pedra tradicional i s’hi ha col·locat una pica de pedra que ajuda a mantenir l’ús de la font com a abeurador per a animals salvatges com els senglars, els esquirols o amfibis com les salamandres.
L’obra ha inclòs la neteja del camí d’accés a la font i del caminet d’accés, i s’hi ha col·locat un nou model de banc de fusta que el Parc Natural instal·larà, a partir d’ara, en altres espais.
L’actuació no ha implicat canvis en la distribució de l’aigua de la Font de Borrell, que raja durant tot l’any. En surt l’excedent d’aigua que es distribueix entre les masies de Can Planell, propietaris de la finca on hi ha la font, i de Can Surell.
Fa segles, els propietaris de les dues cases van arribar a un acord per repartir-se l’aigua perquè, per arribar a la casa de Can Planell, calia travessar la finca de Can Surell. La Font de Borrell va agafar protagonisme fa unes dècades quan es va desviar el camí de Sant Elies –ara hi passa a tocar– per la construcció de la urbanització Refugis del Montseny. En fer els carrers es va perdre la Font Ferrussa, que tradicionalment tenia més anomenada. “Era recomanada pels metges de Barcelona al segle XIX per les seves propietats”, diu Herrero.
