El pantà de Vallfornès, a Cànoves, és un indicador de la sequera al Vallès Oriental. L’embassament tanca el 2024 al 21% de la seva capacitat, amb les darreres dades publicades per l’Agència Catalana de l’Aigua a primers de desembre. És un nivell superior al que hi havia fa tot just un any, amb el 7,6% de les reserves.
Les pluges de la primavera van fer incrementar l’aigua embassada, que va arribar, al juliol, a un màxim per damunt del 30%. A la tardor, tot i les precipitacions que hi va haver, el nivell es va estabilitzar entorn del 20%.
La situació més crítica es va viure entre els mesos de febrer i maig, quan 30 dels 39 municipis (tots els que reben aigua del sistema Ter-Llobregat) del Vallès Oriental van estar en fase d’emergència per la falta de reserves d’aigua. Això implicava un consum màxim permès de 200 litres per habitant i dia en la majoria d’aquestes poblacions, que sumen uns 400.000 habitants. Algunes, de forma puntual, tenien autorizats consums superiors pel pes que hi té la indústria.
La situació d’emergència va impactar sobre les activitats econòmiques: el reg agrícola es va reduir en un 80% i l’ús industrial, en un 25%. També en els usos recreatius de l’aigua, on s’aplicava una reducció del 25%. Això es va traduir en múltiples imatges: dutxes d’equipaments esportius tancades pels entrenaments, zones d’aigües de centres esportius tancades, horts municipals sense reg, l’àrea d’autocaravanes de la Garriga precintada… Pimec va estimar que les restriccions condicionaven l’activitat de 600 empreses del Vallès Oriental on l’aigua és fonamental.
La situació d’emergència també va activar múltiples iniciatives per al reaprofitament d’aigües freàtiques. Granollers, per exemple, va ampliar en dos quilòmetres la xarxa existent cap al nord de la ciutat i la va fer arribar als parcs de Ponent i del Lledoner. També va recuperar la captació dels pous d’en Serra, que havia quedat malmesa pel temporal Glòria. En un futur, es preveu potabilitzar aquesta aigua per destinar-la a consum humà gràcies a la planta que es construirà el 2025.
Durant l’any, l’ACA va anar publicant els consums mitjans per pobles i va activar mecanismes de sanció per als que superaven els consums permesos.
Les abundants pluges de la primavera, però, van fer millorar les reserves d’aigua als pantans de les conques internes de Catalunya i la Generalitat va decidir relaxar les restriccions als 30 municipis més amenaçats per la falta d’aigua: al maig es va passar d’emergència a excepcionalitat i, al juliol, d’excepcionalitat a alerta, on s’està encara ara tot i el període plujós registrat en algunes setmanes de la tardor. Això també va fer que els municipis relaxessin les restriccions aplicades.
Vuit municipis del Vallès Oriental que no depenen del sistema Ter-Llobregat (Figaró, Tagamanent, Aiguafreda, Montseny, Fogars, Campins, Sant Esteve i Gualba) tanquen l’any 2024 en situació d’excepcionalitat i, per tant, amb limitacions més grans que a la resta de municipis.
L’excepció de tot plegat és Sant Feliu de Codines. A partir de la petició que l’Ajuntament va fer al gener, la Generalitat va decretar-hi l’emergència per sequera a l’abril, una situació que es manté encara a finals d’aquest 2024. La petició s’argumentava per l’escassetat de recursos propis.
Les pluges, la reducció del consum del veïnat i les millores fetes van permetre, a l’abril, deixar de portar cisternes amb aigua. A l’agost, però, l’increment del consum en un 20% va obligar a tornar-ne a portar. Al maig, l’Ajuntament va iniciar els treballs per perforar un nou pou.
Durant l’any, els camions cisterna amb aigua han arribat a altres municipis com Vallgorguina o Gualba, on es va restringir el consum d’aigua de la xarxa a les persones per pels nivells de clor i on l’Ajuntament va impulsar treballs per connectar el municipi a la xarxa d’ATL.
L’impacte de la sequera s’ha notat en altres àmbits. Per exemple, en el decaïment de moltes zones boscoses afectades per la falta de pluges dels darrers anys. També al camp amb collites més minses dels cereals de secà o del blat de moro a les terres de Cànoves i Cardedeu regades amb l’aigua de l’embassament de Vallfornès.
