Admès a tràmit el contenciós administratiu contra el conveni Estat-Generalitat per continuar el quart cinturó

La secció cinquena de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha admès a tràmit el contenciós administratiu de la Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC) contra el conveni entre Estat i Generalitat per ampliar la B-40. Concretament, aquest perllongament permetria enllaçar Terrassa amb Sabadell i Castellar del Vallès, una proposta contra la qual el col·lectiu s’hi ha oposat des de fa més de tres dècades.

Per aquest motiu han recpatat uns 20.000 euros aportats per particulars i entitats a partir d’un projecte de micromecentage. La CCQC celebra l’admissió a tràmit del contenciós, que els permetrà accedir a l’expedient perquè puguin, posteriorment, formular la demanda.

La CCQC va formalitzar a finals de gener la interposició del contenciós administratiu, i a principis de febrer el TSJC va comunicar l’admissió a tràmit. L’objecte és el conveni entre els governs espanyol i català que estableix les bases de l’encomana de gestió a la Generalitat per la redacció dels estudis i projectes de l’ampliació de la B-40 des de Terrassa a Sabadell, i que suposaria una nova via d’accés a Castellar del Vallès.

Tot i que el projecte rep el nom oficial de ‘Ronda Nord dels sistemes urbans de Terrassa, Sabadell i Castellar del Vallès’, el col·lectiu considera que és un “eufemisme” que amaga l’ampliació de facto del Quart Cinturó i amb voluntat de fer-lo arribar a la Roca. “Tan bon punt es va signar el conveni els serveis jurídics de la campanya hem treballat per impugnar-lo”, ha explicat Manel Cunill, membre de la CCQC.

L’admissió a tràmit del contenciós ha prosperat un cop el TSJC ha conclòs que es compleixen els requisits de capacitat, representació i postulació de la CCQC. Ja s’ha reclamat l’expedient administratiu complet del conveni, que es traslladarà al col·lectiu per a poder fonamentar plenament la demanda a partir de criteris jurídics.

La previsió és que la resolució no es faci efectiva abans d’un termini de dos anys. Mentre això no passa, els ajuntaments de Terrassa i Sabadell ja han elaborat les seves propostes de traçat de la via en els seus termes municipals, apostant per una mescla a l’aire lliure i soterrat, depenent de les condicions del terreny en cada cas i amb el criteri de malmetre el mínim possible l’entorn per on es desenvoluparia la carretera.