“Bona part de les galeres de la batalla de Lepant es van construir a les drassanes de Barcelona –eren les úniques preparades per a la construcció d’aquest tipus de naus a Espanya– i amb fusta procedent del Montseny, del Montnegre i de la Selva.”
Ho va explicar Alfredo Chamorro, doctor en Història Moderna per la Universitat de Barcelona, en la conferència “Els boscos del Vallès Oriental i la construcció naval a l’edat moderna (segle XVI-XVIII)” dins del cicle Ponències del Centre d’Estudis de Granollers. L’acte es va fer dimecres a Can Jonch. “Des de l’edat mitjana, els boscos del Vallès Oriental s’exploten per construir galeres.”
Durant aquests tres segles, el Vallès es converteix en un “gran territori d’extracció” de fusta per la construcció de galeres “per la gran quantitat d’arbres” que hi havia. També per la proximitat amb Barcelona que feia més fàcil el transport de la fusta que es feia per terra fins als ports d’Arenys i Blanes i, per mar, fins a Barcelona.
“A les drassanes, es volien estalviar diners i portaven fusta de proximitat”, va relatar Chamorro durant la conferència que va aplegar una trentena de persones. L’alternativa era la dels boscos de zones del Pirineu com Sant Joan de l’Erm. En aquest cas, però, calia baixar-la pel Segre i l’Ebre i, des de Tortosa, portar-la per mar a Barcelona.
Els roures, que es feien servir per construir l’esquelet de les naus, les alzines o els àlbers, que eren una de les fustes més buscades per fer peces com els timons. Felip II, l’any 1560, “va fer construir una carretera per arribar al Montseny”, segons va detallar Chamorro a partir de la documentació localitzada. Amb tot, no s’ha pogut saber quina carretera era ni fins on arribava.
Dels Ports de Beseit, arribaven els pins, que es feien servir per cobrir les parts que estaven en contactes amb l’aigua perquè eren més resistents.
La recerca que ha fet Chamorro, guanyador de la darrera beca memorial Joan Camps de l’Associació Cultural, li ha permès localitzar nombrosos documents que donen testimoni de l’explotació dels boscos vallesans. El segle XVI va ser un període amb una gran producció de galeres. Al XVII, baixa. “La monarquia va adonar-se que no podia continuar mantenint 200 galeres a la mar.” A més, “cada vegada eren més grans i, per tant, cada vegada requerien arbres més grans”.
L’historiador va assegurar que l’explotació dels boscos va ser tan continua que “la monarquia és conscient que els boscos s’estan acabant” i adopta mesures per garantir-se el subministrament de fusta. “No ho fa per interès ecologista, té interès per poder continuar construint galeres.”
Chamorro sosté que aquesta explotació i les repoblacions que es fan condicionen l’evolució dels boscos a la comarca fins a l’actualitat.
