Comprar als mercats municipals, a les botigues del barri o al supermercat són algunes de les tendències més habituals, pel que fa al consum, que tenen els vallesans. La Diputació de Barcelona ha presentat els resultats de l’Enquesta d’Hàbits de Consum i Compra que realitza l’Observatori del Comerç Local. Al Vallès Oriental la compra d’alimentació fresca ha crescut el 46,67% la població que compra als mercats municipals respecte al 2017, passant de ser 15% al 22% del total. Els motius són evidents: els vallesans busquen millor qualitat i varietat dels productes, també la confiança amb els venedors, la proximitat des de casa o des de la feina i la comoditat.
“Nosaltres hem notat que en els últims anys la gent jove s’ha interessat per comprar al mercat. Aquí poden escollir millor el producte i demanar-nos consell si no saben ben bé què busquen”, explica Ferran Rodríguez, de la Xarcuteria Benita del mercat de Sant Carles de Granollers. Diferent és la postura de Madeleyn Pantoja, de Qué Frutas, que diu que “és la gent gran qui tendeix a venir a comprar”. “Els agrada remenar i veure el producte. La fruita i la verdura l’anem reposant diversos cops per setmana, així que sempre n’hi ha de fresca, i això agrada molt.” Des de Ca la Peixetera coincideixen en la importància del producte fresc. “Pots veure i escollir i l’experiència és molt diferent a la del supermercat: la proximitat i el tracte en la venta no ho trobes a un altre lloc”, diu la propietària.
Una de les preocupacions dels paradistes del mercat de Sant Carles és la demografia dels clients. Majoritàriament qui més hi va a comprar és la gent gran, en major part, jubilats. “Els joves van entrant a poc a poc, però continua sent un lloc de gent gran. La reforma ens ha portat més clients, encara que no ha estat un augment gens bestial. Els joves busquen la comoditat i la rapidesa a fer la compra, i aquí això no s’estila”, comenta un dels germans de Hermanos Esparza Martín Xarcuteria.
La propietària de Ca la Peixetera assenyala que el canvi d’hàbits de menjar és una de les causes de la manca de joves al mercat. “Els joves no s’atreveixen a cuinar plats elaborats, o se n’ha perdut el costum. A més, per algun motiu el peix és un producte que fa bastanta por, però costa el mateix fer uns macarrons que un estofat de sípia. Quan marxi la gent que ens ve a comprar, no sé què farem. Potser haurem de canviar els nostres hàbits també”, sentencia.
L’Amparo, una dona jubilada clienta habitual del mercat de Sant Carles, ha comprat tota la vida a les parades del mercat. “Els meus pares ja venien, i jo ho he continuat. Ara bé, els meus fills no han seguit la tradició. Tot el producte fresc, la carn i el peix principalment, el compro aquí. La resta de productes, al supermercat o botigues del meu barri. El que més m’agrada és el contacte directe i que m’ho preparen tot com a mi m’agrada.”
Els mercats municipals dominen com a establiment per comprar productes d’alimentació fresca. Ara bé, en la resta d’alimentació (85%) i altres productes quotidians no alimentaris (87%) qui se situa en el primer lloc són els supermercats. En aquest cas es busquen preus més econòmics, comoditat, varietat i ofertes o promocions. El mercat no sedentari (2%) s’ha mantingut estable, però no arriba a convertir-se en una de les opcions habituals. De totes maneres, és una tendència més recurrent que a la mitjana de la demarcació de Barcelona (0,8%).
