El Centre Cultural de Llerona va acollir dimarts passat una conferència de l’historiador David Gesalí, amb l’objectiu de preservar el patrimoni històric d’aquest espai entre les Franqueses i la Garriga, un punt estratègic durant la Guerra Civil pel seu camp d’aviació. Amb l’atenció de diversos veïns, l’acte va oferir una visió detallada d’un dels punts neuràlgics de l’aviació republicana al Vallès Oriental i Catalunya, segons informa Guillem Moya.
En el context dels anys 30, volar era “en el que somniava la humanitat”. Segons l’historiador, tot i que la guerra va provocar grans dificultats, també va proporcionar oportunitats úniques: “La guerra va democratitzar l’aviació. Joves sense recursos van tenir l’oportunitat de pilotar, fet que alguns van descriure, anys més tard, com el moment més apassionant de les seves vides.”
El camp de vol de Can Fernández, precursor del camp de Llerona, va ser ocupat per l’exèrcit republicà l’agost de 1937. Durant la conferència, Gesalí va explicar que no existeix una data exacta de l’inici de l’activitat al camp de Llerona, però ja estava operatiu en aquell moment. A més, encara es conserven vestigis de la seva infraestructura, com el refugi de Can Sorgues o la caseta de control a Ca l’Antoja.
Un dels episodis destacats va ser l’arribada dels avions soviètics Natatxes el 1938. L’esquadró va establir-se a Llerona per preparar bombardejos al front del Segre. Gesalí va explicar amb detall com aquests avions van protagonitzar un dels episodis més tràgics i documentats de l’aviació republicana: la nit de Nadal de 1938, quan sis Natatxes van ser abatuts. El balanç inclou morts, presoners i alguns tripulants que van acabar a Vic per error.
La conferència va oferir també un retrat humà dels implicats en el camp d’aviació. Gesalí va recordar figures com Jaume Marata, mort per l’hèlix d’un avió, o Benjamín Alcañiz, tripulant d’un Natatxa abatut a Cervera. També va ressaltar el paper de les dones: “Eren cuidadores, mares, el suport invisible.”
El camp de Llerona va ser clau en la defensa aèria de Barcelona durant els últims dies de la guerra. El gener de 1939, es va convertir en l’epicentre de l’aviació republicana amb l’arribada dels caces Mosques. En el combat aeri del 25 de gener, l’última gran batalla aèria, l’aeròdrom va coordinar la defensa contra esquadrons italians enviats per Franco, just abans del final de la guerra.
{{ comment.text }}