Aquesta setmana s’han estrenat als cinemes dues pel·lícules de gran renom, Jurassic World: El renéixer i Elio, de Disney. La Junta Territorial d’Òmnium Cultural al Vallès Oriental ha lamentat que cap de les dues comptessin amb passis en català als cinemes de la comarca. Observen que “cada dia es veuen casos de renúncies en l’ús del català des dels sectors econòmics i culturals vallesans”.
El president de la Junta Territorial, Pere Gordi, afegia a EL 9 NOU que és un cas que no només es troba en les pel·lícules comercials i d’estrena de més abast. “En tot l’àmbit audiovisual i de xarxes socials el català és minoritzat, i això repercuteix en la disminució de l’ús social de la nostra llengua”. Òmnium considera que s’ha d’insistir a demanar complicitat a la ciutadania per no renunciar als drets lingüístics dels catalans. Per sobre de tot “no ens sembla bon símptoma que això es vagi normalitzant”, constatava Gordi. D’alguna manera apunten a buscar diferents estratègies que incideixin a intentar aconseguir més còpies en català. Per Gordi queda clar que “el compromís amb la llengua és ineludible per part de qualsevol govern”.
Demanen articular una resposta ciutadana davant la pèrdua de còpies en català
Tant Jurassic World: El renéixer com Elio es poden veure als OCINE de Granollers i Sant Celoni, i la primera també es pot veure a l’Alhambra de la Garriga. Des d’Òmnium mostren una profunda decepció en especial davant d’aquests dos films perquè són aptes per a tots els públics. Aquest fet és “constant” segons Gordi. “Les còpies en català són cada cop més reduïdes arreu del país, i al Vallès Oriental no és la primera vegada que passa”.
Desconeixen si hi ha una tendència accelerada en aquesta pèrdua d’ofertes en català, i tampoc en sabrien identificar cap causa. En qualsevol cas, creuen que ara és feina de la ciutadania no quedar-se plegats de braços i fer ressò de la situació i el reclam. Per a ells, “l’anomalia és molt gran i la renúncia, vergonyosa”. Així, recuperen la frase cèlebre de Pompeu Fabra per recordar que “cal no abandonar mai la tasca ni l’esperança”.
