ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
Jordi Martín i Forns, de 48 anys, és arquitecte i el regidor d’Acció Climàtica de l’Ajuntament de Caldes, una vila que s’està convertint en referent arreu en el desplegament de l’energia fotovoltaica.
En què consisteix una Comunitat Energètica Local (CEL)?
És una manera en què els ciutadans ens podem agrupar per fer possible la transició energètica.
Entesos, però de quina manera?
El gran canvi és que passem d’un sistema unidireccional a un sistema diversificat perquè podem produir i distribuir energia de forma local. Això vol dir que municipis i ciutadans ens empoderem per produir la nostra pròpia energia. En aquest cas, a Caldes, es tracta d’energia fotovoltaica.
Com va néixer la CEL de Caldes?
El 2019, l’Ajuntament vam declarar l’emergència climàtica al ple municipal. I el 2020 vam començar a redactar un pla d’acció climàtica, o sigui, com havíem de treballar aquesta declaració d’emergència climàtica i quines accions concretes calia prendre. En aquest procés participatiu, una de les accions que van sorgir era la creació de la CEL. Quan la CEL de Caldes estigui desenvolupada del tot suposarà aconseguir la reducció del 25% d’emissions de CO2, que és l’objectiu marcat per la UE.
Hi ha cap referent semblant a la CEL de Caldes?
Té un punt d’única perquè està agrupant tres modalitats diferents. La modalitat A, que potser és la més cridanera, consisteix a compartir amb la ciutadania l’energia produïda amb plaques a equipaments municipals. Aquesta fórmula a pobles petits de la demarcació de Girona ja s’estava fent. A la modalitat B, es tracta d’ajudar la gent que pot posar plaques a casa seva o a indústries amb una subvenció. Altres municipis fan un descompte sobre l’IBI, a Caldes posem a l’abast aquesta subvenció, que el que fa és repescar també la gent que havia instal·lat plaques abans. I finalment la tercera modalitat, la C, que consisteix a concretar les bases administratives i jurídiques per tirar endavant col·laboracions público-privades en l’energia fotovoltaica. Per exemple, l’Ajuntament pot oferir un solar i que la inversió de les plaques sigui privada. O al revés. Per aquestes tres modalitats és que Caldes és bastant única.
Recomaneu als ajuntaments que impulsin comunitats energètiques locals?
I no només als ajuntaments. També els ciutadans o les empreses o les entitats han de decidir-se a instal·lar plaques. En primer lloc, perquè es produeix energia renovable de quilòmetre zero però també perquè s’estalvia en la factura. Ara mateix l’energia és molt cara. Garantir un preu estable de l’energia durant 25 anys està molt bé.
Gràcies als fons Next Generation passaran de 6 a 22 instal·lacions fotovoltaiques compartides municipals. La CEL té un sostre?
L’objectiu final és extraordinari i assumible. Si som capaços de cobrir amb plaques el 6% de les teulades de Caldes podrem generar el 30% de l’energia que necessita Caldes. El 6% de teulades pot fer el 30% de l’energia que consumim. En la consecució d’aquest objectiu, en diferents percentatges, hi ha de ser tothom. L’Ajuntament hem de cobrir tots els nostres equipaments i els ciutadans ho van fent també. Estem notant un increment molt gran del nombre d’instal·lacions. En un any s’han multiplicat per vuit. M’agrada pensar que la CEL de Caldes ha estat el catalitzador perquè hem passat de 35 instal·lacions a més de 240 instal·lacions ara mateix. D’aquestes 240, les municipals són 6, en farem 4 més gràcies a una subvenció de la Diputació i 22 més gràcies als fons Next Generation. Així, doncs, amb les instal·lacions publiques arribarem a 1,5MWh i podrem donar cobertura a més de 600 famílies del nostre municipi, que això suposa un 10% de la població.
{{ comment.text }}