Segons les dades recollides per Mossos d’Esquadra, entre els mesos de gener i setembre d’aquest any s’han registrat 647 denúncies per violència de gènere. En el mateix període de temps de l’any passat, se’n van registrar 514 denúncies. Això suposa un augment del 20,55% amb una diferència de 133 denúncies. Fran Guerrero, agent responsable del Grup d’Atenció a la Víctima (GAV) de la comissaria de Granollers, ho atribueix a “la informació que es dona a les víctimes gràcies a les campanyes que hem anat fent”.
El protocol en un cas de violència de gènere comença amb una conversa entre la víctima i els membres del GAV. “No venen a posar una denúncia, venen a assessorar-se perquè moltes tenen por. No es decideixen a denunciar fins que no tenen coneixement de tot el què passarà, sobretot al jutjat”. Guerrero i la resta de membres del GAV asseguren que, encara que la víctima no vulgui denunciar, si es valora que la persona està en risc, s’actua d’ofici al jutjat. “A vegades, la víctima no és capaç de veure el risc.”
Les persones que sovint els costa denunciar són aquelles que tenen fills o dificultats econòmiques i no es veuen capacitades per fer el pas i començar de zero. “Per això és important la feina en xarxa que es fa des dels Centres d’Informació i Recursos per a Dones (CIRD), els Serveis d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) o els Serveis d’Intervenció Especialitzada (SIE) i nosaltres.”
El procediment a seguir en cas d’haver patit un cas de violència de gènere comença amb la conversa al GAV, on s’informa la víctima de tots els seus drets. “Un dels drets primordials és el de ser assistida a la seva declaració policial per un advocat especialista en violència de gènere. Es tracta d’un servei gratuït durant tot el procés judicial”, explica Guerrero.
Després d’això s’ofereix la possibilitat de sol·licitar una ordre de protecció que, en un màxim de 72 hores, el jutge ha de decidir si s’atorga o no. L’ordre de protecció pot garantir que l’agressor no es pugui acostar o comunicar amb la víctima, treure l’agressor del domicili familiar i que la víctima hi pugui continuar, i ajudes socials. “Fem també una avaluació per determinar el nivell de risc que pateix la víctima i sobre el qual gestionem l’acompanyament. El podem fer de manera regular per telèfon o un acompanyament policial. Tot depenent del cas perquè s’estudien de manera individual.”
CAL MÉS PREVENCIÓ
Per erradicar la violència vers les dones i fer baixar les dades, cal més prevenció. “Els GAV anem als instituts a fer xerrades de conscienciació dins les relacions de parella, parlem de respecte i de no violència. També ens serveix perquè s’adonin que potser sí que han patit algun cas de violència o bé ho han vist a casa”, diu Guerrero.
Aquesta prevenció ha de servir perquè tothom entengui què és la violència masclista. “No només s’ha de denunciar quan s’és la víctima, es pot fer com a testimoni que això pot ajudar a moltes persones que potser elles no s’atreveixen a venir pel seu propi peu”. En aquests casos, després es contacta amb la víctima per engegar el protocol habitual d’assessorament i acompanyament.
{{ comment.text }}