Eduard Sola enceta la nova edició de les xerrades ‘Només d’anada’

El multipremiat guionista de Santa Eulàlia, Eduard Sola, ha estat el ponent encarregat d’iniciar el quart cicle de xerrades sobre fenòmens migratoris, ‘Només d’anada’, de Granollers. Sola ha conversat a la Sala Tarafa amb alumnes de 4t d’ESO dels centres educatius de la ciutat arran del rebombori pel seu discurs sobre “l’orgull xarnego” als Premis Gaudí.

“La migració mai és plaent, perquè ningú vol marxar de casa seva. En l’acte de la migració hi ha una qüestió de classe, perquè mai són els rics els qui marxen. Tot i que a mi la migració em queda llunyana, perquè els qui van venir van ser els meus avis, he volgut reivindicar el xarneguisme perquè soc fill d’unes circumstàncies”, ha explicat Sola.

El guionista ha posat sobre la taula la tasca de progrés de la classe treballadora que li ha permès a ell recollir el Gaudí, el Feroz i el Goya. “Tot el que tinc, m’ho he pencat. Però cal ser conscient que no és un èxit individual, sinó col·lectiu. L’escola pública, la família, les entitats i les associacions i l’estat del benestar han fet que jo em pugui dedicar a això”. De fet, Sola ha destacat l’escola pública i l’associacionisme com a elements clau de la seva vida. “L’escola pública em va ensenyar que vinguem d’on vinguem, tots som iguals. Rics, pobres, blancs o negres, patim el mateix examen de matemàtiques”. El guionista, a més, ha explicat la seva implicació en entitats de Santa Eulàlia quan era adolescent. “Jo he anat d’esplai en esplai organitzant saraus pel bé de la cultura i de la comunitat, que també m’ha fet ser com soc”.

Sobre la cultura, el seu camp de treball, ha destacat el poder transformador i la responsabilitat que comporta representar col·lectius diversos. “La cultura és l’estimulador principal de l’empatia. Com a creadors tenim l’oportunitat de representar altres realitats i, en fer-ho, les normalitzem per a la resta de població”. El de Santa Eulàlia ha animat als joves a ser conscients de qui és l’autor o què hi ha darrere de les coses que veuen, perquè és una escletxa per on s’escolen discursos d’odi. Sobretot en el context actual d’auge de l’extrema dreta.

Sola ha acabat la intervenció comentant la idea de supermare del discurs dels Premis Goya. “Crec que si una persona centralitza les cures, és que està renunciant a la seva vida. Hem d’avançar cap a un món on les tasques es reparteixin de manera igual, sense distinció de gènere”.