La Sareb, el ‘banc dolent’, traspassarà 833 habitatges del Vallès Oriental al govern espanyol perquè s’incloguin al parc públic, segons ha confirmat l’entitat a EL 9 NOU. Aquests centenars d’habitatges a la comarca formen part dels 13.000 de Catalunya i els 40.000 de tot l’Estat que passaran a formar part del CASA47, la nova empresa estatal d’habitatge i sòl que impulsa el govern de Pedro Sánchez i que substituirà Sepes. El traspàs també nodrirà el parc públic d’habitatge amb terrenys urbanitzables, encara no quantificats. A hores d’ara, ni els ajuntaments ni el Departament de Territori tenen previsió dels terminis.
Granollers, amb 127 habitatges; Sant Celoni, amb 124, i Mollet, amb 112, són les ciutats vallesanes que rebran més parc residencial de la Sareb. També destaquen Canovelles (87), Sant Antoni (65) o Cardedeu (56). Tanmateix, les xifres de l’empresa estatal varien de les previsions dels ajuntaments.
Granollers espera que el parc públic municipal creixi del 6% al 10% en cinc anys
Sergi Fernández, regidor d’Habitatge de Granollers, apunta que el total a la ciutat podria pujar fins a 147 habitatges. A més, caldria sumar-hi els solars: un conjunt de set, entre els quals Fernández recalca els dos més grans, un al carrer Josep Escobar, a Can Gili, i un altre entre els carrers Girona, Tarafa i Hospital. El regidor recorda la necessitat que aquests habitatges siguin de protecció oficial (HPO), i avança que s’està treballant en aquesta direcció. Encara que sigui de manera coordinada amb la Generalitat, “demanarem la gestió de tots aquests habitatges”. Així, Fernández calcula que, el 2031, el parc públic habitacional de Granollers signifiqui al voltant del 10% sobre el total, quatre punts més que ara.
Granollers té tres vegades la població de Sant Celoni, però tot i així, la capital del Baix Montseny incorporarà gairebé el mateix nombre d’habitatges. El regidor de Taula per l’Habitatge, Gerard Carot, apunta que la Sareb té a Sant Celoni 202 habitatges, una vuitantena més dels que inclou la llista, i adverteix: “Encara no tenim cap retorn que s’hagi formalitzat aquest traspàs.”
“No és garantia de res”
Un dels grans reptes que planteja aquest escenari és la regularització i possible reallotjament dels veïns que viuen ara als pisos del ‘banc dolent’. Només a Granollers, afectarà una cinquantena dels habitatges de la Sareb, explica Fernández. En aquests casos, el regidor diu que caldrà revisar convenis i requisits d’HPO per “donar-los continuïtat”. Encara no es coneixen els detalls del règim de protecció, però tot apunta que no serà de lloguer social, sinó assequible. La PAH Baix Montseny alerta dels perills d’aquest canvi, ja que els criteris del lloguer assequible són més estrictes i “deixen fora les llars més precaritzades”.
La Sareb es va crear després de la crisi del 2008 amb una meitat d’inversió pública. L’objectiu era liquidar aquest deute fins al 2027, però dels 50.000 milions d’euros dels rescats bancaris, l’entitat bancària n’ha pagat el 44%. Militants del Sindicat d’Habitatge Socialista de Granollers creuen que el traspàs “no és garantia de res”. No confien que els ajuntaments o la Generalitat es comportin millor que “els pitjors rendistes”. “Que els últims pisos que encara té la Sareb passin a formar part del parc públic no és cap bona obra; només ens tornen una part minúscula del que ens han robat.”
