L’any 2002 es va prohibir la utilització d’amiant i es preveu que el 2030 més del 85% d’aquests materials hauran superat la seva vida útil i constituiran un problema per a la salut pública, laboral i mediambiental. Per això es treballa per la seva erradicació. L’Agència de Residus de Catalunya (ARC) va publicar al desembre passat la tercera resolució de concessió d’ajuts per a la retirada d’amiant d’edificis. Aquests ajuts provenen d’una segona ampliació de pressupost de la convocatòria corresponent a l’any 2024. Al Vallès Oriental se’n beneficiaran 11 empreses, 25 particulars i un ajuntament, i suposarà la retirada de 46.038 metres quadrats de superfície d’amiant. La subvenció total rebuda a la comarca és de 970.092,80 euros. La part més gran se la queden Lliçà de Vall (462.638,65 euros) i les Franqueses (112.630,24 euros). En ambdós casos, la retirada la faran empreses i particulars.
Tot i els esforços d’empreses i institucions per erradicar la presència de l’amiant, seguint les actuacions previstes a Pla Nacional per a l’Erradicació de l’Amiant (2023-2032) a Catalunya, Adrià Edo, tècnic especialista i propietari de l’empresa Verdmon de Granollers, explica que l’objectiu no és assolible. “Encara hi ha molt amiant, tant a la comarca com arreu de Catalunya. Per poder-lo treure tot ens farien falta 120 anys de feina. Dubto que el 2032 ho puguem aconseguir.”
Edo es dedica a la retirada d’amiant des de 2009 i apunta que des de 2019 la Generalitat dona subvencions per fer-ne. “Sobretot fem retirades a particulars, però en els últims dos anys hem començat també a fer-la en zones industrials.” El tècnic especialista comenta que la possibilitat de poder posar plaques solars a les cobertes de les empreses ha fet créixer l’interès per retirar l’amiant.
Des de Vermon treballen cada dia en la retirada d’amiant. “Els propers dos anys ja els tenim coberts i pactats”, confessa Edo, que també assegura que el ritme i la demanada s’acceleraran amb els anys. “Ara les actuacions s’estan fent preventivament perquè no és obligatori. Quan s’aprovi la llei, aleshoers el volum de feina creixerà exponencialment.”
Cal tenir en compte que la retirada d’amiant és dificultosa. Els tècnics només poden treballar durant quatre hores al dia i s’estima que entre dues o tres persones es poden treure uns 100 metres quadrats d’amiant. Després de cada actuació han de passar per un procés de descontaminació. “Per una nau industrial amb una coberta d’uns 1.000 metres quadrats estaríem parlant d’uns cinc o sis dies de feina. En el cas de la retirada en indústries es poden treure uns 200 metres quadrats al dia perquè acostumen a ser a plaques”, acaba Edo.
Les cobertes al Vallès Oriental
L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) elabora un visor de cobertes de fibrociment on fa un recompte de l’estat d’aquestes al territori. En l’última actualització que EL 9 NOU ha pogut consultar, al Vallès Oriental apareixen llistades 7.177 cobertes. Els municipis amb més presència són Granollers (603), les Franqueses (593), Caldes (427), Mollet (403) i la Roca (319). Per contra, els pobles més petits són aquells que tenen menys cobertes, com Santa Maria de Martorelles (5), Montseny (6), Tagamanent (8), Vallromanes (13) i Campins (15).
El Vallès Oriental és una comarca on predominen les zones industrials. El Departament de Presidència té registrades les cobertes amb amiant en polígons d’activitat econòmica (PAE) que ascendeixen a 1.340.733 metres quadrats en 1.391 cobertes. Principalment es concentren a Lliçà de Vall (166.874 metres quadrats i 167 cobertes), Granollers (219.400 metres quadrats i 266 cobertes), i Parets (136.214 metres quadrats i 114 cobertes) que són les localitats amb més polígons.
