El 2005 l’aleshores director de Punt 7 Ràdio Sant Celoni, Enric Molla, va presentar un programa de sis episodis sobre la transició al municipi. La feina li va valdre el reconeixement a Millor programa dels premis de Ràdio Associació de Catalunya. El que poc s’esperava és que aquell programa, amb els anys, es convertiria en el llibre Després del silenci (Punto Rojo, 2022).
L’obra escrita, com el programa de ràdio, recull les veus de vuit testimonis que van viure aquell moment a Sant Celoni. S’hi compten l’últim alcalde predemocràtic –Ferran Catarineu–, l’exalcalde Joan Castaño, el científic ambiental Martí Boada o altres personatges coneguts del municipi, com Joan Coll, Xavier Monclús, Jordi Purtí, Pep Tarragó i Joan Agustí. “El 80% del llibre és el programa de ràdio i un 20% és el que hi he afegit ara. El redactat no és el mateix per un llibre que per un guió de ràdio”, recorda Enric Molla. Les converses que apareixen ara al llibre, això sí, són les mateixes que va recollir aleshores.
Després del silenci no és més que un repàs transversal pels grans moments de la Transició i com els van viure aquests vuit testimonis amb peu a Sant Celoni. “Superficialment, van canviar moltes coses en aquella època. Es van canviar els noms dels carrers per posar-los en català, per exemple. Nosaltres érem els mateixos, però sí que recordo que a partir de llavors vam començar a dir coses que potser abans callàvem. La Transició va ser un despertar d’idees.”
Aquest nou sentir global no va ser diferent a Sant Celoni que a la resta del país. Al llibre, Molla i els seus entrevistats repassen alguns fets destacats al poble. Ferran Catarineu, l’últim alcalde de l’època franquista, hi té un pes molt important. Amb les primeres eleccions democràtiques, l’alcaldia, en canvi, va passar a mans de Teresa Rossell, de CiU, després d’un pacte amb els socialistes. Un altre fet que recorda el llibre és la retirada del monument als caídos por Dios y por España, a l’actual plaça U d’Octubre. “No hi havia cap empresa que ho volgués treure i van haver-ne d’anar a buscar una de fora.”
Malgrat la mort del dictador, la normalitat democràtica es va anar assentant lentament. La repressió ocupa un altre dels fragments que relata Després del silenci. El va viure Pep Tarragó, un veí molt vinculat al teatre, que el 1978 va ser arrestat i tancat uns dies a la Model per un muntatge a la plaça de la Vila. La Guàrdia Civil el va anar a buscar per haver instal·lat una exposició sobre la repressió policial, amb motiu de l’empresonament dels membres de la companyia Els Joglars, per l’obra La Torna.
El llibre, en termes generals, va repassant anècdotes de l’època, en consonància amb la realitat del moment. “El més bo que té és que, encara que no coneguis del tot el que va passar a la transició, et fa una sensació de l’ambient que es vivia”, defensa Enric Molla sobre Després del silenci.
L’autor hi confessa, també, que al programa hi havia de participar Abel Rocha, el sometent que va matar Quico Sabaté. Malgrat fer-li l’entrevista, va demanar no sortir-hi finalment. Tampoc hi apareixen els personatges de la “dreta recalcitrant” del moment, que diu Molla. Van declinar participar-hi.
{{ comment.text }}