Un informe de l’Observatori-Centre d’Estudis del Consell Comarcal del Vallès Oriental ha posat de relleu que la taxa d’activitat i ocupació de les persones amb discapacitat se situa tot just a la meitat de la de la resta de població. La dada sorgeix del Departament de Drets Socials i de les estadístiques del mercat de treball per a persones amb discapacitat.
Segons aquestes fonts, la taxa d’ocupació de les persones de 16 a 64 anys de la comarca amb discapacitat reconeguda és del 36,5%, mentre que en el col·lectiu sense discapacitat s’acosta al 80%. Institucions i entitats que atenen persones amb discapacitat coincideixen en les dificultats per inserir-les laboralment.
El mateix informe del Consell Comarcal revela que també hi ha diferències en funció del grau de discapacitat. Així, entre les que tenen entre un 33% i un 44% de grau reconegut de discapacitat, la taxa d’ocupació és del 42,2% mentre que entre les que superen el 45% és només del 18,1%. Per edats, 7 de cada 10 persones amb discapacitat tenen més de 45 anys (73%), mentre que entre la població sense discapacitat la xifra és de 4 de cada 10. Vol dir que algunes discapacitats es fan més prevalents amb l’edat.
La normativa actual obliga les empreses amb 50 o més treballadors a reservar un 2% de la plantilla a treballadors amb discapacitat o bé mesures alternatives, com la substitució de contractes de subministraments o serveis amb centres especials de treball (CET) o amb treballadors autònoms.
“El que més dificulta la inserció laboral és la desconeixença i els prejudicis que encara hi ha respecte del col·lectiu de persones amb discapacitat intel·lectual i salut mental. Cal encara molta feina d’informació, visibilitat i sensibilització tant a empreses com a la societat en general, feina en la qual també estem centrats i és clau en el nostre paper com a Fundació”, explica Mireia Dantí, prospectora laboral de la Fundació Vallès Oriental (FVO), una entitat que en el dos darrers anys ha aconseguit 22 contractacions de persones amb discapacitat i 15 convenis en pràctiques formatives no laborals en empreses ordinàries. Predominen el sector de manipulats industrials i atenció al client en comerç i restauració.
La FVO té un centre especial de treball (CET) que es va posar en marxa fa 30 anys i que ocupa actualment 100 persones amb discapacitat, a més de 15 professionals tècnics qualificats. El cap de l’àrea de Planificació Operativa, Eduard Martín, explica que presten serveis de jardineria a un total de set ajuntaments vallesans i clients privats.
També fan manipulats industrials, neteja, bugaderia, logística, serveis generals i comerç. El servei de restauració gestiona els restaurants El Gato Verde, La Mona Lisa i El Gat a l’Aigua, de Granollers. Més recentment, han posat en marxa La Gata Parda, un servei de foodtruck en espais de molta afluència. I el darrer servei creat és la botiga-quiosc Felicitarium a l’Hospital de Granollers.
Per la seva banda, Sergi Pujol, director del CET de la Fundació Viver de Bell-lloc, explica que un dels objectius és la inserció en empreses ordinàries a través del Servei d’Inserció i Orientació Laboral, però no sempre és possible. “Les empreses ordinàries no estan preparades per gestionar la diferència”, admet. En la memòria de l’any passat, la fundació reflecteix que tenia 251 persones treballadores i 103 d’inserides al món laboral, de les quals 55 al mercat laboral ordinari i 48 al propi CET.
Presta serveis en tres àmbits: àrea verda, on hi ha serveis mediambientals com jardineria que presta a set ajuntaments; manipulats industrials, restauració –gestiona el bar de l’institut Pla Marcell, de Cardedeu–, i el conreu d’heura en un viver i la producció d’ous a la finca la Tavella, de Cardedeu. Un dels projectes immediats és l’impuls del restaurant La Fàbrica que obrirà a la Tèxtil Rase de Cardedeu.
A Mollet, el Taller Alborada, de l’Institut Municipal de Serveis als Discapacitats (IMSD), té 48 operaris contractats que treballen en feines de serigrafia, manipulats i impremta. El seu producte més conegut són les anomenades dones d’aigua, que fan personalitzades per a organitzacions, empreses, entitats i institucions. Alguns dels treballadors han fet l’itinerari que comença pel CDIAP (Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç), l’escola d’educació especial Can Vila i el Centre Ocupacional, a partir dels 20 anys.
La directora de serveis, Lídia Ruiz, explica que aquest any s’ha fet una prova pilot per treballar a la brigada de jardineria de l’Ajuntament en el manteniment d’espais verds. Ruiz coincideix en la dificultat d’inserir treballadors en l’empresa ordinària. I afegeix que els mateixos treballadors “a vegades tampoc s’hi troben bé perquè potser no es veuen com els seus iguals”. L’IMSD té ara dues persones treballant a l’administració i a la brigada de l’Ajuntament. L’IMSD és un referent de la integració laboral de persones amb discapacitat. Ruiz diu que hi ha molta demanda però admet que “ara mateix hi ha un embut”. “No podem contractar més”, assegura.
A Montmeló, la cooperativa de treball associat Grupdem atén unes 120 persones amb discapacitat intel·lectual i trastorn mental i les seves famílies. El seu CET, que també té una seu a Sant Pere de Ribes, dona feina a unes 60 persones en tres línies de treball: tèxtil, alimentació –amb la marca Bouquet d’Hort– i els manipulats industrials. El director tècnic de l’àrea social, Lluís Díaz lamenta que “no hi ha prou sensibilitat social per integrar treballadors a l’empresa ordinària”. Les subvencions del Departament de Treball fan possible el manteniment dels CET però “encara hi ha persones amb discapacitat que acaben fora fins i tot del treball protegit”.
