Aquest mes d’abril Gualba ret homenatge a un personatge històric i molt característic d’aquest municipi del Baix Montseny. Es tracta de Josep Baborés i Homs, més conegut com a mossèn Baborés, un capellà guerriller que va ser protagonista a la Guerra del Francès (1808 – 1814) perquè va capitanejar algunes guerrilles, i va descriure en escrits el moment en el qual les tropes napoleòniques van cremar 24 cases i diversos edificis de Gualba, informa Marc Garcia.
L’exposició, organitzada per l’entitat Parlem de Gualba, es pot visitar fins al diumenge 28 d’abril a Can Figueres. Segons David Uriach, membre de Parlem de Gualba i investigador, l’objectiu d’aquesta exposició és “recuperar una figura molt important per a Gualba i que, alhora, ha passat molt desapercebuda per culpa de la pèrdua d’arxius durant la crema del poble”.
Mossèn Baborés, més enllà d’exercir com a capellà durant 20 anys al municipi, va tenir un important paper com a cap de la resistència contra les tropes franceses en aquesta zona. “La demografia de Gualba facilitava molt la lluita de guerrilles i ell era el primer a encoratjar al poble a revoltar-se”, constata David Uriach. A més, l’investigador també assegura que Baborés “era molt crític amb tothom”, com s’ha pogut comprovar en els versos dels seus poemes que s’han pogut conservar. “Amb l’únic que no era crític era amb el rei Ferran VII. Era un gran defensor del seu regnat”, diu Uriach.
Nascut a Vallfogona del Ripollès
Malgrat que es conserva poca informació de la seva vida, se sap que mossèn Josep Baborés va néixer a Vallfogona del Ripollès i va estar en diferents parròquies abans d’establir-se a Gualba, coincidint amb l’inici de la Guerra del Francès. En aquest poble hi va passar la resta dels anys fins que va morir afusellat. També s’ha pogut saber que era un home culte, que escrivia en català, llatí i castellà, i que va elaborar una llista que s’ha conservat fins ara en la qual hi escrivia tots els noms dels morts i dels ferits durant la guerra. Una llista que ha servit perquè molts veïns identifiquin el seu cognom.
Per la seva banda, Jordi Espriu, president de Parlem de Gualba, destaca que, tot i que “ha sigut difícil aconseguir informació d’aquella època”, s’han basat en un manuscrit de 10.000 versos localitzat en una biblioteca de Vilanova i la Geltrú. D’aquesta manera, llegint els poemes han pogut contextualitzar-los a la realitat de Gualba.
El president de l’associació assegura que esperen que molts veïns i veïnes de Gualba i de tota la zona del Baix Montseny s’acostin fins a Can Figueres a visitar l’exposició, i conèixer de primera mà el que consideren una de les figures més importants del passat d’aquest municipi. Al mateix temps, afirma que ja estan treballant de cara a poder oferir més exposicions com aquesta, sempre amb l’objectiu de “recuperar la memòria històrica del poble i posar en valor el seu llegat històric”.
{{ comment.text }}