La revisió de la llista de persones mortes en el bombardeig que va patir la ciutat de Granollers el 31 de maig de 1938 ha permès incorporar quatre nous noms i descartar-ne dos que hi constaven fins ara. La modificació de la llista és fruit del treball que han fet l’Arxiu Municipal de Granollers i Can Jonch Centre de Cultura per la Pau en els darrers anys a partir de les dades que ja es coneixien i d’altres documents del període com les fitxes del Cost humà de la Guerra Civil que ha publicat el Memorial Democràtic.
Per perfilar la llista també s’ha comptat amb un registre del cementiri municipal de Granollers que relaciona tots els morts entre 1930 i 1939 i documentació d’hospitals de Barcelona com el Clínic i Sant Pau, on es van traslladar algunes de les persones ferides en l’atac de l’aviació italiana a les ordres de Franco al centre de la ciutat.
Amb aquest canvi, la llista oficial de persones mortes puja fins a un total de 228. “No podem donar la llista per tancada. La revisió s’ha d’anar fent i si apareixen nous indicis els seguirem”, comenta a EL 9 NOU Laura Casanovas, cap de servei d’Arxiu i Gestió Documental de l’Ajuntament de Granollers. La tasca de revisió va iniciar-se el 2022. “Vam començar a rebre propostes de canvis, per exemple, d’alguns cognoms que eren incorrectes”, detalla Casanovas.
Els noms que s’afegeixen a la llista són els de Pere Illas Mas, Antoni Cuní Masnou, Carme Bonet i Margarita Anglés Anglés. I es treuen els de Josepa Juncà Mas i Ferran Pujol.
Els canvis, un per un
Pere Illas apareix al registre del Memorial Democràtic com a víctima del bombardeig de Granollers. El seu nom constava en un llista d’objectes perduts trobats a la Porxada després de l’atac. En concret, es va localitzar un carnet de conduir de segona al seu nom on especificava que era nascut a Reus i tenia residència al carrer Vallespir, a Barcelona. La seva defunció apareix a l’Índex de Defuncions de Barcelona en data 2 de juny de 1938 i a l’Hospital de Sant Pau. A partir d’aquí, es conclou que va quedar ferit en el bombardeig, va ser traslladat a l’Hospital de Sant Pau i hi va acabar morint dos dies després.
El cas d’Antoni Cuní, veí de Granollers, és similar. Figurava a la llista del Memorial Democràtic i ara se l’ha localitzat a l’índex de morts del cementiri de la dècada dels anys 30 inscrit en data 31 de maig de 1938. El seu nom és al padró de 1936 i l’any 1940 ja no hi consta. En paral·lel la seva dona, Rosa Casals Solé, surt registrada com a vídua al padró de 1940. Des de l’arxiu han trobat una referència a la revista La Gralla de l’enllaç de la parella l’any 1932.
Carme Bonet també consta a la llista del Memorial Democràtic. En una fitxa ampliada que aquest organisme ha facilitat a l’Ajuntament, queda clar que va ser víctima del bombardeig de Granollers perquè així queda recollit en un document de l’Arxiu de l’Hospital de Sant Pau tot i que hi ha una errada en la data de l’atac. Hi diu, textualment: “Morí a l’hospital. Havia estat ferida en el bombardeig de Granollers del dia 30.” El seu nom també surt al Registre de Defuncions de Barcelona en data 1 de juny de 1938. El treball de l’Arxiu Municipal i de Can Jonch no n’ha pogut determinar el segon cognom.
El quart nom afegit és el de Margarita Anglés Anglés, veïna de Mollet i que tenia 78 anys. Aquest ja havia figurat en llistes de difunts del bombardeig però, per algun error, va ser retirat en algun moment. El seu nom consta a les llistes confeccionades per l’historiador Joan Garriga i a les del Memorial Democràtic. També consta en un llibre de Maria Àngels Suárez i González publicat l’any 2000 dins de la Col·lecció Vicenç Plantada Centre d’Estudis Molletans.
Els nous retirats
En el cas de Josepa Juncà Mas es retira el nom després de comprovar que, en el registre del cementiri, hi va haver una confusió amb el nom de Francesc Juncà Mas. Fins ara, s’havia pensat que eren dues germanes que havien mort en l’atac de l’aviació italiana. La recerca feta aclareix que al padró municipal de Granollers de 1930 i al de 1936 no hi surt cap Josepa Juncà Mas. Sí que hi apareix Paquita Juncà Mas, el 1930, i Francesca, el 1936. A la llibreta del cementiri de les defuncions dels anys 30 amb els registres per ordre alfabètic, només hi apareix Francesca Juncà Mas.
Finalment, Ferran Pujol es tracta d’una duplicació entre Ferran Pujol i Ferran Pujol Jaumà. El nom complet apareix en dos documents del cementiri tot i que hi escriuen el segon cognom de manera diferent: Jaumà, en un, i Jaume, en un altre.
A la llista del Memorial Democràtic també hi figura amb tres noms: Ferran Pujol de qui consta que va néixer a Sentmenat l’any 1894, que vivia a Granollers, que estava casat i que va morir al bombardeig de 1938; Ferran Pujol Jaumà, del qual només s’explicita la mort el 31 de maig de 1938 en el bombardeig de Granollers, i Ferran Pujol Germà, nascut el 1894 a Sentmenat i resident en aquesta població. En aquest cas, recull la mort al 20 de maig de 1938 en el bombardeig de Granollers.
Segons els autors de la revisió, la data està equivocada perquè aquell dia no hi va haver cap atac a la ciutat. Per tot plegat, es conclou que és una sola persona. És inversemblant que hi hagi dos homes amb el mateix nom i nascuts tots dos el mateix any a Sentmenat. El padró municipal d’aquest poble de 1936 hi consta un Ferran Pujol Jaumà. Per això, es dona com a bo aquest nom.
