La imatge és habitual als municipis del Vallès Oriental: són les 11 de la nit, un veí surt de la consulta d’urgències amb una recepta a la mà i comprova que totes les farmàcies del poble són tancades. La seva única opció és agafar el cotxe i conduir fins a Granollers, Mollet o Sant Celoni, les tres úniques localitats de la comarca amb servei farmacèutic nocturn.
A Granollers, la farmàcia Viñamata és l’única de tot el Vallès Oriental oberta les 24 hores. A Mollet i Sant Celoni, el servei es garanteix amb un sistema de guàrdies entre les diferents oficines, ja que pertanyen a Àrees Bàsiques de Salut (ABS) amb obligació de cobertura nocturna. La resta de municipis depenen d’aquestes localitats o d’altres amb farmàcia de guàrdia, fet que genera desigualtats territorials.
Segons el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB), el servei de guàrdies està regulat pel Decret 321/1996, que fixa, “en funció del tipus d’àrea bàsica de salut i la proporció d’habitants per oficina de farmàcia, quantes han d’estar obertes en períodes diürns i nocturns”. També hi ha condicionants clars: “Si en un municipi hi ha un centre d’atenció primària d’atenció continuada, sempre ha d’haver-hi una farmàcia oberta de dia i de nit”, apunten.
Els calendaris de guàrdies tenen vigència anual, però en alguns casos es fan trimestrals per adaptar-se a canvis en les farmàcies. En àrees rurals o semiurbanes –com gran part del Vallès Oriental–, “el calendari s’acorda entre les ABS i els farmacèutics corresponents, coordinat pel delegat de l’àrea bàsica”. El Col·legi recorda que, en general, “tots els farmacèutics d’oficina estan obligats a fer serveis d’urgències”. La freqüència depèn de factors com el nombre d’habitants, la distribució territorial i els acords amb els ajuntaments.
El canvi de model
Fins fa uns anys, molts municipis mantenien guàrdies nocturnes perquè el seu CAP també oferia atenció nocturna. Amb la centralització dels serveis en dos CUAP –Granollers i Santa Perpètua de Mogoda, que cobreix l’àrea de Mollet–, l’obligació d’obrir de nit ha desaparegut. Això ha tingut efectes no previstos: les farmàcies de localitats com la Garriga, Cardedeu, Parets o Montornès han deixat de fer guàrdies durant les nits.
A l’últim Consell d’Alcaldies que va organitzar el Consell Comarcal, es va posar sobre la taula la situació. Pere Rodríguez, alcalde de Montmeló, apuntava: “S’han perdut serveis de farmàcia i no tenim més remei que desplaçar-nos a una població gran on hi hagi una farmàcia 24 hores per aconseguir un medicament receptat. És una qüestió que cal resoldre amb el Col·legi de Farmacèutics i el Departament de Salut.” “Entenem que el servei nocturn potser no és gaire rendible per a les farmàcies, per això cal una negociació”, afegia Rodríguez.
L’apunt de l’alcalde de Montmeló va ser compartit per Emilio Cordero, alcalde de Canovelles: “És un problema no poder trobar farmàcies obertes i creiem que s’ha d’intentar donar una solució dins un radi de quilòmetres, encara que sabem que no tots els pobles poden tenir aquest servei obert.” “D’altra banda, però, estem contents amb la consolidació dels serveis d’urgències nocturnes dels CUAP i del 061 que es desplaça fins a les cases”, afegia Cordero.
Els desplaçaments entre municipis per a les urgències o farmàcies no només són nocturns. Marc Candela, alcalde de Martorelles, exposava: “Nosaltres som un municipi sense CAP i els desplaçaments els tenim assumits. Creiem que s’ha de treballar el tema farmacèutic, sobretot perquè ens pertoca el CUAP de Santa Perpètua i la mobilitat és complicada.”
Malgrat aquestes queixes, asseguren que el Col·legi “no ha rebut queixes formals” i que les incidències que hi ha hagut “s’han resolt a favor de l’usuari, que és la prioritat”. Admet que “alguns serveis d’urgència són poc sostenibles” per la baixa demanda: “En alguns casos, no hi ha cap atenció nocturna durant la guàrdia.”
A les zones petites amb una sola farmàcia –o cap–, el servei es cobreix per ABS, assegurant que el desplaçament no superi els 15 minuts amb transport habitual. “Les ABS poden englobar diverses poblacions, fet que implica una gestió complexa i una necessitat constant de comunicació fluida entre farmàcies i delegats”, explica. Aquesta col·laboració territorial és “especialment rellevant en comarques com el Vallès Oriental, amb una geografia i una demografia molt diverses”.
Solucions i reptes
Des del COFB reconeixen que el servei d’urgència és “deficitari” i que no és agradable treballar en aquestes condicions, però destaca que “el farmacèutic és conscient que forma part de la seva activitat professional”. També subratlla que les farmàcies 24 hores, com la que hi ha a Granollers, “fan una contribució voluntària que redueix la càrrega de guàrdies a la resta”.
El Col·legi treballa amb el Departament de Salut i el Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya en propostes per ajustar la cobertura a la demanda real. El govern, a més, està elaborant una nova llei d’ordenació farmacèutica que preveu abordar aquest tema. “No és el mateix la casuística la de la província de Barcelona que la de Lleida o Tarragona, amb moltes més àrees rurals”, diuen des del COFB. En altres territoris s’han aplicat horaris més flexibles en municipis sense CAP, sempre amb l’acord dels ajuntaments. “Si no hi ha consens municipal, s’apliquen els criteris del decret.”
Un dels reptes és millorar la informació als veïns. Actualment, es pot saber quina farmàcia està de guàrdia consultant el cartell a la façana de qualsevol oficina o mitjançant aplicacions com Farmaserveis. Mentrestant, el debat continua obert. “La nostra prioritat és que la ciutadania tingui accés al medicament quan el necessita, però també hem de garantir que el servei sigui viable i ajustat a la realitat del territori”, conclouen des del Col·legi.
