Roger Vila, investigador de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE) i veí de Cardedeu, ha liderat una recerca que ha permès descobrir una nova espècie de mosca blava que es caracteritza perquè les seves larves són capaces d’infiltrar-se en colònies de tèrmits recol·lectors.
La revista especialitzada Current Biology ha publicat aquest dimarts la descoberta, que revela unes adaptacions morfològiques de les larves d’aquesta espècie de mosca blava que li permeten entrar dins d’un termiter sense que les termites la depredin, com fa sempre amb tots aquells elements que són externs a la colònia. L’espècie es va localitzar a la zona de l’Anti-Atlas, al sud del Marroc. “Hem trobat un ésser viu mai vist, totalment desconegut a la Terra”, sintetitza Vila en declaracions a EL 9 NOU.
Les adaptacions morfològiques consisteixen en una mena de màscara que els permet confondre’s amb una tèrmit. És un cap no funcional amb antenes i pals de la mida d’un tèrmit recol·lector que compta amb dos falsos ulls que, en realitat, són els orificis per on la larva de mosca blava respira. A més, presenten un tentacles inusuals al voltant del cos que imiten les antenes dels tèrmits amb detall, segons s’ha pogut demostrar a través d’anàlisis de microscòpia electrònica d’escombrada. Aquets tentacles faciliten la comunicació amb diversos tèrmits. També s’ha vist que les larves d’aquesta espècie de mosca blava també s’infiltren al termiter a través de l’olor perquè han aconseguit imitar la dels seus hostes. “Vam quantificar la composició química d’aquestes larves i el resultat és sorprenent: no es poden distingir dels tèrmits de la colònia on viuen, fan exactament la mateixa olor”, detalla Vila.
De fet, segons recull la recerca de Roger Vila, les larves d’aquestes espècie de mosca blava no només poden estar-se dins del termiter sense ser depredades per les termites soldat que ataquen i esquarteren qualsevol intrús d’una altra colònia. També aconsegueixen que els tèrmits les netegin com fan entre ells i, fins i tot, les alimentin, tot i que aquest extrem encara no s’ha pogut certificar. “La larva no només és tolerada sinó que es comunica constantment amb els tèrmits per contacte amb els seus tentacles, semblants a antenes, i fins i tot semblen alimentar-les.”
Els investigadors defineixen la relació entre els tèrmits i les larves de mosca blava com una forma de parasitisme social o de simbiosi. El cas més semblant es dona amb mosques geperudes però, en aquest cas, passa amb els exemplars adults. “Podem afirmar que hem descobert un nou cas d’evolució d’integració social. El descobriment ens convida a repensar els límits i el potencial de les relacions simbiòtiques i el parasitisme social a la natura i, sobretot, a prendre consciència de tot allò que encara no sabem dels insectes, organismes essencials dels ecosistemes”, apunta Vila, que té 51 anys, és fill de la Garriga i està vinculat a l’IBE des de l’any 2009.
Preguntes que encara no tenen resposta
L’estudi de l’IBE, un centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), ha comptat amb el suport de l’Institut Botànic de Barcelona. La recerca encara té preguntes sense resposta a banda de l’alimentació de les larves de mosca blava. No se’n coneix la forma adulta perquè, tot i que al laboratori es van reproduir les condicions d’un termiter, les larves que es van poder capturar sobre el terreny van acabar morint sense assolir la metamorfosi i, per tant, sense arribar a adults. “La seva forma adulta continua sent un misteri”, admet Vila, que properament es tornarà a desplaçar al Marroc per mirar de localitzar nous exemplars i poder seguir amb la recerca.
Fruit d’una descoberta casual durant una recerca al Marroc
La nova espècie s’ha descobert fruit d’una troballa casual que Roger Vila i un investigador postdoc van fer durant una expedició al Marroc, on havien anat per estudiar papallones l’any 2017. “Havia plogut i les papallones no volaven i vam començar a aixecar pedres per buscar formigues”, un altre dels seus camps de recerca. En alguns casos, trobaven termiters sota de les pedres i en un termiter van observar “una cosa estranya”. “Tan estranya que no li hem pogut posar nom fins avui”, detalla. Cardedeu
