Isidre Pineda: “La reforma de Pi i Margall no la farem sols, necessita consens”

Aleix Marí/Ferran Polo Isidre Pineda és alcalde de Caldes per ERC des del 2019, quan va agafar el relleu de Jordi Solé. Afronta el seu segon mandat al capdavant del govern municipal. Aquest cop, amb un govern de coalició amb Junts. Com van les obres de reforma de Can Rius? Molt bé. Can Rius és una obra molt complexa en la qual hem aconseguit fins a set subvencions diferents. La que va desencallar realment el projecte va ser els fons europeus, els fons PIRE, dels Next Generation, els quals són gairebé el 50% dels 6 milions d’euros que costarà tota la rehabilitació. La primera fase és la que ara mateix s’està executant. Estem anant a termini. Calculem que abans de l’estiu ja haurà acabat, i justament al ple municipal d’aquest dijous hem d’aprovar la licitació de la segona fase per un import d’1,6 milions. Seran, sobretot, per la part dels entorns i per a l’equipament de les instal·lacions. Serà el gran equipament cultural del centre? Inicialment, vam plantejar un mercat de proximitat a la planta baixa, però vam decidir dedicar-nos estrictament a un centre cultural i artístic. Hi haurà l’escola de música, el taller d’art i l’ampliació del Museu Thermalia. Només entre taller d’art i escola de música estem parlant de més de 500 alumnes. En quin punt es troba el projecte de la nova comissaria de la Policia Local? La licitació de la segona fase de la prefectura, malauradament, va quedar deserta en dues ocasions. Ja hem modificat el projecte, hi hem adjudicat més crèdit i ja l’hem tornat a licitar. Esperem que la tercera sigui la vençuda. L’aposta per la Policia Local és important? Quan expliquem que Caldes funciona i que a Caldes hi ha bons serveis públics, un dels aspectes més positius és que hi ha bons indicadors de seguretat. Isidre Pienda durant l'entrevista amb EL 9 NOU / Julián Vázquez Quins plans tenen per a Pi i Margall? Aquesta legislatura no serà la de Pi i Margall. M’agradaria que fos una avinguda, però també he de dir que soc conscient que Pi i Margall no el farem sols. Necessita consens, entesa amb les forces polítiques, amb els comerciants i amb els veïns i veïnes. Sobre el trànsit, és un repte que haurem d’entomar. Què m’agradaria? Una avinguda, molt probablement de vianants. Però, què crec que acabarà passant? Que serà un terme mig. A dia d’avui, ja està tancat els diumenges, per exemple, o els dies festius. Hi ha hagut diferents aparcaments que s’han transformat en zona blava. També es va arreglar fa poc el pàrquing del Bonastre però és complicat aparcar al centre. Algun pla? Històricament ha estat així. El projecte de pla de barris preveia un aparcament al parc de l’Estació. Ens hi vam presentar però, malauradament, ni Caldes ni cap municipi del Vallès Oriental va ser adjudicatari. Tot i això, encara queden quatre convocatòries i tenim confiança que el rebrem. Tenen accions més a curt termini? Estem treballant en un petit conveni davant del tanatori per ampliar un solar que ja havia estat pàrquing per fer-hi una trentena de places. A més, vam posar en marxa l’aparcament del Centre Sindicat –no fa tants anys que vam fer aquesta obra pública– i crec que tenim un bon balanç entre places de pupil·latge i aparcament lliure. Molts veïns i veïnes del voltant o gent que va treballar fan servir aquestes places de pupil·latge. Fins i tot, hi ha llista d’espera. Crec que és un servei públic que funciona molt bé. Les goteres del pavelló de la Torre Roja van impedir fa uns dies jugar un partit del CH Caldes. Quins plans tenen per solucionar-ho? Aquest mandat hem tingut dos imprevistos. El primer és la piscina antiga, que malauradament hem de fer nova. I l’altre han estat les goteres del pavelló d’hoquei. Ens pensàvem que venien per la instal·lació de les plaques fotovoltaiques, però vam veure que no. Això ens ho va dir un expert. És una de les coses que crec que són clares: el fet d’haver instal·lat plaques fotovoltaiques no ha provocat les goteres. El dia que es va suspendre el partit va ser un dia complicat. Hi havia el Ventcat. Ara hem fet una actuació de segellat i proves de càrrega per veure si es filtra més aigua. Estem en vies de resoldre-ho. Parlava de plaques solars. La CEL creixerà més? Tenim un pla d’acció climàtica molt ambiciós i una comunitat energètica local que és referent. Ara mateix tenim 300 famílies connectades a la CEL i n’hi ha 100 que estan en llista d’espera. Ja s’estan fent les inscripcions d’aquestes 100 amb les vuit noves instal·lacions que hem fet sobretot d’urbanitzacions, i el 21 de març ja donarem peu que les famílies de les diferents urbanitzacions que vulguin es puguin apuntar a la CEL. Projectem una comunitat que augmentarà aquest 2026 fins a 800 domicilis i això és al voltant d’un 12%-13% de la població, que és molt. La CEL és molt útil: redueix la factura de la llum i fomenta l’energia verda. En barris com Can Valls hi va haver veïns que es van oposar a la instal·lació de plaques fotovoltaiques als terrenys municipals destinats a equipaments… Alguns veïns, sobretot propers a les instal·lacions, van presentar les seves inquietuds o van explicar que no els agradava tenir plaques fotovoltaiques davant de casa. Són solars urbans qualificats com a equipaments. Evidentment, quan es fa una iniciativa com aquesta no es fa per molestar ningú. Es fa per intentar lluitar tots plegats contra el canvi climàtic. Hi ha prou vincle entre urbanitzacions i el centre? Crec que sí, que tots ens considerem calderins i calderines. A Caldes hi ha un alt nivell de pertinença. Ser de Caldes ens fa sentir orgullosos perquè aquest és un poble que ve de lluny, que té història, carisma, caràcter, que té aigua termal. Som una vila d’alt nivell d’autopertinença. Probablement el fet que hi hagi tantes activitats culturals i festives ho fomenta. Cal que els veïns i veïnes que viuen en barris fora del nucli urbà se sentin calderins i calderines. En el seu dia van posar en marxa la recollida de residus porta a porta a diversos barris. Ara estan implantant contenidors intel·ligents en punts del nucli urbà. Com va? L’objectiu per mi no és fer el porta a porta o implantar contenidors intel·ligents. L’objectiu és cada vegada reciclar més. Caldes és un municipi més complex del que sembla. Tenim un nucli urbà molt poblat i vuit urbanitzacions. A dia d’avui, tenim un model híbrid: porta a porta a les urbanitzacions i contenidors al nucli urbà, Aquí tinc claríssim que el model que s’acabarà implementant són els contenidors que s’obren amb targeta. Però s’anirà veient com es pot implementar. Ja tenim un percentatge de reciclatge que està sobre el 60%. Isidre Pienda durant l'entrevista amb EL 9 NOU / Julián Vázquez Els preocupa la falta d’habitatge assequible? És evident que l’habitatge s’ha convertit en un problema. Estem desenvolupant els projectes que vam començar el mandat passat, com és el cas dels vuit pisos per a joves que ja hem posat en funcionament. També hem treballat l’habitatge inclusiu en col·laboració amb Apindep o treballem l’habitatge cooperatiu amb Sostre Cívic amb un projecte d’una vintena d’habitatges just darrere de l’Ajuntament. És una diversificació de petites iniciatives diferents, que són el que podem fer. El polígon industrial La Borda ha quedat petit? Aposto perquè les empreses del nostre poble puguin créixer i puguin desenvolupar-se. Tenim casos d’èxit, empreses que estan creixent com Relats, Recam Làser, o Sagalés. L’important no és atreure grans empreses sinó parlar amb l’empresariat local per veure quines són les seves perspectives. Perquè són, en molts casos, empreses familiars, arrelades al nostre municipi. Aquest ha de ser l’objectiu i aquesta ha de ser la prioritat. Em preocupa que les empreses d’aquí tinguin suficients espais per créixer. Caldes és un poble amb molta sensibilitat pel territori i crec que tirar endavant grans requalificacions per generar sòl industrial perquè vinguin grans empreses de fora no quallaria. El debat serà –i crec que és de cara al proper mandat– si aquestes empreses no poden créixer, com plantejar que tinguin els espais per fer-ho. Què aportarà la reforma de la C-59? És una necessitat des del punt de vista de la seguretat, perquè els veïns i veïnes de Can Valls i Torre Negrell no tenen per què jugar-se la vida cada cop que surten de casa seva. Però també l’accés sud de Caldes, que no és el millor del món. Aquesta era una obra imprescindible. Però també és un bon projecte des del punt de vista del foment del transport públic. A Caldes hi ha molta gent que agafa el bus per anar a treballar, per anar a la universitat, per anar a Barcelona. Esperem que això ho fomenti més. Calen més millores en el transport públic? Hem traslladat, per exemple, la idea d’unir els dos express, el de l’e7 i l’e9, per les urbanitzacions de Can Valls i de Lledoners amb un bus interurbà. Creu recuperable la figura d’El Calderí, per exemple, en forma de tramvia? No vull despertar debats que siguin irreals. Tenir ferrocarril seria molt bo per la mobilitat sostenible però també podria implicar que Caldes creixés. Llavors, com ens imaginem la Caldes del 2032? Té més de 20.000 habitants? No? Quina és la mobilitat, les infraestructures, els serveis que projectem? Per això, treballem el pla estratègic “Caldes 2032: horitzó compartit”. Tot just hem acabat la fase de diagnosi. L’any passat es va posar en marxa el CUAP de Santa Perpètua. Els queda lluny? Queda un pèl lluny. Ara bé, els usuaris que hi han anat sé que estan contents. És un recurs interessant per desestressar les urgències de l’Hospital de Mollet. Potser s’ha de fer més pedagogia sobre quan anar al CUAP, al CAP o a l’hospital. Amb tot, tenim un problema perquè el CAP de Caldes és un dels que té més dificultats per trobar-hi hora. És una de les coses que hem traslladat a la direcció territorial de Salut. “M’agradaria continuar liderant el projecte republicà perquè tenim grans reptes” Isidre Pienda durant l'entrevista amb EL 9 NOU / Julián Vázquez Vol tornar a ser el cap de llista d’ERC a les municipals de 2027? Em sento amb força, motivat i il·lusionat. Em posaré a disposició dels meus companys i companyes per, si ho creuen, continuar treballant i desplegant un projecte que ve de lluny però que crec que encara ha de seguir. Perquè tenim grans reptes de municipi. Tenim el coneixement i l’experiència, i els resultats crec que són evidents. Caldes està millorant. M’agradaria continuar liderant el projecte republicà a Caldes. De moment, però, estic centrat completament en l’acció del govern. Encara queda més d’un any per a les eleccions i aquesta no és una qüestió que ara ocupi els meus pensaments. El meu objectiu és acabar la feina, complir al màxim el pla de mandat en una legislatura que crec que serà bona. Com està anant el pacte amb Junts? Molt bé. Crec que puc explicar que el govern a Caldes està funcionant perquè Caldes està avançant. Crec que estem complint el pla de mandat que ens vam proposar: ara mateix calculo que estem superant el 70% del grau de compliment. S’està visibilitzant en diferents projectes que estan en marxa. Potser el més visible i que ja se’n veu el resultat és el de la reforma de l’antiga escola del Carme, on ja hi tenim el Jutjat de Pau, la ràdio municipal, les oficines de Serveis Municipals i, des d’aquest dilluns, l’oficina de promoció econòmica de La Piqueta. Venen de governs amb majoria absoluta als últims mandats. Han notat la diferència de governar en coalició? Un dels missatges claríssims que vam tenir el 2023 era el fet que els governs amb majoria havien acabat i la ciutadania ens instava a negociar molt més, a parlar molt més amb totes les forces polítiques, amb tots els grups. Vaig tenir molt clar que era necessari un govern de coalició justament per respondre aquesta qüestió. Aquest mandat vull destacar que el clima polític a l’Ajuntament és positiu. Hem estat capaços de posar-nos d’acord amb els grans reptes de mandat i els grans reptes de municipi. Un bon exemple és el de la C-59, probablement la inversió més gran que s’haurà fet i més necessària a dia d’avui. Estem col·laborant amb diferents forces polítiques però el govern ha de governar i tenim un pacte amb Junts per Caldes que és sòlid. Però ens obrim a parlar, a negociar i a treballar amb qualsevol força política perquè això és positiu per a Caldes. Caldes ha fet una aposta per atreure turisme. Creu que està morint d’èxit? No comparteixo gens aquesta visió, que és una visió d’Ara Caldes. És una visió de tancar-se. Caldes és un poble que representa un model turístic responsable perquè la nostra essència és l’aigua termal i l’aigua termal és un recurs natural. Caldes és un model turístic responsable perquè és desestacional i deslocalitzat. Crec que el fet que hi hagi grans esdeveniments turístics com el Mercat de Nadal és positiu per a l’economia del nostre municipi. A més, el termalisme a Caldes genera uns 360 llocs de treball directes i un impacte econòmic d’uns 50 milions d’euros anuals. Per tant, aquest és un sector que és important per a la dinamització econòmica. No treballar-lo en positiu seria un error, crec. No m’agrada el gran turisme de masses. Evidentment, a Barcelona tenim un problema però això, a Caldes, no ho és. Tenim un turisme de qualitat, un turisme cultural, un turisme familiar. Negar-ho vol dir negar la història de Caldes. El govern de l’Estat i la Generalitat estan impulsant la continuació del quart cinturó entre Terrassa i Castellar. Ho veuen amb preocupació? No hi ha consens de territori sobre el quart cinturó en aquest tram del Vallès Oriental. Haig de recordar que els terrenys a Caldes de Montbui estan, fins i tot, desclassificats. Aposto perquè es millorin les carreteres actuals, que això és una necessitat actual. Mentre parlem del quart cinturó, el que passa és que no passa res. Hem de millorar les carreteres amb obres com l’actual a la C-59, la variant de Sentmenat o la de Sant Feliu. Hem de fer inversions que generin consens absolut. Les preguntes de l'oposició [PSC] Per quin motiu, si fa anys que es debat al ple i es planteja com un model més just, i s’havia fins i tot acceptat treballar-ho amb el PSC dins de les propostes a pressupostos i ordenances fiscals en diferents ocasions, mai s’han aplicat preus públics, taxes o ordenances fiscals progressives? Sé que aquesta és una de les reivindicacions del PSC i que en alguns municipis ha funcionat, però Caldes no és un municipi tan petit. Entenc la idea i no és dolenta, però depèn de quines solucions poden no funcionar segons el poble. El tema de les ordenances fiscals escalades o amb la tarificació diferent és un punt complex i hauríem de treballar-ho. No m’hi tanco, per exemple, de fer alguna prova pilot, però hauríem de treballar-ho bé perquè potser no funcionaria. Quan toques la butxaca de la gent i fas canvis és perillós, i per això soc un punt prudent. Evidentment, és una proposta progressista i d’esquerres i la tinc en positiu. [AraCaldes] Més enllà del fet que difícilment es pot qualificar de realista un pressupost municipal del qual any rere any queda una part significativa sense executar, si ERC governa Caldes des del 2007, qui assumeix la responsabilitat política del 72% d’endeutament registrat el 2019? Ho assumeixo jo. Ho assumim amb responsabilitat. El 2019 hi havia un 72% d’endeutament perquè vam fer moltíssima obra pública, vam fer obres tan importants com la plaça de Font d’en Lleó, el pont d’accés a Les Cremades o l’aparcament del Centre Sindicat. La responsabilitat que tenia era de baixar el deute. Ara mateix estem sobre el 40% i això és un exemple de bona gestió perquè s’ha reduït i hem continuat invertint. Això vol dir que hem aconseguit moltes subvencions. Els resultats són aquí: l’Ajuntament està sanejat, funciona bé, i té un grau d’inversió molt gran. [PP] Quan traurem el trànsit rodat, sobretot de vehicles pesants, dels carrers Oms i Santa Teresa? La variant de Sentmenat és un punt molt important per a Caldes. La nova rotonda sud que es farà amb les obres de la C-59 estarà preparada per connectar-se amb la variant de Sentmenat. L’objectiu és treure trànsit pesat que ara ens passa pel carrer Oms. Tots aquests camions han d’anar per fora i això ja serà un gran canvi. La variant és una necessitat i és bo per la qualitat de vida. Tot això, el tema de la variant serà de cara al següent mandat. Primer, s’ha de fer la modificació del traçat previst i en això s’està treballant amb la Generalitat.

Isidre Pineda: “La reforma de Pi i Margall no la farem sols, necessita consens”

Joan Galiano: “Si no recepcionem les urbanitzacions, fem ciutadans de segona”

Meritxell Budó: “Més aviat que tard haurem d’abordar què fem a l’espai de la Sínia”

David Morales: “Ens agradaria portar el CAP de la Cruïlla al centre del poble”

Vallromanes suspèn les assignacions econòmiques als grups municipals

LA PREGUNTA

Creu que és beneficiosa l’expedició a la lluna?

Comissen un ramat d’un miler d’ovelles a un pastor a Montornès

Mor a 82 anys Anna Ortega, botiguera de Granollers

Jaume Guardeño continua ingressat al Parc Taulí en estat estable

Patrimoni revisa els canvis fets sense permís a l’església de Santa Maria de Llerona

Salvador Illa pateix dolor i pèrdua de força a les cames i estarà ingressat dues setmanes mentre li fan proves i rehabilitació

Mor a 65 anys Lluís Ximeno, traumatòleg a l’Hospital de Sant Celoni durant 32 anys

Meritxell Budó: "Més aviat que tard haurem d'abordar què fem a l'espai de la Sínia"

S’esfondra part de l’antic forn de ciment de Campins pel seu estat d’abandonament

Els Bombers donen per extingit l'incendi amb risc químic a l'empresa Euromed de Mollet

Recuperen l’activitat a la terminal de mercaderies de Granollers pel tall del túnel ferroviari de Rubí