Després de 61 anys oberts, el tancament de la merceria històrica La Rosa de Montserrat posarà fi a la tradició empresarial de la família per la manca d’un relleu generacional. Sara Montserrat, propietària de la botiga del número 40 de Jaume I de Mollet, als seus 64 anys ha decidit que el proper març la merceria tancarà definitivament les seves portes. Fa sis anys es va jubilar la seva germana gran, Pilar Montserrat, fruit del cansament i la fatiga que suposa fer-se càrrec de la botiga, informa Judit Vico.
Totes dues han estat les úniques descendents del matrimoni de Mateo Montserrat i Rosa Ayora, naturals de Terol i Castelló. Segons explica Sara, conserva pocs records de la seva infància fora de Mollet. Va arribar quan tenia 2 anys i la seva germana, 8. Al seu poble natal a Terol la família ja teia una botiga on comerciaven d’una manera particular productes tèxtils a canvi d’altres béns com ara ous o llet.
En arribar a Mollet la família va començar a viure al número 34 del mateix Jaume I, on va obrir al 1962 la botiga anomenada Rosa de Montserrat. “Quan vam arribar ja veníem amb la idea de tenir un negoci, els nostres tiets ja ens havien buscat on posar la botiga, el magatzem on comprar…”, explica Montserrat tot destacant l’esperit treballar i emprenedor dels seus progenitors. “La meva mare cosia i despatxava”, recorda la propietària.
El 10 d’agost del 2022 la botiga va celebrar el seu 60è aniversari com una data especial. Van fer una festa amb sortejos, vals per productes de la botiga i cava. Montserrat presumeix de saber els gustos de les seves clientes habituals: “Després de 60 anys quan m’arriba gènere nou ja sé qui em comprarà cada cosa.”
Havent superat les sis dècades d’experiència la priopietària reconeix: “Ja ens hem fet grans i no tenim ganes de seguir.” Montserrat afirma que traspassar el negoci és molt difícil i, tot i que creu que trobarà faltar aquesta època de la seva vida, té ganes d’abandonar la població activa i descansar. “Els autònoms ara ho tenim pitjor que malament”, explica Sara Montserrat, que haurà d’estar un any més abonant la seva quota d’autònoms tot i haver abandonat l’activitat comercial de la botiga.
La merceria no tindrà relleu generacional. “Mai he pensat que els meus fills volguessin quedar-se el negoci ni els he volgut proposar. Tenen uns altres tipus de feina amb bones condicions i uns sous i horaris fixos”, informa Montserrat. Després d’haver treballat amb la família, considera que és més saludable separar la dimensió laboral i personal. “En aquells temps les coses eren completament diferents i no hi havia gaires alternatives”, explica.
Finalment, Sara Montserrat ha decidit que farà la temporada d’hivern per acabar de vendre el gènere: “Vull que els últims productes els puguin comprar les clientes de sempre a un molt bon preu”. Ella es declara una amant del tracte amb la gent i considera que “la gent a qui li agrada la venda personalitzada està en perill d’extinció i en un negoci s’ha de treballar molt”, diu Montserrat en un context on la major part de les compres es fan en grans superfícies en línia.
Sara Montserrat afirma estar molt satisfeta amb la vida que ha tingut a la botiga tot i ser molt sacrificat. “Durant la criança dels meus fills vaig necessitar assistència d’una cuidadora.” Un cop acabi de treballar a La Rosa de Montserrat diu que farà vida a Sant Fost i passarà temps amb la família i les seves amigues: “M’agrada molt sortir i tinc pensat anar a Barcelona a fer cursets i tenir estones lliures per a mi.”
