Trenta escoles vallesanes tripliquen els valors recomanats per l’OMS de contaminació en l’aire

Els índexs elevats de concentració de diòxid de nitrogen (NO2) poden arribar a afectar greument els infants. Per això, el mes de novembre passat, l’entitat Ecologistes en Acció de la mà de Salvem el Calderí i Greenollers van instal·lar sensors a les portes de centres educatius de Mollet, Granollers, la Llagosta i Caldes, amb l’objectiu de calcular els micrograms per metre cúbic (µg/m³) acumulats a l’entorn de les escoles. Els mesuraments es van fer durant tres setmanes i s’ha establert una mitjana. L’estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona ha analitzat 147 centres educatius. Els resultats són preocupants, ja que 30 escoles de la comarca tripliquen els valors recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). L’OMS situa la recomanació per acumulació de diòxid de nitrogen en els 10 micrograms per metre cúbic, encara que la normativa europea és de 20. La legalitat estatal, però, es troba en els 40. La mitjana dels centres analitzats al Vallès Oriental és de 27,2 micrograms per metre cúbic. “A Mollet hem estudiat quatre centres i tots tenen unes xifres que multipliquen per tres les recomanacions”, deia Guifré Bonvilà, de Salvem el Calderí. Aquestes són l’Escola Montseny (32,3), l’Escola Sant Jordi (32), el Col·legis Nous (32,4) i Cal Músic (36). Bonvilà destacava especialment les dades de Cal Músic, que es troba molt a prop de l’AP-7 i la C-17, “dues vies amb molt volum de trànsit rodat”, apuntava. A Granollers, les xifres segueixen la mateixa tendència. En aquest cas, explicava Josep Arabia de Greenollers, s’han analitzat 15 centres i “tots han donat valors superiors als que recomana l’OMS. Concretament, l’Escola Ferrer i Guàrdia (35,5), el Col·legi el Jardí (35,5) i l’Escola Pia (30,2)”. Per fer front a la mala qualitat de l’aire, des de Greenollers es mantenen ferms en la demanda de més arbrat dins la ciutat: “Reclamem que es compleixi la proporció de tres arbres per habitant, que ara en alguns barris no s’està complint”, afegia Arabia. Bonvilà compartia que dels 20 centres amb pitjors dades de tot Catalunya, una dotzena es troben repartits entre el Vallès Oriental i el Vallès Occidental. L’activista de Salvem el Calderí assenyalava l’actitud passiva de les administracions, que “no assumeixen responsabilitats”. “Cal deixar de destruir espais naturals, dins de les ciutats i en els seus entorns perquè són els que ajuden a fer que la qualitat de l’aire sigui bona o no empitjori més.” “Les administracions tenen una tendència a fer desenvolupaments urbanístics a costa de comprometre aquests entorns.” Per part de l’Institut de la Salut Global de Barcelona, que s’ha encarregat de l’estudi, Glòria Carrasco destacava que “les mostres es van agafar al novembre, que no és una època especialment marcada per la contaminació per diòxid de nitrogen”, motiu pel qual els havien sorprès els resultats. “Tenim un problema greu a les ciutats i cal que repensem quin és el model que volem tenir.” “Hem de ser conscients que el soroll i la contaminació causen moltes malalties i mortalitat”, advertia. Les dades en detall El municipi amb el valor mitjà més elevat per acumulació de concentració de diòxid de nitrogen és Mollet, amb una mitjana de 33,2 micrograms per metre cúbic. El segueix Granollers, amb una mitjana de 30,1 micrograms per metre cúbic. A la Llagosta, aquests números disminueixen una mica, i arriben als 26,1 de mitjana. Ara bé, l’Escola Joan Maragall té el valor més alt en aquest poble amb 30,5 micrograms per metre cúbic. L’últim municipi analitzat ha estat Caldes, que té una mitjana d’acumulació de diòxid de nitrogen de 17 micrograms per metre cúbic. En aquesta població és l’Institut Manolo Hugué el que té una xifra més alta, amb 24 micrograms per metre cúbic. El centre educatiu amb millors valors és l’Escola El Farell de Caldes, amb 7,8. Els efectes en la salut dels infants La pediatra de l’Hospital General de Granollers Sílvia Rial explicava que les altes concentracions de diòxid de nitrogen (NO2) poden provocar problemes respiratoris als infants. “El diòxid de nitrogen és una molècula molt petita i és fàcil que arribi fins a la part final dels pulmons o al torrent circulatori. Té un alt poder irritatiu i oxidant.” Els infants són més vulnerables per la seva estatura, que els fa estar més a prop del tub d’escapament dels vehicles, i respiren més vegades per minut. Això es pot traduir en efectes com asma, infeccions, tensió arterial elevada o obesitat. “En alguns casos s’ha vist que també afecta als parts prematurs i als possibles càncers infantils”, afegia Rial. També s’ha relacionat amb les dificultats d’aprenentatge, i els problemes d’atenció i de memòria.

Trenta escoles vallesanes tripliquen els valors recomanats per l’OMS de contaminació en l’aire

Granollers comença les obres del segon aiguamoll de Can Cabanyes

Un investigador de Cardedeu, en un projecte per estudiar el genoma de totes les papallones

Un terç de les espècies de papallones estan en declivi fort a la comarca

L’ACA analitzarà per primer cop els microplàstics als rius vallesans

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

Comissen un ramat d’un miler d’ovelles a un pastor a Montornès

Patrimoni revisa els canvis fets sense permís a l’església de Santa Maria de Llerona

Un regidor i tres membres de la junta dels Blaus de Granollers, investitgats per un delicte d'injúries per l'acte de Blaucops a la festa major de 2024

Mor a 65 anys Lluís Ximeno, traumatòleg a l’Hospital de Sant Celoni durant 32 anys

Jaume Guardeño continua ingressat al Parc Taulí en estat estable

Adeu a la pastisseria Colomer, referent històric a Granollers

Salvador Illa pateix dolor i pèrdua de força a les cames i estarà ingressat dues setmanes mentre li fan proves i rehabilitació

Casa Tió, de les Franqueses, tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

Mor a 82 anys Anna Ortega, botiguera de Granollers

Centenars de persones de Granollers participen en el projecte “I si fóssim 500” al pavelló el Parquet