L’hospital de Granollers ha posat en funcionament, des de setembre, una unitat de monitoratge d’ictus amb quatre llits que faciliten valorar la progressió dels pacients durant 72 hores. Aquestes unitats, de les quals n’hi ha poques a Catalunya, redueixen en un 30% la mortalitat i la discapacitat després de patir-ne un. Fent balanç de les dades fins aquest mes d’octubre, el centre ha rebut 75 activacions per codi ictus. D’aquestes, 10 van resultar ictus mímics, és a dir, finalment no van ser-ho.
La problemàtica més important a la qual s’enfronta l’hospital és a la manca de preavisos. “El protocol d’activació comença amb la trucada al 112 o al 061, des d’allà ens preavisen d’un possible codi ictus i tot l’equip implicat rep una multitrucada per dirigir-se cap al TAC i no perdre temps quan arriba el pacient”, explica la doctora Lola Cocho, cap del servei de neurologia. Cocho assenyala que un 24% de les activacions no són prenotificades. “Això és un problema perquè quan el pacient arriba en ambulància a la porta de l’hospital és allà on es fa el triatge que pot o no ser immediat, i perdem temps”, segueix Cocho.
Davant un codi ictus el temps es primordial. Per cada minut que passa es perden al voltant de 2 milions de neurones. “Nosaltres sempre preferim que s’activi un no codi que no pas que no s’activi.” “Som un dels territoris amb números més baixos de preactivació i som conscients que ens cal fomentar la formació amb el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i els tècnics de les ambulàncies per evitar-ho.” “No obstant això, tenim bons números en termes d’ictus mímics”, diu.
El percentatge de recuperació sense seqüeles dels pacients és del 92%
L’edat mitjana dels pacients atesos per codi ictus a Granollers és de 68 anys i els percentatges de recuperació sense seqüeles ni discapacitat és força elevat, d’un 92%, molt per sobre de la mitjana de Catalunya, que és del 84,60%. Pel que fa al temps de reacció, des de l’activació del codi fins a la primera atenció es triga una mitjana de 35 minuts. Totes les atencions per ictus a les zones de Granollers i Sant Celoni es fan des de l’hospital de Granollers. En canvi, la zona de Mollet es deriva a l’hospital Vall Hebron de Barcelona.
La col·laboració amb aquest centre és constant perquè “quan necessitem atendre un ictus per trombectomia hem de fer un trànsfer ràpid a Vall Hebron, que és un centre amb uns temps molt ràpids d’atenció”, comenta Cocho. A Granollers no fan aquesta intervenció i només atenen els codis ictus amb el tractament trombolític.
Un gran desconegut és el codi ictus pediàtric. “La gent desconeix que els infants també en poden patir. No és habitual i el percentatge és molt petit, però els casos acostumen a ser greus”, apunta Cocho. Des de 2016, l’hospital de Granollers ha tingut quatre codis ictus pediàtrics amb una mitjana d’edat de 9 anys.
Amb tot, la cap de neurologia de l’hospital de Granollers valora positivament les dades. “Nosaltres no tenim un servei de 24 hores de neurologia i, tot i això, els resultats que tenim en temps de reacció i de l’estat dels pacients és molt bo”, apunta.
