Maria Forns reclama al Congrés que la llei de memòria democràtica inclogui les víctimes del Patronato

En la Comissió d’Igualtat que s'ha fet aquest matí al Congrés dels Diputats, Maria Forns, veïna de Marata i membre del Grup de suport a les represaliades del Patronato de Protección de la Mujer, ha reclamat una modificació de la Llei de Memòria democràtica 20/2022 del 19 d’octubre. Concretament de l’article 3 per tal que “s’esmenti a les dones i nenes víctimes del Patronato” i puguin ser indemnitzades, a més que se’ls garanteixi “l’accés als recursos terapèutics necessaris”, amb l’objectiu de ser reconegudes com a víctimes del franquisme. A més, Forns i la resta de dones que formen part del grup de suport, han assenyalat la necessitat “d’ampliar fins al 1985 l’any de reconeixement de les víctimes”, data en què es va dissoldre la institució, i no fins a 1978 amb l’entrada de la democràcia. Forns ha fet dues demandes més a la Comissió d’Igualtat. D’una banda, “la promoció d’una comissió d’investigació àmplia i independent” de les pràctiques del Patronato de la Mujer, garantint “l’accés als arxius públics i privats” tant de les institucions com de les empreses que van tenir relació amb la institució. D’altra banda, “un acte de reconeixement i reparació de les víctimes” per tal de “visibilitzar el col·lectiu”. Forns afirmava que “no n’hi ha prou amb un reconeixement individual”, perquè “no hi pot haver reparació, si no hi ha veritat” dels fets que van ocórrer. En la Comissió d’Igualtat s'ha fet referència a la Proposició No de Llei (PNL) que el Grup Parlamentari Plurinacional Sumar va fer el passat 7 d’octubre per reformar el text actual i incloure les víctimes del Patronato en el nou. La PNL es va aprovar tot i l’abstenció del grup parlamentari del PP, i el vot en contra de Vox. Forns ha agrait al grup de Sumar que tramités les demandes del Grup de suport de les víctimes. “L’Estat va ser el responsable de la vulneració de drets i no es pot desentendre, té la responsabilitat de saber què va passar i com va funcionar”. “També de qui va beneficiar-se del treball forçat i l’explotació laboral de les dones internades”. Forns ha remarcat que les actuacions que demanen són de caràcter urgent, perquè “si no, se’ns moriran totes les víctimes sense haver estat reconegudes”. Les respostes dels grups El testimoni de Forns i les demandes han sigut compartides per Etna Estrems, del grup parlamentari d’ERC. “Hem d’aprofitar aquesta comissió per donar a conèixer la qüestió. Des del Patronato van treballar tant amb l’aïllament de les víctimes que us ha costat trobar-vos. La vostra feina d’aixecar la veu ha d’anar acompanyada de les institucions públiques”, ha dit Estrems. Per Esther Gil de Reboleño, de Sumar, la reforma de la llei ha de servir per “fer divulgació pública del que va passar i donar-ho a conèixer a les dones d’avui dia”. María Adrio, del PSOE, ha explicat que es prepara “un acte per part dels Ministeris d’Igualtat, Memòria i Justícia per entregar a totes les víctimes una declaració de reconeixement i reparació”. Per Patricia Rodíguez, del PP, la llei “no es va redactar escoltant tots els protagonistes, només els que interessaven. Cal reconèixer totes les vulneracions, també la persecució de dones religioses violades per les milícies comunistes i anarquistes”. Finalment, Reyes Romero, de Vox, ha considerat que “els recursos de l’Estat són limitats i els interessos dels espanyols són urgents com per posar-nos a perseguir temes del passat”. El passat mes de març, Maria Forns també va comparèixer al Parlament sobre el mateix tema.

Maria Forns reclama al Congrés que la llei de memòria democràtica inclogui les víctimes del Patronato

La Llagosta canvia el nom del carrer Nicolás Longarón, l’últim vestigi franquista

La revista ‘Notes’ es fixa en la política municipal a Mollet durant el franquisme

Les Franqueses recorda el bombardeig i reivindica la memòria davant discursos d’odi

L’historiador Joan Garriga reivindica l’activisme a Granollers durant el tardofranquisme

LA PREGUNTA

El conflicte entre el departament d’Educació i els mestres es resoldrà a curt termini?

Mor un home per aturada cardiorespiratòria al Mercadona de l’avinguda Sant Esteve de Granollers

Obert judici oral a l’exalcaldessa i l’arquitecte municipal de Vilanova per prevaricació urbanística

Un recorregut per les obres de desdoblament de la línia R3 entre Parets i la Garriga

[VÍDEO] L'equip estatal de natació artística estrena la nova piscina municipal de Granollers

Mor a 51 anys Lydia Roig, metgessa de família al CAP de la Garriga des del 2001

Pere Vinyets: una vida al parc de bombers

Un guàrdia municipal de Gualba salva un home després d’una aturada cardíaca durant un incendi

Mor a 65 anys Lluís Ximeno, traumatòleg a l’Hospital de Sant Celoni durant 32 anys

Aprendre a viure un altre cop amb una malaltia

Jan Santaló: “Per primer cop, fem un pla urbanístic que parla d’aturar el creixement a l'Ametlla”