ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
Màrius Aguirre, de 38 anys, és enginyer, soci d’Envolta Energia i coordinador de biogàs del Clúster Bioenergia Catalunya, organitzadors del segon Fòrum de Biogàs de Catalunya que es farà a Granollers aquest dijous.
En què consisteix el biogàs?
Forma part de les bioenergies que, encara que pugui semblar massa categòric, sense elles no hi haurà un transició ecològica possible. Són clau en la lluita contra el canvi climàtic. El biogàs aprofita allò que es desprèn d’una fermentació orgànica. Quan es descompon la matèria orgànica –per exemple, els residus dels contenidors marrons–, s’allibera un gas, que és una barreja de CO2 i gas metà. Això passa espontàniament, i preocupa, perquè aquests gasos, si no es tracten, contribueixen a l’efecte hivernacle. Quan netegem el biogàs, doncs, el convertim en biometà, que és anàleg al gas natural fòssil. És un gas verd que el podem injectar a la xarxa perquè, al final, és igual al que s’ha estat cremant fins ara a la caldera o a la cuina.
I què es fa amb el CO2?
El CO2 del biogàs és inert, no és el mateix que el CO2 producte d’una combustió, com el que surt del tub d’escapament dels cotxes, per exemple. El CO2 inert del biogàs també es pot aprofitar, per exemple, per fer begudes carbòniques.
I d’on es pot obtenir biogàs?
De fonts molt diverses, però sobretot del que considerem genèricament com a residus orgànics. S’aprofita la matèria que contenen i obtenim el biogàs. Tenim el que nosaltres diem triple mitigació amb la producció d’energia i l’obtenció d’altres subproductes com els biofertilitzants. En primer lloc, protegim l’atmosfera perquè es deixen d’emetre gasos d’efecte hivernacle, però és que també estem protegint el sòl i l’aigua. Tractant els residus per fer biogàs aconseguim mitigar l’impacte que, sense tractament, es genera al sòl, l’aigua i l’atmosfera.
El biogàs està prou desenvolupat a casa nostra?
A hores d’ara a Catalunya, de plantes de biogàs, n’hi ha cap a 70. Cinc plantes estan produint biometà, com el del projecte BioVO de la planta a Granollers del Consorci de Residus del Vallès Oriental i el Consorci Besòs Tordera. El Vallès Oriental és un exemple de gestió de residus urbans i aprofitament per fer-ne biogàs. I a Catalunya s’estan impulsant més plantes, però estem lluny d’altres països europeus i lluny del potencial que tenim de produir biogàs. Tots plegats ens hem d’exigir més.
Per què tenim potencial?
Perquè tenim molta quantitat de matèria orgànica. Tenim molts residus orgànics procedents de la recollida d’escombraries perquè som un país dens, tenim un parc agropecuari important que genera moltes dejeccions i tenim una gran indústria agroalimentària que pot subministrar substrats valoritzables.
Quin és el referent del biogàs a la UE? A qui hem d’assemblar-nos?
Justament al Fòrum del Biogàs que farem a Granollers presentarem la guia Biogàs impulsa, amb l’objectiu de divulgar quin és l’impacte del biogàs al territori i per què cal apostar-hi. I és bàsic mirar a Europa. Tenim països exemplars com Alemanya, Dinamarca, França o Itàlia. Ara mateix, Alemanya és el segon productor mundial de biogàs darrere de la Xina. I Alemanya està en transició, perquè abans havia apostat pels cultius energètics i ara ho està substituint per dejeccions ramaderes. Tothom a Europa s’està posant les piles perquè és un mandat de la UE. Ens cal molt més biogàs per combatre el canvi climàtic i per suplir la dependència del gas fòssil rus.
Què és el Clúster Bioenergia Catalunya?
Som més d’un centenar de socis i estem aglutinant tot el sector. Som molt diversos: tecnòlegs, enginyeries, promotores, instituts de recerca, cooperatives agropecuàries i administracions públiques, com el Consorci de Residus del Vallès Oriental.
{{ comment.text }}