El 50,71% de les cobertes dels polígons d’activitat econòmica dels municipis del Vallès Oriental reuneixen condicions òptimes per a la instal·lació de plaques fotovoltaiques per produir energia neta a partir del sol. La producció estimada podria ser de 313 milions de kWh l’any si totes les teulades que tenen bones condicions tinguessin instal·lacions en marxa. La potència pic seria de 107kW de mitjana.
Són dades que ha donat a conèixer el Consell Comarcal amb el darrer informe de l’Observatori de Polígons d’Activitat Econòmica (OPAE) corresponent al primer semestre de 2023. L’estudi fa els càlculs a través del treball fet per l’Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat de la Diputació, que l’any passat va publicar un mapa d’anàlisi del potencial d’ús d’instal·lacions fotovoltaiques a les cobertes del conjunt d’edificis dels municipis de les comarques de Barcelona.
Parteix de les dades cadastrals registrades i de l’estudi de l’orientació i inclinació de les teulades i la radiació solar de cada punt del territori. Els autors de l’estudi recullen que són una aproximació.
També recorden que l’aprofitament de les cobertes no és l’única via per generar energia fotovoltaica: “Hi ha altres superfícies dins dels límits dels polígons d’activitat econòmica molt útils i amb un gran potencial, com solars en desús, cobertes d’aparcaments de vehicles, camps agraris sense explotació i espais buits entre les infraestructures viàries, entre d’altres.” “Hi ha altres maneres imaginatives”, comenta Enric Gisbert, conseller comarcal responsable de l’Àrea de Promoció Econòmica. En tot cas, “hem d’empènyer per tirar endavant aquestes accions”.
Enric Vallejo, delegat territorial de Pimec al Vallès Oriental, constata que en un context d’increment de preus de l’energia “és molt interessant buscar fonts alternatives que permetin reduir la despesa”. Vallejo cita situacions que frenen les inversions de les empreses amb energies renovables. Una es dona si estan de lloguer perquè calen acords amb la propietat i garanties per poder amortitzar la despesa que es fa.
“Si la nau és propietat de la mateixa empresa que hi està treballant, la decisió és més clara”, assegura el conseller comarcal de Promoció Econòmica. També hi ha casos on és la propietat de la nau qui promou la producció fotovoltaica a la coberta però no per a l’autoconsum, sinó per vendre l’electricitat.
Un altre inconvenient, cita Vallejo, és l’existència de moltes naus amb cobertes de fibrociment. La normativa impedeix posar plaques fotovoltaiques allà on hi ha cobertes amb amiant. Per tant, cal fer primer una operació de renovació de la coberta. “És un altre problema perquè la inversió no és petita”, diu Vallejo.
En canvi, les ajudes dels fons Next Generation per tirar endavant inversions per implantar energies renovables a les empreses. “Hi ha molta més demanda que fons i això està frenant les inversions. Hi ha gent que pot quedar fora tot i haver fet la inversió”, alerta Vallejo.
A la vegada, fa una valoració positiva dels incentius que han aplicat alguns ajuntaments amb bonificacions d’impostos. “Hi ha ajuntaments que estan jugant aquest paper i és important”, assegura Vallejo. Per Gisbert, una de les tasques que pot fer el Consell Comarcal és “mirar d’ajudar els ajuntaments” i “buscar una política fiscal més igualitària per incentivar les instal·lacions fotovoltaiques”. Tot i que, “les naus són privades”. “Depens de la iniciativa del propietari.”
L’exemple de Mollet
Mollet és un dels ajuntaments que van establir ja l’any 2018 bonificacions per tirar endavant projectes d’instal·lacions fotovoltaiques en habitatges i naus. Es van fixar bonificacions del 95% de l’impost d’obres i del 50% de l’IBI i de l’IAE durant cinc anys. “Va ser una molt bona mesura en un moment que no hi havia tanta implantació”, assegura Raúl Broto, regidor de Territori i Acció Climàtica.
Hi van afegir l’any 2021 una ordenança solar que obliga a instal·lar plaques fotovoltaiques a totes les noves construccions i grans reformes, tant d’habitatge com d’industrials. En el cas de les naus, es fixa un mínim del 10% de la potència instal·lada.
Autoconsum en creixement
Segons les dades de l’Institut Català de l’Energia (Icaen), a finals de l’any passat, hi havia al Vallès Oriental 5.942 instal·lacions d’autoconsum fotovoltaic en marxa amb capacitat per generar 41,94MW/h l’any. Les xifres, però, no permeten separar les que tenen un ús domèstic –al voltant del 87% amb les dades del conjunt de Catalunya– amb les industrials.
Les instal·lacions van créixer de forma significativa durant l’any passat. De fet, al darrer trimestre es va marcar un rècord de noves instal·lacions: 1.250 amb una potència de 7,7MW/h l’any. A partir de l’experiència del programa d’incentius de l’Ajuntament de Mollet, Broto admet que “en el cas de les empreses, ha costat més que als habitatges”.
Tot i això, els dos darrers anys han vist com augmentava l’interès. El regidor ho atribueix a la millora tecnològica de les plaques (amb la mateixa superfície es genera més electricitat), a la reducció del preu de les instal·lacions i a l’augment del cost l’energia per situacions com la guerra a Ucraïna.
{{ comment.text }}