Treballar de cara al públic requereix habilitats comunicatives, i la llengua és un dels factors essencials que ajuden a garantir una bona entesa entre les parts. Així ho han entès un grup de professionals de l’Hospital de Sant Celoni que provenen de països com Costa Rica, Argentina o Romania, i que van veure que el català era gairebé essencial per oferir una bona atenció als pacients.
Per millorar les seves habilitats lingüístiques, metges i infermeres s’han sumat al projecte ‘Vincles’, que a través d’Òmnium Cultural, sindicats i patronals ha entrat a l’hospital vallesà per dotar-los de vocabulari i treure’ls la vergonya de fer el pas i parlar en català, sense por d’equivocar-se o de no pronunciar a la perfecció.
El Vallès Oriental és la primera comarca on s’ha posat en marxa el projecte en l’àmbit laboral, a través d’un acord entre Òmnium Cultural, els sindicats UGT i CCOO i les patronals Pimec i UEI-Foment del Treball. L’objectiu és fomentar l’ús del català i la cohesió social en l’àmbit laboral.
Aquesta finalitat guanya pes quan el lloc de feina té un marcat caràcter públic, amb atenció a persones, com és el cas d’un hospital, i en un entorn on el volum de pacients de parla catalana és elevat, com és el cas del de Sant Celoni.
Amb aquest context, a finals de gener la UGT del Vallès Oriental va traslladar la proposta a la secció sindical al centre sanitari, on la seva delegada, Eva Librado, és també la presidenta del comitè d’empresa i membre de la comissió de Formació.
“Hi ha molts pacients que es queixen perquè no els atenen amb la seva llengua, la resta de cursos són molt gramaticals, i a la gent li costa fer-los, però aquesta proposta era de llengua parlada i amb molta pràctica”, explica. Van traslladar la proposta a l’empresa, perquè els havia de cedir espais, i a més la direcció ho ha establert com a formació obligatòria, de manera que les 20 hores que dura el curs queden compensades dintre de l’horari de feina.
D’aquesta manera, els dos formadors encarregats de les sessions han organitzat unes fitxes amb vocabulari divers: “Són sessions dinàmiques, fem moltes activitats, se centren molt en el nostre dia a dia, com parlem als pacients, a la família o en el mercat”, explica la Natasha Vargas, metgessa d’Urgències i que s’ha sumat a la iniciativa.
‘Rol play’ per reproduir amb casos reals
El vocabulari es posa en escena a través de sessions pràctiques i immersives que duen a terme en un dels espais habilitat amb llits a l’hospital. D’aquesta manera, els professionals adopten diversos rols per posar en pràctica el que aprenen, a través de simulacions on fan diversos papers de l’auca a l’hora d’atendre un pacient, o fins i tot fer del mateix pacient.
“Vam començar a fer-ho amb situacions de la vida diària, com ara anar pel poble demanant direccions, i després vam fer el salt amb diversos ‘rol play’ sanitaris, que ens situen a Urgències, una consulta externa o un quiròfan, i també de comunicació de situacions difícils, quan, per exemple, s’ha de traslladar un dol a una persona, i que aquesta el pugui rebre en català”, detalla Librado.
Amb un total de deu sessions de dues hores cadascuna, els dimecres a la tarda, la formació es troba ara mateix a l’equador, amb tres metges i tres infermeres com a participants, tot i que està obert a tots els treballadors de l’àmbit sanitari de l’hospital de cara a futures propostes. “Partim de la base que tots entenen el català i que el que els costa és parlar-lo per la vergonya d’expressar-se”, afegeix la responsable del curs.
Atenció en català
La Natasha Vargas va arribar a Catalunya fa cinc anys, procedent de Costa Rica, i és metgessa d’Urgències a l’Hospital de Sant Celoni. Des d’un principi va entendre la importància del català com a llengua materna del país, així com el fet de poder-la entendre i, amb més habilitat, parlar-la: “És important per tenir una millor comunicació amb els pacients, entendre’ls”.
Tot i l’esforç i les ganes que hi posa, admet que també es troba en situacions complicades: “Tinc pacients que parlen en català molt ràpid, i els he de dir que vagin més a poc a poc”, diu. “És important aprendre la llengua del lloc on vius”, conclou.
L’Andrea Olaru és infermera procedent de Romania, i fa cinc anys que viu a Catalunya, on es va instal·lar perquè la família de la seva parella, també romanesa, ja vivia al país. Tracta cada dia amb pacients i admet que saber català és un punt a favor: “És necessari per comunicar-te millor”.
També ho veu així una col·lega de professió, la Claudia Yadia, natural del Salvador, que viu a Catalunya des de fa cinc anys. “Vaig arribar a Arbúcies, i allà tothom parlava en català, va ser una bona immersió”, diu.
Des de fa quatre anys, però, viu a Sant Celoni, on segueix trobant-se amb molta gent que fa servir el català de manera habitual. “De vegades intento parlar una mica de català, sovint costa, perquè em fa una mica de vergonya equivocar-me”, admet, una situació amb la qual també es troba la Diana Balta, procedent del Perú: “Cada dia parlo amb pacients i he de fer analítiques, i amb la formació espero poder parlar més fluid”.
Hi ha casos on el domini del català ja està més entrenat, com el de la Luisa Rodríguez, metgessa d’Urgències, natural de l’Argentina, i que ja fa 24 anys que viu al país. “M’agrada molt el català, l’intento parlar, si no trobo una paraula la dic en castellà, però per això estic fent el curs, per guanyar fluïdesa i dicció, que és el que de vegades em costa”, relata.
Els casos pràctics que representen l’ajuden molt, assegura, perquè ofereixen la possibilitat de pensar i buscar paraules sense la pressió de trobar-se davant d’un pacient, amb les necessitats que pot arribar a tenir en un moment concret.
Els formadors asseguren que amb les cinc sessions ja fetes els participants han fet un gran pas endavant: “Veiem com estan perdent la vergonya, encara que hi hagi algú que els digui que no el parla bé i que millor que els parli en castellà, ells han de veure que ho estan intentant, i que es llancin a la piscina, perquè quan anem de viatge, per exemple, no tots parlem anglès a la perfecció, i ens fem entendre”, afegeix Librado.
De fet, cada classe l’acaben amb un “ho estic intentant”, una expressió per refermar el seu esperit de superació en l’àmbit lingüístic. Aquest esforç també es veu en el dia a dia: “Ara entren als boxs i utilitzen el català amb els pacients”.
