La presó de Joves de la Roca posa en marxa una campanya per fomentar l’ús del català entre inters i funcionaris

El català ha entrat de ple a les presons per fomentar-ne l'ús normal entre interns i amb treballadors dels centres. Tot i que des de fa anys es treballa per normalitzar la seva parla, ara els departaments de Justícia i Política Lingüística han posat una marxa més amb la campanya 'El català obre portes', amb l'objectiu d'incrementar el parlar en català un 20% als centres d'aquí al 2030. Aquest divendres, els consellers Ramon Espadaler i Francesc Xavier Vila han visitat el Centre Penitenciari de Joves, a la Roca, on s'ha posat en pràctica la campanya a través del foment del català en activitats o tallers ocupacionals: "Sabem que t'obre portes a l'hora de buscar feina", ha explicat en Kevin Bonilla, un dels interns. El pla inclou un diagnòstic, la creació de referents lingüístics, parelles lingüístiques, vocabularis específics, més actes en català i el foment en àmbits com l'esport, els tallers professionals, els actes culturals i les activitats de lleure. L'objectiu és fer veure als interns que l'aprenentatge els pot obrir moltes portes laborals, a més de culturals i socials. Està dirigit als interns, inclosos els joves, als funcionaris i a les entitats que col·laboren en la reinserció dels presos, i s'aplica als àmbits de l'esport, la feina i les relacions socials. La primera fase d'implantació ha arrencat al Centre Penitenciari de Joves, a la Roca del Vallès, així com al centre obert de Barcelona, a Wad-Ras, i a la presó de Mas d'Enric, al Catllar (Tarragonès). "L'objectiu és que el català surti de l'aula i sigui llengua d'ús, incrementar-lo entre els professionals i amb els interns perquè sigui una llengua moralitzada i accessible", ha explicat el conseller Vila, que ha assegurat que adquirir l'hàbit de parlar habitualment en català facilita "la inserció real en la societat". L'objectiu és que tots els centres penitenciaris del país tinguin un referent lingüístic abans del 2028, i mentre a partir del 2027 s'inclouran continguts lingüístics a les oposicions, el 2028 tots els centres hauran de tenir un pla lingüístic. "Hem creat referents lingüístics per fomentar l'ús del català i fer el trànsit amb naturalitat a l'ús de la llengua, i ho posem en el cor del centre penitenciari", ha afegit el conseller Espadaler, que ha assegurat que han trobat una bona recepció per part dels servidors públics, així com dels interns. El director del centre, Lluís Plaza, ho ha confirmat, tot assenyalant que tant treballadors com interns han rebut la campanya "amb normalitat" i que com a personal de la Generalitat el català ha de ser la primera llengua d'ús. De fet, ha explicat que en els sis anys que fa que és el responsable del centre no s'ha trobat mai amb un intern que no l'hagi entès en català. Referents en diferents espais Per integrar el català més enllà de l'aula, l'idioma s'aprèn en diversos dels espais on fan vida els interns. Un d'aquests és el taller, on, a canvi d'una paga, es treballa en línies com el de plegar bosses de cartró per una firma de roba, fer estaques per a jardineria, juntes per a canonades o brides per a cablejat elèctric. "Integrem el català en les explicacions, sempre adaptant l'idioma al coneixement de cadascú", ha explicat l'Isaac, tècnic del CIRE, que assenyala que és la manera que coneguin la llengua. Un altre dels espais de divulgació és la biblioteca, on els interns tendeixen a socialitzar i fer activitats diverses. L'Èlia és la referent lingüístic del centre en aquest espai, i donat que es va detectar que el català no era la llengua més utilitzada en el dia a dia, es va optar per moure fitxa: "Vam fer la compra de llibres perquè aprenguin l'idioma, partim de diferents nivells, per exemple, un catalanoparlant pot entendre perfectament una novel·la, però també tenim llibres d'aprenentatge per a persones nouvingudes", ha detallat. En Martí, cap d'unitat del departament d'ingressos al centre, defensa que els treballadors han de parlar en català entre si, com a llengua oficial del departament de Justícia i del Govern, i també amb els interns. "A més, la majoria d'interns l'entenen, i sorprèn com n'hi ha alguns que a més veuen que també el poden parlar bé", ha afegit. Un nou horitzó L'aprenentatge, perfeccionament i domini del català es dibuixa com un element per fer un pas endavant i sumar opcions a l'hora de tenir èxit en el moment de sortir del centre penitenciari. Així ho veuen alguns dels interns que han volgut avançar en l'ús de la llengua, com en Huyang Liu, un jove originari de la Xina que s'ha escolaritzat a Catalunya i que vol incrementar la seva habilitat amb el català. "El faig servir amb alguns funcionaris i amb els professors, però hi ha companys que no l'entenen o que no el parlen bé, i parlen en castellà", ha explicat des del taller, on els referents en aquest espai expliquen en català com ha de fer la seva tasca, que consisteix a plegar bosses de cartró. "Vivim a Catalunya, i si saps català et pot anar bé", ha afegit. L'Uriel Tomás, originari del Brasil, veu la millora del coneixement del català com una oportunitat: "Hem d'aprofitar que hi ha gent que encara pensa en nosaltres i ens dona l'oportunitat d'aprendre una nova llengua", ha reflexionat en un català perfecte. L'ús del català és amb els treballadors i amb molts dels interns: "Això fa que ens expandim en el coneixement de la llengua i que la puguem ensenyar als companys". En Kevin Bonilla, originari de l'Equador, també veu una oportunitat per als estrangers del centre el fet de poder aprendre català i perfeccionar-lo, per aquells que ja el parlen. "No el feia servir en el dia a dia, a l'escola el parlava amb algú, però el més normal per a mi era parlar castellà o anglès", ha explicat. Bonilla veu com saber català li pot obrir portes quan surti del centre a l'hora de buscar feina: "Hi ha gent que et veu i creu que per ser llatinoamericà no sabràs parlar català, i quan el parles se sorprenen que els entenguis", ha relatat. En el seu cas, a més, participa en debats en català que fan al centre, on els interns han de defensar un posicionament, sigui quin sigui, i intentar rebatre el del company: "Això et permet parlar amb la resta de gent, veure diferents punts de vista d'un mateix tema, i a més concilies la relació amb els companys", ha afegit. Per tot plegat, interns i treballadors veuen com una oportunitat per a tots aprendre o perfeccionar el català, donat que permet cohesionar internament les relacions a dins del centre, però també els amplia les opcions de futur un cop surtin del centre penitenciari.

La presó de Joves de la Roca posa en marxa una campanya per fomentar l’ús del català entre inters i funcionaris

Metges i infermeres estrangers de Sant Celoni combaten la por de parlar català amb una formació immersiva

Primers passos per constituir un grup de Plataforma per la Llengua a Granollers i Canovelles

Junts denuncia al Congrés la traducció al castellà de senyals de l’AP-7 al Vallès Oriental

L’Hospital de Sant Celoni i l’Hotel Granollers, primers confirmats d’una prova pilot per practicar català a la feina

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi fumar als menors d’edat?

Granollers facilita l’accés urgent al lavabo a persones amb problemes d’incontinència

Granollers Centre es converteix en una estació d'autobusos per l'esvoranc de Montcada

Tomeu Aspa: “Volem que les Monges sigui el centre neuràlgic del municipi”

Els Xics de Granollers deixen petjada a Palència amb una actuació castellera davant de més de 3.000 persones

Granollers adequarà la nau de Dimas per acollir de manera permanent persones sense sostre

Territori projecta la nova variant de Caldes, que desviarà 5.000 vehicles diaris del centre urbà

Cardedeu construirà 102 pisos dotacionals en dues parcel·les

La Garriga proposa reduir un 33% l’espai destinat al Plater

Els Bombers apaguen un incendi que afecta el terrat d'un bloc de pisos a Mollet

Troben dos esquelets de rinoceront sencers de fa 200.000 anys a la Cova de les Teixoneres de Moià