La mort del papa Francesc a 88 anys dilluns a primera hora del matí ha generat reaccions al seu pontificat de poc més de 12 anys. El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, destaca la “generositat i l’entrega” amb la qual ha exercit el seu ministeri. “Ell em va nomenar bisbe d’aquesta diòcesi i sempre que ens hem vist em preguntava per la diòcesi i pel nostre seminari. Li estic, per això, especialment agraït”, diu Cristau, que va ser el màxim responsable del seminari del bisbat.
“Ens hem sentit bastant en comunió amb ell”, diu Pepe Baena, rector de la parròquia de Sant Francesc d’Assís, del barri Bellavista. Ressalta que Francesc “ha donat veu als pobres i a la gent necessitada”. “Ha estat la veu de molta gent descartada pel sistema neoliberal. Ha donat protagonsime dins de l’Església als pobres i també a la dona. I ha treballat perquè l’Església la formem tots, no només les cúpules dirigents. La gent et deia: ‘és un dels nostres’. No el veien com una persona allunyada”, indica Baena. També li valora que ha sabut alçar la veu davant de Putin, Trump o Israel i ha estat “el primer papa que ha parlat de canvi climàtic”.
Aaron de Larrazabal, rector de Lliçà d’Amunt i Santa Eulàlia, considera que Francesc ha estat “una finestra oberta per on ha entrat aire fresc a l’Església”. “I això ha generat esperança a moltes persones.” “Hi ha hagut gestos que potser no han canviat aspectes fonamentals però que han tingut una força profètica i renovadora. Ha encarat de manera fidelment evangèlica realitats humanes”, diu en referència a l’acollida dels divorciats que s’han tornat a casar o dels homosexuals, en la posició davant dels poders fàctics i en “veure les migracions com una oportunitat”.
Xavier Quincoces, de la casa d’acollida El Xiprer, de Granollers, coincideix a parlar de Francesc com “una alenada d’aire fresc”. “Ens ha fet plantejar moltes coses que eren arcaiques, ha ajudat a modernitzar la moral i la teologia”, detalla. Destaca el suport que el papa Francesc va donar a les persones migrants. “Són els valors que també volem que tingui El Xiprer, diu Quincoces, que explica que dedicaran al papa Francesc la pregària de la trobada de la comunitat en la trobada d’aquest dissabte. Algunes famílies vinculades amb El Xiprer van participar el cap de setmana passat en una trobada de Pasqua al Seminari Vic organitzada per Màxim Núñez, responsable provincial dels claretians. Núñez va rebre una trucada de Francesc aquell mateix cap de setmana “per donar-li ànims per l’experiència” que estaven fent.
El capellà i teòleg Xavier Morlans, de Llinars, és una veu autoritzada per parlar de Francesc. “S’enganyaria qui només valorés la figura del papa Francesc per algun dels seus gestos, la seva aproximació al poble, la seva senzillesa, els seus discursos.” Per copsar la “veritable grandesa i importància del pontificat del papa Francesc cal mirar-ho amb perspectiva històrica”. Morlans el situa com a continuador del Concili Vaticà II i de Joan XXIII quan “l’Església fa un gir per entendre’s com a servidora del món”. “Francesc n’ha estat la segona vàlua. Ha dut endavant aquell llegat.” Pepe Baena celebra que Francesc “ha recuperat aspectes del Concili Vaticà II”. I l’historiador
Diego Sola, autor del llibre Història dels papes, coincideix. Per ell, els pontificats de Joan XXIII i Francesc es caracteritzen perquè “fan avenços sense ruptures”. Per Sola, Francesc “ha obert moltes portes a l’Església” i ho ha fet “trobant un equilibri entre les diverses faccions de l’Església” perquè “era molt conscient del perill de trencament intern”.
Per això, “algunes de les reformes que proposava no han tirat endavant”. Per exemple, la incorporació de la dona al sacerdosi, tot i que sí s’ha obert la porta a l’estudi perquè participin en el diaconat o els ha confiat, per primer cop, la direcció de dicasteris. “Hi ha hagut un avenç social i eclesial però sense canvis doctrinals” perquè “segurament Francesc doctrinalment no era un reformista”.
Pendents del conclave
Sola espera un conclave “relativament ràpid” com ha passat en la majoria dels segles XX i XXI. Tot i això, “depèn de si hi ha candidats molt clars o la successió és oberta i ara s’apunta a una successió oberta”. També exposa que cal tenir en compte que la majoria dels cardenals que participaran en l’elecció del nou pontífex “són nous”. “Cada vegada es coneixen menys entre ells perquè la majoria ja no viuen a Roma.” Amb tot, amb les assemblees generals que ja fan aquests dies “ja es van coneixent”.
Llibre de condolències a la parròquia de Sant Esteve
La parròquia de Sant Esteve de Granollers ha instal·lat des d’aquest dimarts un llibre de condolències al temple on totes les persones que ho vulguin poder expressar els seus sentiments per la mort del papa Francesc.
El Bisbat farà un funeral pel papa Francesc dimarts que ve a les 8 del vespre a la catedral del Sant Esperit, a Terrassa. A partir d’aquí, les, parròquies aniran dedicant misses al papa difunt. El protocol marca que els funerals s’han de fer un cop s’ha celebrat l’oficial al Vaticà.
Aquests dies, però, les celebracions religioses que s’han anat fent a les diverses parròquies han tingut present al Papa Francesc en les seves pregàries. Es va fer, per exemople, a l’aplec a Puiggraciós de la parròquia de Bigues. De la mateixa manera, moltes església van fer el toc de campanes a difunts dilluns després de conèixer-se la mort de Francesc. D’acord amb els protocols, també s’ha retirat els quadres de Francesc de les parròquies.
{{ comment.text }}