Més de 20 municipis del Montseny-Guilleries, la Diputació de Girona i el Consell Comarcal del Vallès Oriental reclamen segregar l’aigua mineral de la Llei de Mines del 1973. Tots ells han subscrit una moció impulsada per entitats ecologistes que exigeix que l’extracció d’aigua subterrània per part de les embotelladores no es faci “sense límits ni amb concessions gairebé indefinides”, sinó que es reguli amb criteris científics. Sobretot, tenint en compte episodis de sequera i que aquest model, sostenen les entitats, comporta que “hi hagi més fonts que deixin de rajar i rieres amb cabals cada cop més reduïts”. La intenció ara és anar al Parlament a demanar que pressioni el Congrés per dur a terme el canvi legislatiu.
Els 22 ajuntaments del Montseny-Guilleries i la vall del Llémena que han aprovat la moció impulsada per les entitats ecologistes són els d’Arbúcies, El Brull, Cardedeu, Cànoves i Samalús, Figaró, Gualba, Hostalric, Les Franqueses, Llinars, Mieres, Montseny, Riells i Viabrea, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Pere de Vilamajor, Sant Celoni, Sant Esteve de Palautordera, Sant Feliu de Buixalleu, Sant Gregori, Sant Miquel de Campmajor, Sant Martí de Llémena, Santa Maria de Palautordera i Viladrau.
La moció és una iniciativa conjunta d’Aigua és Vida, la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny, el col·lectiu Aigua Clara d’Arbúcies (Selva), DEPANA i Llémena Espai Natural. L’escrit demana que l’aigua embotellada que s’extreu de les vetes subterrànies -les entitats en diuen aqüífers profunds- deixi d’estar regulada per la Llei de Mines del 1973, que en permet l’extracció “sense límits i amb concessions gairebé indefinides”.
El portaveu de la coordinadora, Carles Lumeras, subratlla que aquesta llei preconstitucional és “absolutament opaca” fins al punt “que impedeix saber amb claredat quanta aigua s’extreu, com i durant quan de temps”. “Com que consideren que aquesta aigua és com un mineral, està permès extreure-la fins a l’exhauriment total de les vetes”, critica Lumeras.
Les entitats i els ajuntaments posen el focus damunt les plantes embotelladores i asseguren que “els municipis són els primers a patir les conseqüències d’aquest model d’explotació”. Subratllen que cada cop hi ha més fonts que deixen de rajar -tot i les últimes pluges, la del Rossinyol d’Arbúcies, per exemple, no brolla- o rieres amb cabals cada vegada més reduïts.
A més, també critiquen que la situació s’agreuja quan hi ha episodis de sequera. No tan sols perquè els municipis han d’aplicar restriccions, però en canvi l’extracció d’aigua subterrània continua, sinó també perquè hi ha molts pous que “queden inutilitzats i això provoca problemes de contaminació i d’abastament als pobles”.
L’alcalde de Santa Maria de Palautordera, Tomeu Aspa, explica que porten temps intentant saber quanta aigua pot extreure una empresa del municipi que en té la concessió. Tot i que actualment no té activitat, Aspa critica que tan sols s’han trobat “amb opacitat” i que fins i tot van anar a Mines per demanar-ho, però que tampoc se’n van sortir.
De fet, les entitats també critiquen que hi ha “un decalatge brutal” entre les dades oficials i les que tenen ells. Expliquen que les últimes que va donar el Departament d’Empresa i Treball són del 2023, i que aleshores les embotelladores van extreure més de 1.792 milions de litres d’aigua dels aqüífers, amb un volum de negoci de 350 milions d’euros (MEUR).
Però segons els nostres càlculs, aquesta xifra equival tan sols a les plantes embotelladores que hi ha a Arbúcies. “És a dir, plantejat d’una altra manera, que la quantitat d’aigua que surt del poble en un any ja equival a la que la Generalitat diu que s’extreu de totes les embotelladores del país”, ha criticat Carles Lumeras.
Estudis científics
La moció que han subscrit els ajuntaments, la Diputació i el consell comarcal reclama que els aqüífers profunds es consideren domini públic hidràulic, i que es protegeixin com a bé comú com fixa la Directiva Marc de l’Aigua (DMA). “L’aigua és un recurs essencial i la seva extracció s’ha de regular amb criteris científics i socials, no tan sols econòmics”, afirma el portaveu de la coordinadora.
Ara, després d’haver rebut tots aquests suports, la intenció de les entitats és demanar al Parlament de Catalunya que constitueixi una delegació -formada per diputats de diferents grups polítics que els donin suport- perquè reclami al Congrés que es modifiqui la Llei de Mines. “La gestió de l’aigua s’ha d’atorgar a les administracions públiques”, ha subratllat Cumeras.
L’alcaldessa de Sant Martí de Llémena, Dolors Navarro, explica que si bé hi ha hagut unitat entre els pobles de la vall a l’hora de demanar que es restringeixi el pas de camions de les embotelladores abans i després de l’escola -perquè la carretera que els connecta és estreta- no passa el mateix amb la moció. “No es tracta de fer un esprint sinó una cursa de fons; però també és veritat que el territori està dividit, i hi ha alcaldies que estan molt més a favor de veure com l’extracció d’aigua els afecta i d’altres que no volen ni a sentir a parlar de fer-ne un estudi”, ha dit Navarro.
“Llavors, al territori també tenim una lluita interna; perquè és evident que, quants més siguem, més podrem fer”, ha afirmat l’alcaldessa, en referència a la petició per treure les aigües subterrànies de la Llei de Mines.
