Fa uns tres anys, en dates al voltant de la revetlla de Sant Joan, un noi de 17 anys de la comarca estava jugant a tirar-se petards amb un amic. Un dels objectes pirotècnics que va llançar va provocar un incendi de vegetació que va obligar a actuar els Bombers de la Generalitat. Es va obrir una investigació i, a través d’unes càmeres de seguretat que hi havia a la zona industrial on van passar els fets, la policia els va poder identificar. Es va obrir un procés judicial que va acabar amb una sanció econòmica per al noi que havia tirat el petard i havia provocat l’incendi. L’altre menor va ser exculpat perquè ell no tirava la pirotècnia.
Més enllà de la sanció, es va acordar amb el jutjat que el noi, que ara ja té 20 anys, faria una visita al parc de Bombers de Granollers per rebre una formació sobre el perill de la pirotècnia i les conseqüències devastadores que pot arribar a tenir un incendi forestal. Va ser a través d’un procés de mediació amb la Generalitat, que exerciia l’acusació. Ho va fer dissabte passat al parc de Bombers de Granollers. Allà, Josep Manel Escudero, cap de la Unitat Territorial de la Regió d’Emergències Metropolitana Nord dels Bombers, i Pep Mayolas, cap del parc de Granollers, van fer una xerrada al jove del qual no es recull el nom ni el veïnatge per preservar-ne la identitat. A banda del contacte directe amb els Bombers, també s’ha compromès a fer xerrades sobre prevenció d’incendis i del risc de la pirotècnia a classes de l’institut on havia estudiat. Escudero posa en valor l’acció feta, que “no és habitual.”
Pep Mayolas li va parlar de l’incendi d’Horta de Sant Joan del juliol 2009, on van morir cinc bombers del GRAF, que van quedar atrapats pel foc. “Allà, hi vaig perdre cinc amics”, li va comentar Mayolas, que també havia estat treballant en aquesta unitat especialitzada en la lluita contra focs forestals. “Va ser un incendi provocat per dos nois que es van arribar a fer fotos rient quan el foc es desenvolupava”, va afegir amb el llibre 96 hores de juliol i 1 infern. Atrapats a l’incendi d’Horta de Sant Joan escrit per Jordi Cruz. “És lectura obligatòria”, li deia Mayolas per preparar la xerrada a l’institut.
“En principi, qualsevol foc quan comença pot semblar menor però les conseqüències poden ser gravíssimes”, com la pèrdua de béns materials i vides humanes, seguia Mayolas, que també recordava el perill al qual s’exposen els bombers que van a apagar les flames.
En el cas d’Horta de Sant Joan, els fets van tenir conseqüències per als dos autors del foc. “Això segur que els ha marcat per vida.” “Els focs forestals són crítics i quan els generes no saps com acabarà”, insistia Mayolas, que posava l’exemple del Vallès Oriental pel gran nombre d’urbanitzacions que hi ha envoltades de masses forestals. “El nostre territori és crític. Per això, cal eliminar qualsevol imprudència o error com tirar una burilla o un petard”, insistia el cap dels Bombers al parc de Granollers, que també va posar l’exemple de l’incendi de la Jonquera, a l’Alt Empordà, de l’estiu de 2012, que va començar en un marge de la N-II on es van trobar desenes de burilles.
De la seva experiència personal, el jove vallesà assegura que s’emporta “una lliçó de per vida”. Admet que allò el va marcar. “Mai més he tornat a tirar petards. Abans, de petit, m’agradava molt i ara, fins i tot, em molesten.” Explica que el foc que va provocar va iniciar-se de manera fortuïta llançant petards al seu amic. “En mil·lèsimes de segon es va fer molt gran i, quan ho vaig veure, em vaig quedar paralitzat, no vaig saber què fer”, detalla. El seu amic sí que va alertar els serveis d’emergències. “Una cosa que et pot no semblar intranscendent, ho pot acabar sent”, reflexionava a partir de les paraules de Mayolas. “Cada vegada hem de ser més sensibles amb aquest tema perquè cada vegada, amb el canvi climàtic, les condicions són pitjors”, li afegia el bomber. “He agafat consciència i ara vull conscienciar el grup de gent més gran possible”, deia sobre les xerrades que prepararà.
A partir de l’experiència de dissabte passat, Pep Mayolas entén que és útil. “És important el missatge que ell pot fer arribar cap a altres nois joves, cap als seus iguals.” I creu que podria ser útil també per a altres situacions evitables com rescats de muntanya per imprudències comeses que obliguen a mobilitzar equips de salvament.
