On es crea la nostra roba? Qui la fa té un sou i unes condicions dignes? On va la roba que llencem? Aquestes van ser algunes de les preguntes prèvies a la xerrada entre Anna Sáez, llicenciada en Matemàtiques i investigadora, i Amadeu Barbany, botiguer i defensor del comerç de proximitat, que van fer dimecres passat a la sala Tarafa de Granollers.
Lluny de donar solucions, van qüestionar el sistema tèxtil i el model econòmic actual que ens aboca a un consum excessiu de peces de roba. “Cal ser conscients del que anomenem cadena de subministrament. Els processos de la roba que portem sovint es fan a diferents llocs del món, cosa que fa encara més difícil controlar la sostenibilitat. Per això hi ha entitats que reclamen transparència a les marques”, explicava Sáez.
Una de les reflexions principals de la trobada va ser al voltant del cost de venda i el cost de fabricació. “El cost de fabricació sempre és molt més elevat. Ara ja no preguntem quant duren les coses, sinó quant costen. Aquí hi ha la diferència”, comentava Barbany. El botiguer va continuar fent una reivindicació al decreixement econòmic. “El model actual no funciona, produïm massa. Ens estem cruspint el món.”
Sáez va atribuir aquest model, en part, a la tendència natural a la novetat. “Com a éssers humans, les coses noves ens generen dopamina, un estímul que ens agrada. Per això som addictes a la novetat.” Davant d’això, les reivindicacions de sostenibilitat a vegades queden buides. “Sovint es demana que les coses siguin sostenibles, però aquest concepte no és gaire material. Cal demanar accions concretes, com per exemple fer servir poca aigua”, explicava Sáez.
És difícil donar solucions a problemes d’arrel, però Sáez i Barbany van coincidir en la necessitat de canviar de patrons. “Per gastar menys, hem de comprar menys i de més qualitat. Buscar coses que durin en el temps i arreglar-les quan s’espatllin”, concloïa Barbany. “És difícil mesurar l’impacte ambiental i com es reparteix el cost d’aquest. És més fàcil intentar canviar els patrons de consum i activitats com la d’avui ajuden”, afegia Sáez.
Els ponents també van aprofitar l’acte per fer una proclama a favor del petit comerç, sobretot en un moment en què Granollers està perdent botigues històriques. “El petit comerç estem en perill d’extinció. A més, nosaltres també som espais de socialització i comunitat per a la ciutat. No podem perdre’ns”, acabava Barbany.
