L’edifici de l’antic Hotel del Vallès, a l’Ametlla, ha canviat de propietat. El constructor de Granollers que n’era el propietari des de l’any 2000 –aleshores ja feia uns sis anys que havia tancat– se l’ha venut a una societat que ja ha traslladat al govern municipal la intenció de rehabilitar-lo i de fer-hi una residència per a la gent gran. Va ser en una reunió que van mantenir fa uns dies.
Ho van explicar l’alcalde, Pep Moret, i el regidor d’Urbanisme, Pere Marieges, en el ple d’aquest dilluns arran d’una pregunta del Grup Municipal de Junts sobre els abocaments de residus que hi ha al voltant de l’edifici.
L’any 2013, la propietat va posar l’edifici a la venda a través d’una immobiliària per 600.000 euros, segons els anuncis publicats. Aleshores, van assegurar que havien rebut quatre ofertes en ferm per comprar l’antic hotel però no es van arribar a materialitzar.
Segons va detallar Marieges, els nous propietaris estan en negociacions amb el Departament de Territori de la Generalitat sobre les afectacions i l’accessibilitat que ha de tenir l’edifici, situat al peu de la C-17. Ara són entrades directes sense carrils que permetin reduir o agafar velocitat que la Generalitat ha anat eliminant a tot el traçat de la carretera.
“En funció de la resposta de Carreteres, farà una actuació o una altra”, va indicar el regidor d’Urbanisme en referència als nous propietaris.
L’Ajuntament va conèixer el canvi de propietat quan va voler reiniciar un expedient per avaluar un possible estat de ruïna de l’edifici arran de l’actual situació de degradació. “En el moment de buscar les adreces, va aparèixer un nou propietari”, va explicar Marieges, que va apuntar que l’operació s’havia tancat feia “un o dos mesos”.
El consistori ara està pendent de l’evolució de les converses entre la nova propietat i el Departament de Territori. En funció dels passos, no descarten obrir un nou expedient per declarar la ruïna de l’edifici.
Segons Marieges, es poden donar els tres criteris que permeten establir-la: la ruïna urbanística per una afectació al 50%, l’econòmica perquè el cost de la reparació supera un 50% el valor de l’immoble i/o la tècnica per patologies greus que es consideri que, tècnicament, no es poden reparar. Marieges recordava que “tirar endavant un procediment així és lent i llarg”. “Val la pena esperar davant del canvi de propietat”, sostenia.
