Pep Mayolas: “Cal cuidar les urbanitzacions. Si hi ha un foc, els Bombers no fem miracles”

Pep Mayolas Casas és el cap del parc de Bombers de la Generalitat a Granollers des d’aquest juliol en substitució de Vicenç Devesa, que es va jubilar a l’abril. Mayolas, que és bomber professional des de 1991, repassa el repte que ha assumit en una entrevista amb EL 9 NOU. Personalment, què representa assumir la direcció d’un parc de Granollers? És un parc del tipus més gran dins dels Bombers de la Generalitat tant per dotació de personal i vehicles com per nombre de sortides. És un parc molt complet quant a vehicles i persones. A més, tenim personal EPAF, que vull potenciar perquè crec que fan una feina molt útil i que cada vegada anirà a més. En els darrers 20 anys he estat en parcs grans com Mataró i Badalona i la dinàmica entre ells no és gaire diferent. A banda dels EPAF, quins objectius o accions planteja tirar endavant? Els bombers aquí tenen moltes inquietuds i a mi em toca potenciar-les. Tenim molts temes engegats. He rebut molts inputs orientats tots a fer activitats per treballar elements de risc que tenim a la zona com pot ser el túnel de Parpers. Sempre s’ha parlat del parc de Granollers com un parc de referència. És així? Granollers és un parc amb molt de talent. És extraordinari. Està molt ben situat i rebem tant el talent del territori com d’altres comarques properes com Osona, el Ripollès o les comarques de Girona. Hi té a veure la diversitat de serveis que tenen? Sí. És un parc molt atractiu per als bombers. I ha estat referent, per exemple, en l’atenció en accidents de trànsit. S’ha treballat molt. En quin moment professional arriba a Granollers? Granollers arriba al final de la meva carrera professional i crec que puc aportar en aquesta posició com a responsable d’un parc gran. Com ha estat el relleu amb l’anterior cap? No vam coincidir en el temps com hauria estat el desitjable. En Vicenç Devesa es va jubilar i jo vaig entrar més tard, també perquè a l’estiu faig guàrdies de suport de mitjans aeris. Amb tot, sí que vam fer un relleu perquè ens coneixíem des de fa anys i en vam parlar. A més, Granollers és un parc extremadament organitzat on els bombers se l’estimen molt i se’l fan seu. Arriba amb el parc renovat físicament. I això és un luxe per a una persona com jo que havia conegut Granollers d’abans. La feina que van fer en Vicenç Devesa i en Marcel·lí Blanchar va ser molt dura i molt important. Ara està en molt bones condicions però no ens hem de quedar aquí en absolut. Què vol dir? Aquest és un parc que és clarament petit, que està embotit. Hem ampliat la cotxera però ja tenim vehicles fora. Si volem créixer i fer altres coses, encara en tindrem més. No hem de mirar només els propers anys on estarem relativament còmodes. Hem de mirar al futur i el futur és un parc molt més gran a Granollers. Què farà? És un tema que hem de treballar amb l’Ajuntament. El parc ha estat al municipi i hi ha de seguir vinculat. Per això, s’ha de trobar un espai per poder fer un gran parc en el període de temps que es pacti. Sabem que és lent però hem de començar a mirar el futur des d’ara. Han tingut problemes amb el camió autoescala. Van tenir un accident anant cap al taller i quan el camió va tornar al van donar de baixa perquè els Bombers no els volien portar. Encara tenen l’autoescala del parc de Pineda? Sí. Als parcs grans de la Regió Metropolitana Nord (Mataró, Badalona, Sabadell, Terrassa i Granollers) els toca un camió escala. També a Pineda per un tema específic, que és l’increment de població a l’estiu. Quan es dona de baixa l’escala de Granollers és perquè està obsoleta i representa un risc de seguretat. Les hem arribat a aguantar molt, les escales, per un tema pressupostari. Ens trobem que les escales noves han d’arribar però encara no les tenim. En aquest impàs, hem de trobar solucions. Tenim cinc parcs i quatre escales. S’han distribuït valorant on hi ha més serveis i de quin tipus són. S’han mirat els darrers anys i s’ha vist que Granollers doblega Pineda en nombre de serveis, fins i tot, a l’estiu. Per tant, la lògica operativa ha portat que l’escala passi a formar part de la dotació de Granollers. Hi havia por que a l’estiu per la temporada turística marxés a Pineda? Però no ha passat. Si ara hi hagués un foc a Malgrat o Pineda, hi anirien les escales de Mataró o Lloret. Si alguna d’aquestes s’espatllés, segurament hi hauria moviments. Això passa amb totes les escales que es mouen per cobrir territori quan hi ha necessitats. Tindran una escala nova? Sembla que arribaran durant l’any 2024 i quan arribin hi haurà moviments. Si arriben dues escales noves a la Regió, és normal que vagin als parcs on les treballen més, que són Badalona i Sabadell. I les de Badalona i Sabadell, que estan bastant bé, és mouran i una, segurament, vindrà a Granollers. Tenen altres mancances de vehicles? Sí, claríssimes. Hem vist una millora amb els vehicles forestals nous que han entrat. Però tenim els vehicles especials que estan molt tocats. Granollers té una especificitat respecte a altres parcs: tenim vehicles molt envellits i que han fet molts quilòmetres. Tenim molt de territori i els nostres camins fan molts quilòmetres i són quilòmetres que es fan en condicions dures. Un dels primers vehicles que ha de canviar és el Turbo, que té un dipòsit de 10.000 litres i que és específic per a focs d’indústria. Tenim una xarxa d’indústries espectacular i, a més, cobrim territori de la nostra regió d’emergències i d’altres. El nostre és el més vell de tots. La idea és que el primer Turbo que arribi al cos sigui per al parc de Granollers. Però també aspirem que es renovi el vehicle urbà lleuger, la bomba urbana pesada o el furgó. I de materials? Per exemple, els equips d’aire o de respiració autònoma. Continua sent un tema crític. Tornem a estar igual. No n’aprenem. És com si vostè no tingués un bolígraf per escriure. No sabem què passa però no té cap sentit que hi hagi contractes caducats que no permeten fer la revisió dels equips d’aire com cal i això és crític perquè acabem posant pegats. El cos de Bombers és car perquè és un cos de màxima qualitat i gran professionalitat. I és molt difícil d’entendre que, llavors, no funcioni una cosa tan senzilla com la revisió dels equips d’aire. Sobrecarrega la dinàmica del parc perquè és molt emprenyador i afecta tota la Regió d’Emergències Metropolitana Nord. Les noves promocions han ajudat a rejovenir el parc? De manera brutal i, fins i tot, diria que excessiva tot i que sóc molt partidari que vingui gent nova i que hi hagi un trasllat de coneixements. Ha estat tan bèstia perquè s’ha renovat pràcticament la meitat del personal. I, de vegades, falta aquest contacte perquè et ve molta gent jove de cop i de diversos llocs del territori. També de manera massa sovint, contínuament et canvia el personal. Ara, ve un concurs nou de comandaments que, segurament, farà que canviïn els quatre sergents que tinc ara. Dels caporals, me’n quedaran dos però dos canvien i de bombers, potser en canviaran 20 o 30. Però són concursos d’estabilització de les places i, per tant, la gent que vingui es queda la plaça en propietat i han de poder estar aquí un cert temps. Què implicarà? Un temps d’ajustament. Som un equip. Funcionem perquè som un equip i això s’ha de crear. S’ha de fer cohesió, pràctiques conjuntes… Tants canvis generen desgast. La gestió d’un parc de Bombers és complexa… Els bombers vivim en el caos perquè els nostres serveis són un caos. I, per això, és molt important que tota la resta no ho sigui i estigui ben endreçat per poder afrontar aquest caos. Segur que serà molt fàcil. L’accés de dones als Bombers ha anat a més. Correcte. Són unes més. És la realitat de la societat que tenim. Les bomberes que venen aquí són tan benvinguts com qualsevol altre. No hi ha cap mena de problema. I amb les instal·lacions? Tenim un espai més reduït per a elles. Estaria bé donar-los un espai amb més qualitat però, com deia, el parc és el que és i és justet. Quan fem un parc nou, l’haurem de pensar d’una altra manera. Pintava un estiu molt complicat en incendis forestals per la sequera però les pluges de maig i juny han ajudat força. Com ha anat? A l’abril s’acabava el món i era cert. La previsió era molt, molt dolenta. Realment, és molt complex fer previsions en aquest context de canvi climàtic i era poc esperable que passéssim l’estiu com l’hem passat. Les pluges de maig i juny van canviar radicalment el panorama. Van endarrerir molt la campanya. L’any passat, la campanya crítica va començar ja al juny amb diversos focs de llamp. Juliol i els primers dies d’agost són tradicionalment els pitjors dies de risc de foc forestal i els hem passat de forma bastant còmoda tot i la sequera acumulada. El canvi climàtic canvia aquesta estacionalitat? Sí. Els estius estan bojos. Potser tenim un estiuet de Sant Martí al novembre que sigui gairebé com un estiu de veritat. Això fa que costi col·locar els mitjans aeris que necessites. És molt difícil d’afinar. Al parc de Granollers també han notat l’increment de rescats al medi natural? La pandèmia ha portat més gent al medi natural. Aquí no acabem fent gaires més rescats però sí que hi ha moltes més ajudes a ciclistes o senderistes. Sovint són a persones que no s’han preparat la ruta, que no porten un mapa en condicions, que no van vestits com caldria… En fem molts per negligències extraordinàries i això fa ràbia perquè estàs mobilitzant gent que podria estar per altres coses. Alguns se solucionen amb el mòbil? S’intenta forçar que s’espavilin ells. No pot ser que hagis d’anar a buscar algú que està veient llums d’un poble a sota. Hi ha molts serveis que fa 30 anys eren impensables perquè ningú es plantejava trucar als serveis d’emergència per allò. I ara ens activen. Els mòbils han facilitat els avisos? N’hi ha molts més. És molt bo perquè, quan hi ha una cosa important, de seguida fem la sortida. Tens molts alertants repartits. Aquest estiu hi ha hagut polèmica pel paper que han de tenir els voluntaris de la Agrupacions de Defensa Forestal quan hi ha un foc. Per vostè, com ha de ser la relació amb les ADF? Amb col·laboració. Hem de treballar conjuntament perquè en podem treure molt partit. Tot el que sigui ajudes, cisternes amb aigua, coneixement del territori… pot ser extraordinari. Però no té sentit que les ADF repliquin un sistema de bombers quan no tenen ni el material, ni la formació ni la destresa que té un cos de bombers. També hem de prioritzar la seva seguretat perquè podem tenir un ensurt. En un foc com el de Portbou, amb una tramuntana que no ens permetia posar mitjans aeris, podem prendre mal. Estic d’acord a posar bombers allà dins però segons quin personal, no. Llavors, has de coordinar perquè les ADF facin altres tasques. Cada vegada més hem d’entendre que un foc forestal és un risc per a les persones que tens allà. Fins i tot, arribant a no posar bombers on no cal si no és per salvar una persona. I amb els bombers voluntaris? Hi ha molts cossos mixtos de professionals i voluntaris. L’emergència mai la pots preveure només amb bombers professionals. Està bé tenir una sèrie d’ajudes i això s’ha d’anar ajustant. La convivència amb els parcs de Bombers voluntaris és molt bona i és una prioritat que continuï sent així. Igual que amb les ADF: hem de conviure i trobar sistemes de treball conjunt. El comandament de la intervenció el portarà Bombers i, segurament, a la zona calenta i en els àmbits més perillosos només podran treballar bombers però hi haurà molt àmbits on podran donar un cop de mà. El principal risc en un incendi forestal a la comarca és el gran nombre de persones que hi ha en urbanitzacions properes al bosc? Totalment d’acord. El Vallès Oriental té característiques molt específiques. És un mosaic mig urbà, mig forestal, mig agrícola. Hi ha moltes urbanitzacions i de menes molt diferents. Algunes més de tipus rural i altres més de tipus urbà que estan molt mal posades. Un dels temes crítics i que ens hi trobarem cada vegada més en els propers anys és la interrelació entre el foc forestal i les masses urbanes. És un tema que estan veient a països nostres veïns. Ha passat a països de la conca del Mediterrani però també als Estats Units, Austràlia... Quan hi ha focs forestals, no només hi ha pèrdues de massa forestal, hi ha pèrdues de cases i de vides humanes. Aquí ho estem aguantant força bé però la gent ha de ser conscient que o adoptem mesures adequades per protegir l’habitatge o tindrem problemes. La gent és prou conscient? Estem insistint molt i intentaré treballar-ho amb el màxim juntament amb els municipis. Cal fer xerrades,, divulgació a propietaris d’urbanitzacions. Cal que tothom tingui clar que el context actual no és com fa 20 o 30 anys. Ens hem de posar les piles perquè si no ho fem arribarem tard. I, arribar tard, per desgràcia, voldrà dir tenir accidents i, en els pitjors escenaris, afectacions a les persones. Què cal? Tenir molt clar quin és el pla de la urbanització, què passarà si hi ha foc forestal, quines conductes haig de fer jo, com haig de cuidar la meva parcel·la i la meva finca, on puc anar, si em diuen que surti on haig d’anar i si em diuen que em confini com ho haig de fer per tenir la màxima seguretat. La prevenció és clau? Cal cuidar les urbanitzacions: franges de protecció ben fetes, camins d’entrada ben fets, parcel·les netes... Els Bombers no fem miracles. Per què ho diu? Fa uns anys, tothom pensava que els bombers ja apagarien un foc forestal. Ara es comença a entendre que, en un context de canvi climàtic i d’acumulació molt gran de combustible, no és tan clar. Un foc forestal és com una riuada o un tsunami. No ens hi posem davant perquè se’ns emporta. En el millor dels casos, els Bombers som capaços d’apagar fins a cinc metres d’alçada de flama. En grans focs forestals, com ens trobem ara, les alçades de flama poden anar de 20 a 40 metres. No hi ha cap mecanisme amb aigua refrigerant que ho pugui apagar. Per tant, cal trobar altres solucions. Però els Bombers de la Generalitat tenen molta experiència... Som un dels millors cossos de bombers forestals d’arreu del món, per expertesa, per qualitat, per l’experiència dels bombers... Però, tot i això, no serem capaços de protegir-ho tot. És impossible en aquestes condicions. Per tant, és imprescindible que la gent de les urbanitzacions faci els deures en els temes preventius. Tothom que viu en urbanitzacions s’hauria de plantejar què passaria si al bosc que té davant de casa hi hagués flames de 40 metres. I la gent sap com ha d’actuar en situacions com un incendi en un pis de l’edifici on viu o a la cuina de casa seva? Fem formació a escoles o a determinats col·lectius però aquesta és una tasca que correspon més a Protecció Civil. Què recomanen? En un foc d’habitatge, tancar la porta per confinar el foc. En casos molt excepcionals, un foc d’habitatge va més enllà de l’immoble afectat. Si tanques la porta, et protegeixes. Els incidents els tenim quan la gent intenta sortir de casa. El forat d’escala és una trampa mortal. Estan coordinats amb els altres cossos d’emergències? Treballem protocols. És important que els protocols estiguin ajustats. La gent els fa cas en situacions d’emergència? El 90% de la gent fa cas però ens trobem de tot. Sempre cal seguir les consignes dels Bombers perquè es fan amb molt criteri i després de molta reflexió.

Pep Mayolas: “Cal cuidar les urbanitzacions. Si hi ha un foc, els Bombers no fem miracles”

Bombers de Granollers i Sant Celoni competeixen al concurs de rescats d’accidents

Un torn històric al parc de Bombers de Granollers

Comiat a dos camions estimats dels bombers de Granollers

El parc de Bombers de Granollers renova tres dels seus camions

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

Comissen un ramat d’un miler d’ovelles a un pastor a Montornès

Patrimoni revisa els canvis fets sense permís a l’església de Santa Maria de Llerona

Un regidor i tres membres de la junta dels Blaus de Granollers, investitgats per un delicte d'injúries per l'acte de Blaucops a la festa major de 2024

Mor a 65 anys Lluís Ximeno, traumatòleg a l’Hospital de Sant Celoni durant 32 anys

Jaume Guardeño continua ingressat al Parc Taulí en estat estable

Adeu a la pastisseria Colomer, referent històric a Granollers

Salvador Illa pateix dolor i pèrdua de força a les cames i estarà ingressat dues setmanes mentre li fan proves i rehabilitació

Casa Tió, de les Franqueses, tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

Mor a 82 anys Anna Ortega, botiguera de Granollers

Centenars de persones de Granollers participen en el projecte “I si fóssim 500” al pavelló el Parquet